I ara que ja fa un mes que ets a Guayaquil, què?

Després d'un mes aquí ja tenia ganes de fer una valoració global de la meva estada aquí.
He deixat passar més d'un mes perquè intuia uns canvis que volia deixar palesos, allà va!

Com va aquest mes per Ecuador?
Bé, molt bé

Però explica una mica més, com va ser el principi?
Els primers dies sembla que només em dedicava a mirar tot i a tot arreu, com si fos una esponja que va absorvint, però sense acabar de païr res.

I ara?
Ara és diferent, ara continuo volent conèixer el que em rodeja, però ara ja entenent més i païnt. Ara valorant, ara acceptant, sense deixar de sorprendre'm.

I la gent?
La d'aquí? O la d'allà? Això és molt gran, Guayaquil és gran, Hogar de Cristo és gran i casa nostra és petita (bueno, està molt bé, però per 4 queda poc espai íntim). Així que costa una mica establir bones relacions, però tinc alguns amics (més aviat, amigues) per aquí. Amb un parell ens entenem molt, molt bé i hi puc xerrar tranquil·lament, riure un munt i sentir-me totalment a gust.
Amb la resta de gent, bé, ens anem coneixent! Poc a poc. Amb els de casa, també bé, fem coses junts, però també hi ha ganes (i ja ho començo a fer) de fer coses per altres bandes.
I la gent de Catalunya... al principi us trobava a faltar moltíssim, sobretot al pensar que això era quelcom que anava per llarg, però amb el temps he anat aprenent. Jo trobava a faltar la complicitat, les mirades, les bromes que venen de llarg, l'idioma, les bromes culturals... no ho sé, un munt de coses, i costava. El principi ha costat, sí. Necessitava (i necessito) els mails, els posts del bloc... us esteu portant fantàsticament bé, moltíssimes gràcies!

La feina t'agrada?
Sí! Molt, ara sí! Al principi un se sent més que està escalfant una cadira que una altra cosa, i em plantejava què feia aquí, però hi ha hagut una cosa molt bona: la coordinadora, ens hem entés molt bé (és una de les amigues que mencionava abans). Això ha ajudat molt. Ara entenc més de què va aquesta feina, ara tinc una responsabilitat, ara he de posar les meves habilitats com educadora al servei d'aquesta gent. El fet és que era m'encarrego de coordinar el tema de l'Apoyo Escolar, és una feinada, però alhora és un repte fantàstic.

Per què deies que ara que fa més d'un mes intuies alguns canvis?
Perquè ara ja sento que em sé moure més per aquí, ara té un sentit ser aquí, ara conec la gent, vaig coneixent com funciona tot i em sento còmode.
Ara, per fi, sent conscient que em queda molt per endavant, em sento adaptada.

I els comentaris que deixa la gent o els mails, t'agraden?
Em fan un servei que ni us imagineu, fa molta il·lusió i així em sento ben acompanyada, de debò!!! No ho deixeu de fer. M'agrada molt anar sabent de vosaltres.

Algun missatge final...
Conèixer, aprendre, i estimar perquè és quan es coneix que s'estima i és quan estimem que servim els altres (no dic res de nou, ho sé, però a mi m'ajuda).

N'abraçuts (com diu l'Eloi) per tots! i gràcies per acompanyar-me!