Aquests dies hem estat celebrant el dia de la mare, és tota una celebració!
Aquí és el 2n diumenge de maig i el dijous abans ho vam celebrar amb les sòcies aquí. Van venir moltíssimes, va haver paraules, es va valorar la seva funció i els hi vam fem uns quants jocs, va ser realment molt divertit. Una canya veure les dones, tan tendres, tan "lindas" que diuen per aquí, valorant la seva condició de dones i de mares.
L'endemà les mares d'Hogar de Cristo van celebrar el mateix, paraules, proves, cants i cervesetes... jo no sóc mare, però em vaig colar per allà... jaja.
El diumenge vam estar fent el trasllat del Lucho, la Gabi i la Chayo perquè ja han anat a viure a la nova casa, a nosaltres encara ens queda una mica. Cap de nosaltres tenia la mare a prop, només la nena, així que, mentre tots estaven de celebració nosaltres vam passar el dia enfeinats.
És realment impressionant, es fan uns regals increïbles, i inclús van a cantar serenates als cementiris!
Per altra banda, estic ben feliç de tenir l'Oriol Andrés per aquí. Va arribar dimecres al matí i el tenim treballant, jaja, però també estem visitant la ciutat i els propers caps de setmana els tenim ocupats: Cuenca, Quito i la platja.
Estem fent feina amb les llistes dels nens que tenim becats a les escoles. És curiós perquè ell reconeix noms i cognoms típics d'aquí de les llistes d'Un nen, una joguina i jo dels de Bellvitge.
Es riu una mica de com parlo perquè la tonalitat i el vocabulari d'aquí se m'ha enganxat... jaja. Al principi em costava parlar català!!!! Què m'està passant??? jajaja.
Demà al matí tenim tota una moguda amb mestres i directors, a lo grande!
Continuo realment bé, estic gaudint moltíssim. Dilluns tenim l'examen d'italià per passar de nivell, realment m'agrada molt.
Bé, imagino que estareu ben endinsats amb els finals de curs, molts ànims, jo estic tot just començant.
Aquest dissabte el meu avi fa 90 anys i em perdré la celebració... però em fa molta il·lusió, 90 anys i l'home està perfectament bé.
Una abraçada ben forta!
Anna
pd: ja sabeu que tinc problemes per penjar això al bloc, així que ho faig mitjançant la Cristina Ruano i no ho penja el dia que jo ho escric, només faltaria pobreta, així que aviso que això ho he escrit el divendres 18 de maig.
Aquí és el 2n diumenge de maig i el dijous abans ho vam celebrar amb les sòcies aquí. Van venir moltíssimes, va haver paraules, es va valorar la seva funció i els hi vam fem uns quants jocs, va ser realment molt divertit. Una canya veure les dones, tan tendres, tan "lindas" que diuen per aquí, valorant la seva condició de dones i de mares.
L'endemà les mares d'Hogar de Cristo van celebrar el mateix, paraules, proves, cants i cervesetes... jo no sóc mare, però em vaig colar per allà... jaja.
El diumenge vam estar fent el trasllat del Lucho, la Gabi i la Chayo perquè ja han anat a viure a la nova casa, a nosaltres encara ens queda una mica. Cap de nosaltres tenia la mare a prop, només la nena, així que, mentre tots estaven de celebració nosaltres vam passar el dia enfeinats.
És realment impressionant, es fan uns regals increïbles, i inclús van a cantar serenates als cementiris!
Per altra banda, estic ben feliç de tenir l'Oriol Andrés per aquí. Va arribar dimecres al matí i el tenim treballant, jaja, però també estem visitant la ciutat i els propers caps de setmana els tenim ocupats: Cuenca, Quito i la platja.
Estem fent feina amb les llistes dels nens que tenim becats a les escoles. És curiós perquè ell reconeix noms i cognoms típics d'aquí de les llistes d'Un nen, una joguina i jo dels de Bellvitge.
Es riu una mica de com parlo perquè la tonalitat i el vocabulari d'aquí se m'ha enganxat... jaja. Al principi em costava parlar català!!!! Què m'està passant??? jajaja.
Demà al matí tenim tota una moguda amb mestres i directors, a lo grande!
Continuo realment bé, estic gaudint moltíssim. Dilluns tenim l'examen d'italià per passar de nivell, realment m'agrada molt.
Bé, imagino que estareu ben endinsats amb els finals de curs, molts ànims, jo estic tot just començant.
Aquest dissabte el meu avi fa 90 anys i em perdré la celebració... però em fa molta il·lusió, 90 anys i l'home està perfectament bé.
Una abraçada ben forta!
Anna
pd: ja sabeu que tinc problemes per penjar això al bloc, així que ho faig mitjançant la Cristina Ruano i no ho penja el dia que jo ho escric, només faltaria pobreta, així que aviso que això ho he escrit el divendres 18 de maig.