sábado, 29 de diciembre de 2007

La gent del barri


El meu barri es diu Hogar de Nazareth. Segurament el nom ve per Hogar de Cristo, ja que li pertany. Aquí mateix treballo jo. A l'Hogar de Cristo del barri li diem "Nazareth".
La gent del meu petit barri és una gent senzilla, té les seves botiguetes on les reixes impedeixen al pas interior per por als atracaments. Les senyores del barri procuren tenir sempre la roba de tota la família neta i el plat a taula a l'hora dels àpats. Les dones del barri renten a mà.
Els homes del barri carreguen les pomes de 20 litres d'aigua potable por vendre-les o per portar-les a casa. Els homes del barri cada dia surten a vendre diaris, tarjetes de telèfons mòbils, menjar, raspalls de dent, paper de wc,... al bus.
Els nois del barri inventen dues porteries amb el que sigui i juguen a futbol al carrer. Els nois del barri saluden cada vegada que passes pel davant i, la majoria de vegades, paren el joc per no fer mal.
Els nens i les nenes del meu barri juguen al parc que tenim. Als gronxadors, amb pilotes, amb pedres, pujant als arbres,...
La majoria dels nens i les nenes del meu barri van a escola cada dia i, quan tornen, a la una, dinen, fan deures i surten al carrer.

A la gent del meu barri els sorpren veure una casa més gran que la seva on viuen extrangers que, a més, són voluntaris! La gent del barri encara es pregunta què fem aquí. Amb la gent del barri ens saludem cada dia. Perquè ens coneixem, perquè és de bona educació, per caure'ns bé i no ser víctima de cap atracament.
Alguna gent del meu barri roba, atraca per aconseguir peles, el mòbil.. Aquesta gent deu pensar que som uns "pobrets extrangers" perquè a nosaltres mai no ens han fet res.
Alguna gent del barri viu en un carrer asfaltat, i alguna altra en carrers de terra que s'enfanguen i inunden quan arriben les pluges. La gent del barri llencem les escombraries a la vora del carrer principal: la Perimetral, al costat d'un arbre. Altre gent del barri crema les seves escombraries.
La gent del barri agafa el "machete" i neteja la part de davant de casa seva de les plantes massa altres.

La gent del barri, i cada vegada més, va a missa a aquest capella de la foto. Crec que mai us l'he presentat, la van construir fa uns messos i cada dia han de comprar més cadires.

La gent del barri em produeix tendresa, són molt bona gent, ens acullen, lluiten, treballen,... M'estimo la gent del meu barri.

Durant 4 dies deixo el meu barri, marxo a la platja a celebrar el cap d'any, a Salinas, a les 6h del matí del dia 1 de gener penseu que jo estic entrant al 2008; jo i tota la gent del meu barri i de la meva ciutat.

Us tindré molt presents.

Una abraçada i bon 2008!!!!

domingo, 23 de diciembre de 2007

Bon Nadal i bona entrada al 2008!!!!

Bones!
Com ja vaig dir la següent entrada al bloc ja ha estat després de l'estada de la Isabel aquí. Amb ella vam fer les sortides de rigor: conèixer Guayaquil, Cuenca, Baños y Quito. De tot plegat jo encara no coneixia Baños. Queda a unes tres hores de Quito i hi ha uns paisatges genials. A més hi ha la possibilitat de fer rafting, anar en bici per camins súper macos, de pujar a un volcà... genial. Nosaltres vam anar a fer el rafting, vam anar a uns banys termals i vam pujar (en furgoneta) al volcà de nit. Només vam estar un dia, així que no vam tenir temps de més, però jo tornaré segur!

Per altra banda es van acabar, per fi!, les Olimpiades que ja fa uns quants dissabtes, fem. La veritat és que ja en teníem ganes. Vam entregar diplomes, medalles, copes... de tot! I van marxar tots contents a casa.

Aquí, a Hogar de Cristo, ens van oferir a tots els treballadors un curs de "Programación neurolingüística". La veritat és que va ser boníssim. Es tractava de posar al nostre abast eines per treballar vers una millor relació amb els altres, en la manera de viure les coses,...

Ara estem en un moment de presentar tots els projectes per l'any que ve... i això és força feina, però la veritat és que la gaudim. Des d'apoyo escolar volem millor els talleres que fem amb els mestres i fer una escola de pares... A veure si tot va endavant!



L'altre dia l'empresa "Cervecería Nacional" va donar 3.000 dòlars a una de les escoles amb les que treballem!!! Va molt bé perquè pot ser un gran pas per fer l'escolar a ciment. Nosaltres pensàvem que anàvem a un acte petit, on ens donaven joguines i ja està, però no, no. De sobte ens vam trobar a la festa de Nadal de l'empresa... increïble! Evidentment, cervesa per tothom, i un dinar... que semblava que estiguessim casament... boníssim! Van haver-hi concursos de ball, sortejos... de tot. Ara, el més important, és que aquests nens ja no treballaran en una escola de canya.



Per aquí cada dia fa més calor, però diuen que estem de Nadal, i hem fet l'amic invisible (amigo secreto que li diuen aquí), a Hogar de Cristo i a casa. Els de casa avui han marxat a la muntanya a celebrar el Nadal amb una comunitat indígena. Jo m'he quedat aquí, i ho celebraré amb les amigues...



A l'escola amb la que treballo bastant, a Ciudad de Israel, vam fer la festa de Nadal. Van venir els de "Cotecna", una empresa de Guayaquil, i van portar una Papá Noël i regals per a tots els nens. La veritat és que va ser ben maco. La gent de la comunitat van preparar el menjar (arròs boníssim).
Amb aquests estem intentant que ens recolcin per poder fer l'escola d'estructura metàl·lica, la veritat és que seria un gran pas perquè ara arriben les pluges i la canya no aguantarà.

Mentrestant vaig vivint i acompanyant a persones en situacions difícils... senyores que no saben què fer quan es troben malament, problemes amb la manca d'eines, de diners, d'aigua i de molts altres recursos, persones que tenen malalties molt greus,... És complexe i enriquidor.

Bé, espero que passeu un Bon Nadal, que no passeu molt de fred, que el Barça guanyi al Madrid, i que es compleixin els bons desitjos...
Jo estic a punt de complir un any aquí... ara ja fa 11 messos que vaig arribar! Com passa el temps... ens veiem en un any!

Una abraçada i molt bon pessebre vivent pels de Stq (aquest any, en fem 30!).