lunes, 5 de marzo de 2007

Astupendu tot!.... tot?

Dilluns, tornada a la feina, però després d'un bon cap de setmana. Me l'he passat amb les meves amigues, tranquil·litat, rialles, platja... reventada, però ben contenta. L'he gaudit molt i realment cada dia em sento més a gust aquí i més contenta de ser per aquí. Em sento còmode, a gust, bé. Penso que aquesta vivència, el fet de marxar a viure a un altre lloc et dóna una visió diferent de les coses, t'ho mires tot des d'una altra perspectiva i vas obrint la ment una miqueta perquè veus diferents maneres de fer, de ser, de viure, d'estimar...
Tot això es pot viure quan passes un temps prou llarg a un altre lloc, però no només quan marxes "de voluntària a un país com Ecuador".

Tot plegat es pot veure com quelcom maco, profund, però sovint sento que no és tan així. M'explico. Arribo a casa, contenta, obro el llibre "Paraula i vida" que em va regalar la Cristina Ruano (gràcies Cris) i allà cada dia trobo l'evangeli del dia juntament amb un comentari que em sembla molt adient.
Llegeixo l'evangeli i penso: què difícil, tu! I potser tot allò de que venir aquí és tan bonic i que aprens de la humilitat de la gent i de la seva humanitat tan rica es transforma, potser és que ara ho estic vivint d'una altra manera, potser és que he de posar altres noms, potser... no ho sé.

Malgrat tot, malgrat aquests dubtes que apareixen, continuo pensant i, sobretot sentint que això d'aquí és molt xulu i que ha estat un encert venir. Estic molt contenta. Sé que els dubtes, les preguntes i tot el que vaig vivint forma part d'un procés d'aprenentatge, de creixement... de caminar per ser més pels altres.

Darrerament s'ha obert en la pàgina de Foc Nou l'espai de la "blocsfera cristiana". El meu bloc figura en la llista i m'encanta que sigui així. Ja en vam parlar i estic totalment d'acord. Em sento en aquesta línia, però potser m'estic començant a adonar del complicat que arriba a ser això de ser cristià.

Bé, que aprenguem cada dia a caminar amb humilitat i que la vida ens porti a sentir-nos cada cop més seguidors de que parla d'Amor cap a un mateix i cap els altres.

13 comentarios:

eloi dijo...

Ei Anna!, molt guapo això q expliques. sobre això de "ser cristià"... la pregunta que em faig sovint és "quan m'ho acabaré de creure això?". Bé, no ens posem trascendentals (jejeje...) Una abraçada i molts ànims. A por ellos!

Anónimo dijo...

Hola qtal!!t'informo encara que ja t'enteraràs!!hem guanyat 0-1 xo no ha servit!!remarco l'afició del Liverpool, que n'aprenguin, increible, volia qguanyes el barça,però..aquesta afició...quin respecte, aplaudint l'equip contrari...això és el que hem d'ensenyar als nens!!!així q tranqui qno anirem a canaletes x la copa d'europa...un ptonas.
Ah!les colònies el 2n dia només queden 5 places.Increible.

Anónimo dijo...

Hola una altre vegada!!soc pesadeta eh!!!jeje M'acabo de trobar a la teva mare que sortia de casa i jo anava a buscar el cotxe, hem estat xerrant una miqueta, de moltes cosetes...jeje qmaca que es!!no sé qui es copia..ah m'instal.lo a casa teva!!és broma xo anda que no podria dormir més estona. Bueno el Madrid encara no ha començat. Avui està plovent ja tocava una altre vegada. Queden 3 places.Vols venir??

anna santi dijo...

Sisi, ho sé, Barça eliminat... però el Madrittttt també!!!!!

Gràcies, Eloi, pel qmentari!

Cris Ruano dijo...

Anna!
completament d'acord amb tu i amb l'Eloi sobre el ser cristià. Avui recordava les classes de mates i pensava que és com un límit al qual pots tendir, però si arribes a tocar-lo... llavors t'has sortit del "sistema"! weno, una altra paranoia de les meves, ja saps ;)
m'agrada q t'agradi el "paraula i vida"... quan miro el meu, em recorda a tu :P
quan tornem a xerrar? la nit d'avui no se m'oblidarà en moooolt de temps... t'estimo... i molt... ja ho saps!

Anónimo dijo...

Ser cristiano, ser coherente con una manera de estar en la vida, ser tú... el ser y estar ahí siempre es difícil. Ya sabes que yo necesito mis apoyos, que afortunadamente, siempre encuentro a punto. Hijos, familia, amigos, reflexiones, momentos buenos, otros malos,y un largo etc. que ayuda en el día a día. Ya sabes que yo creo en el día a día. El resto va llegando. Tus reflexiones me ayudan mucho.
Besos.

Anónimo dijo...

Molt be per el Blog, es un bon exrcici del compartir, sobre tot quan son sentiments. Aixó apropa a les persona, trenca barreras, ens fa mes humils, mes germans. Obra camins
Petons
Natxo

Anónimo dijo...

ei!!! vengaaaa!!! que guai tot, no? nosaltres per aki arrencant amb moltíssimes ganes les colònies i els campaments!! ja queda poquet per començar les reunions i planificar normes, objectius... i buenu, sempre dient: "sí, l'anna l'any passat feia tal" o "l'anna l'any passat va proposar que qual"... bellvitge et troba a faltar o, almeny jo!

petons

Bernat Picornell Grenzner dijo...

Bones!
De part de l'Anna Santi que té problemes per entrar al Blog i que de moment no pot veure res, però que confia que en breu ja podrà solucionar-ho!! :)
Una abraçada a tots!

bernat picornell

Anónimo dijo...

Anna, les teves paraules, com sempre, són transformadores. Properes, senzilles, directes, humils... Moltes gràcies!! TSKV! ;)

Una abraçada ben llaaaaaaaaaarga,

Anna, la Palli

Et tinc molt present!
Saps? Aq Pasqua torno a anar d'EE!

Anónimo dijo...

eo, señorita, estamos mal acostumbrados y echamos de menos noticias frescas. ¿Cómo va todo? ¿no hay novedades?
Por aquí todo más o menos igual. El Español juega hoy, sigue habiendo bronca entre los partidos políticos, queda poco para Semana Santa...y poco más.
Besos y hasta pronto.

Anónimo dijo...

En el anterior comentario me he olvidado decirte que soy yo, tu mamaíta.
Más besitos

Anónimo dijo...

UOLA!

Com q fa temps q no et dic res he pensat escriure't. Què tal tot? Jo aquesta SS no aniré a CB, perquè estaré amb les Benetes de sarrià!!! Ueeeee!!!! Ja t'explicaré q tal.

PETONSSSSS I ABRAÇADES ETERNES...