Celebracions i temes interessants a la feina

Hola a tots! Com vaig dir a l’anterior entrada aquest mes ha estat molt mogut, però no només per la feina, sinó per totes les activitats que hem tingut fora de la feina.
Per començar vam celebrar el primer aniversari de casats de la Rocío i el Dario. Vam fer una celebració senzilla, però molt maca i vam acabar amb una festeta a casa seva.
A més el cap de setmana van venir els xilens que són a Quito per celebrar-ho amb una parrillada.
El dijous següent el Whala tenia la cerimònia de graduació a Xile. Com no va poder ser-hi, li vam celebrar a casa... i no va faltar de res! Vam tenir el discurs del Decà de la seva facultat, unes paraules dels pares, del seu germà, dels amics,... Nosaltres ho anàvem llegint... i es va emocionar! No és per menys, li vam entregar diploma i tot.
Ahir vam tenir el sopar de comiat de la Rocío, la sevillana que ha estat 4 mesos treballant a Fe y Alegría. Marxa demà... la veritat és que sap greu perquè hem estat molt bé amb ella.
Més coses: el dia 25 de novembre, dia de la No Violència, vam inagurar la primera casa d’acollida del Guayas. Estem molt, molt contents perquè per fi les dones que pateixen maltractament tenen un lloc on caure i on se’ls hi pot donar espai per continuar la seva vida. Està ubicat al que eren les antigues oficines on nosaltres treballàvem, és a dir, al nostre barri. Va venir el President de la República, Rafael Correa. Entre la gentada ens vam poder fer una foto amb ell. Va ser genial. Mai havia estat darrera d’un polític, però sento que aquest cop és diferent perquè, per mi i per molts, aquest home està oferint polítiques que afavoreixen a la gent que té menys recursos. Fa molt pel país i això em fa feliç, perquè veig que el país té futur, que pot sortir endavant i que, per fi, no hi ha un president corrupte al govern.

A més, vaig poder estar a la primera fila perquè havia de fer les fotos! Va ser una petita batalla constant amb els de seguretat... però cadascú ha de fer la seva feina! jaja.
A la feina estem, la Rocío i jo, ben ficades en l’escola per a pares i mares. Estem treballant en 4 escoles de que formen part del programa d’educació d’Hogar de Cristo. Treballem 4 temes: la família, l’aprenentatge, la resolució de conflictes i l’abús sexual. Aquest darrer tema queda més petit perquè és el darrer i coincideix, per tant, amb la clausura. Els hi donem diplomes, i alguna cosa per menjar. Estem molt contentes de com està anant perquè veiem resposta per part de les mares. Els pares gairebé no apareixen perquè es considera força encara que les encarregades de l’educació dels nens és la mare. Hem realitzat l’escola per a pares sencera en dues escoles i la setmana que ve treballarem en dues més.
Per altra banda seguim treballant per posar la segona aula a l’escola de Ciudad de Israel, però d’això espero poder parlar en una pròxima entrada perquè encara no comencem.

Aquest cap de setmana marxo a Playas perquè tenim una trobada per avaluar un projecte que s’ha estat portant a terme.

Ja veieu, doncs, gaudint moltíssim i amb ganes de seguir treballant.

Fins aviat!

pd: a la foto: Rocío, Rafael Correa, Whala, jo, Patricia (tot i que no se la veu massa)

Hi ha tantes coses per fer...

Bones! Avui m'he decidit a escriure perquè es preveu un mes fort de feina i no vull deixar d'explicar coses.

Després d'anar a Caracas va venir la celebració del meu aniversari... sisi, ja en són 28, i vam poder celebrar-ho durant una setmana sencera. Va ser realment molt xulu. A la foto es veu un grup de gent amb qui vam estar en un karaoke com a part de la festa. A més em van preparar truita de patates, pa amb tomàquet... em van cuidar molt.

Just després de tot això ens enterem de que una de les xilenes amb les que estava vivint havia decidit marxar a Xile de nou. La història és molt llarga i poc entretinguda, però el fet és que tenia molts problemes seus personals i aquí va acabar de sortir tot. Així que ara, a casa, som el Whala, la Paula i jo. Estem molt tranquils, així que el tema no ens ha preocupat massa més.

Us vull parlar dels meus veïns: una home i una dona d'uns 60 anys. A ell el coneixem perquè ens va venir a posar les portes dels armaris de la cuina i perquè, sempre que la necessitem, ens deixa la seva "carretilla" per baixar material que pesa al carrer de baix. A ells, com a parella, els veig sempre passejant pel barri agafats del braç, ens parem i xerrem. Els trobo tendres.

Arribo del cap de setmana passat que vam anar a la platja i em diuen que una senyora del barri ha mort, una que viu pel carrer d'abaix... A la tarda vaig a sortir de casa i em trobo al senyor que em confirma que ha estat la seva dona... Li dono una paraula d'ànim i em convida a anar l'endemà a l'oració que es farà a casa seva per la seva dona, la Rosa. Hi vaig, m'agraeix el gest. Estem una hora pregant per ella. Em sento en sintonia amb els veïns. Em sap greu la seva mort, si senyor...

Més temes: L'altre dia vam inagurar les V Olimpíades d'Hogar de Cristo. Ara juguem futbol cada 15 dies... ens ho passem molt bé. Això de les Olimpíades no és qualsevol cosa... s'ho prenen ben en serio! Tots anem ben equipats, res d'una samarreta qualsevol, nono, tot l'equip sencer! Amb padrines, mascotes, cartells, ... desfilem... de tot!

A la feina estem ficats en una escola per a pares i mares que donaré jo. Serà en 4 de les escoles del Programa. Són 4 dies per escola. Comencem demà. Estic amb moltes ganes perquè crec que pot sortir molt bé. Ja us diré!

A més estem a punt d'iniciar la segona aula de l'escola Ciudad de Israel. Així que serà un mes molt, molt mogut, però ben xulu.

A nivell personal també estic molt bé, aprofitant el temps que queda... El divendres vam anar a celebrar que els xilens ja porten 4 messos per aquí i que la Rocío (l'espanyola que surt a un parell d'entrades més avall) en porta 3... Ja li queda poc temps, perquè a finals de novembre torna a Sevilla... Aquí no para de venir i marxar gent... jeje.

Bé, marxo cap a casa, que ja tinc gana!

Una abraçada i que segueixi guanyant el Barça!

pd: el títol és per la cançó del Pets... per la feinada que es ve per aquest mes!