viernes, 17 de octubre de 2008

El meu pas per Caracas!!!!!!




Bones a tots! Ja estic de tornada del meu viatget per Caracas. La veritat és que ha estat genial. Tant la meva germana com jo hem gaudit moltíssim.
El viatge d’anada el vaig fer en Business… és el que té comprar el bitllet tard, però mai havia viatjat així i vaig aprofitar-ho! Només pujar ens tanquen la cortina que ens diferencia de la gent que viatja en classe econòmica. Ens ofereixen una beguda (per la resta no n’hi ha) i ens serveixen els àpats amb coberts normals (no de plàstic) i unes estovalles. A més podia estirar els peus tan com volgués que no tocava la paret... Genial.
Vaig sortir tan ràpid que la meva germana estava tranquil•lament esmorzant. Vam xerrar un munt, em va ensenyar els llocs on ella havia treballat i estudiat quan vivia allà i vaig estar a la defensa de la seva tesis. El tema: l’autogestió, i la va presentar molt bé.
A la tornada, via Bogotà, m’hi vaig estar allà tres hores esperant que sortís l’avió, però per sort a Caracas em vaig trobar dos nois de Guayaquil que tenien el mateix bitllet que jo, així que vam poder compartir l’espera. A més després em van portar a casa en cotxe! Genial.
Com veieu va ser un viatge ben maco, i és que sempre és xulu poder estar al costat de la meva germana en moments així. La foto la vam fer a l’aeroport, just abans d’entrar.


Com a coses curioses puc dir que vaig pujar a un metro (gairebé dos anys sense veure un!) i que hi ha campanyes ben semblants entre el president Correa (Equador) i en Chavez (Venezuela), tot i que jo hi veig moltes diferències polítiques.
Sempre és bo viatjar, veure altres cultures, maneres de fer, de pensar,...
Fins aviat!

4 comentarios:

Gempi dijo...

Veig que t'has posat les piles amb el blog, eh!! :D Quina gràcia, em penso que és la primera vegada que veig a ta germana. Un beset!

Anónimo dijo...

Casi se me acumulan las entradas del blog. Qué buena la experiencia de viajar a Caracas. Nos encantó pensar que las dos estabáis compartiendo ese momento importante en Caracas y que de paso conocerías el lugar donde Irene estuvo. Petonets.
La mameta.

eloi dijo...

Quina enveja!!!! grrrr
n'abraçut

Anónimo dijo...

anna!!!! molts pensaments per tu!!! els anys passen i ens anem configurant! per molts anys, wapa!!
t'estimolt!!!!
la peisi