miércoles, 11 de junio de 2008

Segueixo aquí!!!!!

Hola! Ha passat tot el mes de maig sense que hagi escrit al bloc... ho sento. La veritat és que ha estat un mes súper intens... massa i tot. He arribat a agoviar-me una mica, però ara ja està i tot l’esforç ha valgut la pena.
El mes fort: l’escola de Ciudad de Israel... Quan l’any passat ens hi vam ficar de ple, ja sabíem que això era molt complexe i que ens estàvem llençant a la piscina. De totes formes la motivació és clara: tot plegat serveix per a què més de 60 nens que es troben en situació molt desfavorable puguin estudiar. Crec molt en l’educació com a camí per a què una persona i, per tant, un país, vagi endavant.
Per altra banda, penso que no hi ha dret que una persona tingui menys possibilitats d’estudiar pel lloc on l’ha tocat néixer. Així que la lluita per l’educació no s’ha de frenar mai. A més fem molta feina amb la comunitat, amb les mares de família, amb els nens, amb el dirigent (el “manda más”) de la comunitat. És gratificant entrar al sector i que la gent ja et conegui i que hi confiïn.
Amb el tema de l’educació és el mateix plantejament que ens fèiem al preparar les colònies a Bellvitge per 35 nens. Molta feina, pocs dies i pocs nens, però amb un sentiment fort de que val la pena.

Ens ha costat força aconseguir les coses per l’escola i això ens ha fet anar a cap, però ara ja funciona, ja està encaminada i queda anar fent millores. A més, a la mateixa escola, de tarda s’ofereix un espai en el que la gent major de 15 anys pot anar a acabar primària. De manera que tota la comunitat pot acabar amb els estudis de primària (ben important!). I el que és encara millor, al acabar poden venir a Hogar de Cristo els caps de setmana a fer batxillerat a distància. Genial!

Per altra banda estem preparant els tallers amb els mestres de les escoles amb les que treballem i un bon cronograma per començar escola de pares en algunes escoles. De vegades se’ns escapa la falta de coneixement per poder fer molt millor aquesta tasca, però el més important és endinsar-nos en això i transmetre la preocupació nostra de que tota la comunitat educativa (nens, pares i mestres) s’impliquin en l’educació dels nens.

Un altre punt del programa és el programa de beques. Consisteix en l’entrega de motxilles escolars (amb un kit escolar a dins) i mensualment mitja beca per les escoles. En les escoles privades és de 2,50 dòlars i en les públiques un dòlar. Per nosaltres és poc, però realment per a moltes famílies l’educació dels fills depèn d’això.
Així que durant maig també ens vam dedicar a l’entrega de motxilles, xulu perquè és contacte directe amb les senyores.

En el tema més personal, crec que ha estat el mes que menys activitat lúdico-festiva he tingut, i això també es nota. Ara ja estan a punt de marxar els xilens de casa (i venen tres més), i això implica moltes celebracions!
El tema del cansament també em feia trobar a faltar la gent, a vosaltres. Eren moments de voler agafar vacances... però també ho entenc com a època mig difícil que m’ajuda a seguir caminant.

Penso que tinc feina per fer (i no només a Hogar de Cristo) fins al gener que acabo els dos anys. A finals de juliol venen els meus pares de vacances aquí i ens espera un bon plan, però per això encara queda.

Per altra banda, Equador és molt divertit, jo em ric molt amb les coses que passen i amb com és la gent, però de la gent ja parlaré un altre dia.
Ara estem feliços perquè ens han posat un gran supermercat molt a prop de casa. Està a un kilòmetre. Abans podíem anar en bus, però ara han introduït línees noves i no permeten els bussos de sempre passar per una carretera força principal que és justament, on està aquest supermercat.
Doncs bé, quan van suspendre aquests bussos ràpidament es van posar camionetes (il•legals, evidentment) que, per 15 cèntims, et porten. És fantàstic. Triguem 10 minuts!!!!

Bé, ho deixo aquí perquè ja toca plegar de la feina, marxem tots junts en un bus que posa Hogar de Cristo i, si marxa, em toca agafar un bus.

Una abraçada a tots i fins aviat, Anna

Pd: ara ja tinc internet al meu ordinador, visca! És per un projecte que espero poder-vos explicar aviat (és sobre sant Ignasi).