domingo, 23 de diciembre de 2007

Bon Nadal i bona entrada al 2008!!!!

Bones!
Com ja vaig dir la següent entrada al bloc ja ha estat després de l'estada de la Isabel aquí. Amb ella vam fer les sortides de rigor: conèixer Guayaquil, Cuenca, Baños y Quito. De tot plegat jo encara no coneixia Baños. Queda a unes tres hores de Quito i hi ha uns paisatges genials. A més hi ha la possibilitat de fer rafting, anar en bici per camins súper macos, de pujar a un volcà... genial. Nosaltres vam anar a fer el rafting, vam anar a uns banys termals i vam pujar (en furgoneta) al volcà de nit. Només vam estar un dia, així que no vam tenir temps de més, però jo tornaré segur!

Per altra banda es van acabar, per fi!, les Olimpiades que ja fa uns quants dissabtes, fem. La veritat és que ja en teníem ganes. Vam entregar diplomes, medalles, copes... de tot! I van marxar tots contents a casa.

Aquí, a Hogar de Cristo, ens van oferir a tots els treballadors un curs de "Programación neurolingüística". La veritat és que va ser boníssim. Es tractava de posar al nostre abast eines per treballar vers una millor relació amb els altres, en la manera de viure les coses,...

Ara estem en un moment de presentar tots els projectes per l'any que ve... i això és força feina, però la veritat és que la gaudim. Des d'apoyo escolar volem millor els talleres que fem amb els mestres i fer una escola de pares... A veure si tot va endavant!



L'altre dia l'empresa "Cervecería Nacional" va donar 3.000 dòlars a una de les escoles amb les que treballem!!! Va molt bé perquè pot ser un gran pas per fer l'escolar a ciment. Nosaltres pensàvem que anàvem a un acte petit, on ens donaven joguines i ja està, però no, no. De sobte ens vam trobar a la festa de Nadal de l'empresa... increïble! Evidentment, cervesa per tothom, i un dinar... que semblava que estiguessim casament... boníssim! Van haver-hi concursos de ball, sortejos... de tot. Ara, el més important, és que aquests nens ja no treballaran en una escola de canya.



Per aquí cada dia fa més calor, però diuen que estem de Nadal, i hem fet l'amic invisible (amigo secreto que li diuen aquí), a Hogar de Cristo i a casa. Els de casa avui han marxat a la muntanya a celebrar el Nadal amb una comunitat indígena. Jo m'he quedat aquí, i ho celebraré amb les amigues...



A l'escola amb la que treballo bastant, a Ciudad de Israel, vam fer la festa de Nadal. Van venir els de "Cotecna", una empresa de Guayaquil, i van portar una Papá Noël i regals per a tots els nens. La veritat és que va ser ben maco. La gent de la comunitat van preparar el menjar (arròs boníssim).
Amb aquests estem intentant que ens recolcin per poder fer l'escola d'estructura metàl·lica, la veritat és que seria un gran pas perquè ara arriben les pluges i la canya no aguantarà.

Mentrestant vaig vivint i acompanyant a persones en situacions difícils... senyores que no saben què fer quan es troben malament, problemes amb la manca d'eines, de diners, d'aigua i de molts altres recursos, persones que tenen malalties molt greus,... És complexe i enriquidor.

Bé, espero que passeu un Bon Nadal, que no passeu molt de fred, que el Barça guanyi al Madrid, i que es compleixin els bons desitjos...
Jo estic a punt de complir un any aquí... ara ja fa 11 messos que vaig arribar! Com passa el temps... ens veiem en un any!

Una abraçada i molt bon pessebre vivent pels de Stq (aquest any, en fem 30!).

2 comentarios:

eloi dijo...

Cervesseries solidàries?...
Comunicacions neuronoséquè?...
nena!, on estàs posada tu? (jejeje)
Una abraçada ben forta i molt bon nadal Anna! (pd: la noia dels dits de rosa farà arribar un llibre a casa dels teus pares, for your information)

Anónimo dijo...

A santcu sempre tan avançats, a Tivenys hem fet el nostre 1r pessebre vivent
però tenim un rector nou q treballa a la COPE :S