Sí, ho sé, fa temps que sóc a l’Equador, però ara és en doble sentit, perquè justament avui fa un any que vaig marxar i, com vaig venir per dos anys, sóc a l’Equador de la meva estada aquí!
La veritat és que fa il·lusió. L’altre dia, parlava amb unes amigues d’aquí i comentàvem que era molt curiós que durant aquest 2007 passat m’he relacionat directament (sense telèfons i internets) amb gent que he conegut aquest any i amb 6 persones més que han caigut per aquí.
També fa una mica més d’un any que vaig iniciar el bloc, que vam fer aquella festa de comiat, que em vau regalar la càmara de fotos, l’agenda que és testimoni de tot el que faig i el calendari que ja ha donat la volta sencera i continua penjat, només que amb un dia de retard, però crec que encara no em perdo en el temps… jaja.
Crec que ara toca allò de valorar, doncs ho faré. En general puc dir que estic molt contenta de ser aquí, moltíssim. Estic aprenent molt, a nivell personal, laboral,… crec que estic creixent i això m’agrada.
També és cert que se us troba a faltar, però crec que el secret està en pensar el just i necessari en la gent de l’altra banda del xarcu.
El cap d’any el vaig passar a la platja, a Salinas. Mentre vosaltres entràveu al 2008 jo estava banyant-me… jaja. Aquí fan el que diuen la crema “de los viejos”. Fan personatges amb paper matxé i els cremen amb tot el dolent de l’any que just el deixa. Nosaltres vam estar a la platja veient la crema dels “viejos” juntament amb petards, focs artificials,… genial.
L’any ha començat fort, tenim força feina. Ahir es van graduar 170 nois i noies que fan batxillerat aquí. Tot un mèrit l’esforç que fan aquests nois que no han tingut l’oportunitat d’estudiar i ara fan tot el possible per no deixar perdre aquesta oportunitat.
Demà ja començo l’italià de nou! En tinc ganes, la veritat. M’ho passo bé i és una estona en la que em trobo molt a gust.
Bé, ho deixo aquí, agraeixo els comentaris que deixeu, fan que això es mantingui viu i que jo m’animi a seguir escrivint. No és que no vulgui escriure, sinó que a vegades em queda poc temps per això.
