lunes, 29 de enero de 2007

Sessió de cinema, sessió cultural

Després de passar el meu primer cap de setmana complet a Guayaquil em venen al cap força moments que vull compartir.
El matí va dissabte el vam dedicar a la neteja de la casa i de la roba, ben quotidià per aquí. Fa gràcia perquè aquí estens la roba al matí i al migdia ja la pots treure, s'asseca en dos segons!
Amb la Mari Carmen (la noia de Madrid que viu amb mi) vam anar a passar la resta del dia al centre. Allà es veu tot diferent, hi ha més vida, més botigues... i un cinema!
Vam anar a comprar coses per la casa, fer trucada a la família, revelar fotos (ja tinc totes les fotos de la festa de comiat!), passejar i al final vam anar al cinema a veure "Babel". La pel·lícula és fantàstica, però el més curiós és veure com afecta la cultura en una sala de cine. Durant la pel·li va haver gent entrant i sortint, sonaven missatges de mòbil... i no passava res, però el més curiós va ser que els llums es van obrir una mica abans de que acabés la pel·li, just quan posaven a qui la dedicaven i començaven a sortir les lletres i tothom es va aixecar de la butaca i en 15 segons tan sols quedàvem la Mari Carmen i jo a la sala, païnt una mica la pel·li, és a dir, fent el que es fa per les nostres terres. Les dues vam flipar, era com si els hagéssin posat una agulla al seient.
El cas en sí és poca cosa i simplement provoca gràcia, però després, donant-li voltes. T'adones de fins a quin punt afecten les diferències culturals en el quotidià i sobretot t'adones que quan una persona emigra cap a Catalunya no cal que s'aprengui la discografia del Llach, que sigui del Barça i s'apunti a Castellers, sinó que l'ajudem a situar-se. Vull dir: com ens saludem, quan es paga el bus, si cal aixecar-se quan ve algú, fins a quina hora es pot trucar a les cases i un llargíssim etcètera... Aquestes coses són les que descol·loquen, les que et deixen fora de joc i amb les que et sents perdut; i no tant seguir els partits blaugranes o entendre quan un castell a fet l'aleta quan tocava o no.

L'endemà, després de visitar el Parque Histórico de Guayaquil (espècies maques) vam fer una altra sessió de cinema a casa del Lucho i la Gabi (els nostres veïns que ens cuiden un munt), aquest cop vam veure "Hotel Rwanda", fantàstica. A l'acabar, igual, els equatorians s'aixequen i se'n van i la Mari Carmen i jo sentades i rient del mateix fet. Just després el Lucho ens va previndre de les fortes pluges que ens esperen i com casa nostra queda en un carrer que s'enfanga de seguida i les inundacions a les cases són fortes ens traslladarem un carrer més amunt i allà estarem tranquils. Després de veure "Hotel Rwanda" ens vam sentir "refugiats", però altre cop, passada la broma, t'adones de les barbaritats de les que som capaços de fer i del patiment pel que han hagut de passar certes persones al llarg de la seva vida.

Aquest matí he estat a Fondo social, és a dir, l'extrema pobressa... i els casos no deixen de sorprendre i de fer que el cor es vagi fent petit, petit; però alhora gran per acullir totes aquestes persones i les seves vides.

viernes, 26 de enero de 2007

resenya quotidiana

A punt d'anar cap a casa em disposo a fer la darrera resenya del dia.
Com ja us he dit per aquí fa calor, però estem a l'hivern, és a dir, època de pluges i de moment estem caminant per camins enfangats!
Diuen que plourà fins l'abril que comença l'estiu, però ja està bé viure aquesta època també. Ara anem caminant sota la pluja amb les sandalies, els pantalons curts o de 3/4 o la samarreta de màniga curta (amb el xubasquero, és clar). És a dir, que plou, però fa calor!!!

Ahir vam estar fent una sessió de cartes amb la Mari Carmen i la Priscila (les meves companyes casa), així anem fent vida de família! Però el més xulu va ser poder compartir els sentiments i les vivències. Això d'aquí és molt guapo, però també és cert que els ecuatorians tenen la seva manera de fer, el seu ritme i les seves prioritats que xoquen amb les nostres. No es tracta de ser ràpid o lent, però són una mica apalancats. Jo m'imagino que això és dóna a tot el que han hagut i han de treballar a casa seva, s'han de construir la casa! Anar posant canyes, fusta i, amb una mica de sort, maons. A més tenen el pes a sobre de no poder pagar-ho tot. No sé, és com anar amb l'aigua al coll constantment.

Ahir ens vam llevar amb la notícia de la ministra de defensa que va morir a l'helicòpter (si no sabeu de què va mireu www.telenoticies.cat). El cas és que per aquí sospiten massa de que es tracti una altra vegada d'un "error humà". No sé com acabarà això, però tenen la impressió de que ha estat provocat i això els inquieta perquè demanen estabilitat al govern. Un govern que cada any canvia de president.

Avui he estat situada en el que serà el meu lloc de feina, vaig mirant i em sembla una muntanya aprendre tot això, però estic segura de que amb el temps m'ho faré meu.

Dintre d'uns messos em traslladaré perquè ens estan fent una casa nova un carrer més amunt, de manera que la casa ja no quedarà just davant de la carretera. Visca!

No he comentat res del menjar, bàsicament es menja sopa i arròs. L'arròs els acompanya en tots els àpats i diàriament!

Avui he anat per barris força desfavorits visitant alguna escola... espais petits, cartellets i unes taules de fusta menjada en la que hi entra mig full.
No l'he vist en acció, però hi posen entusiasme i proven de fer-ho el millor que poden.

Deixo les impressions per més endavant, em sento amb poca llicència per jutjar, demà farà tan sols una setmana que sóc aquí i he conegut un munt de coses noves i de gent. Ara que ve el cap de setmana toca païr. Es presenta molt bé, sembla que podré fer una mica de ruta pel barri i conèixe'l una miqueta millor: les botiguetes, els camins enfangats i els veïns amb la seva amabilitat i els seus somriures.

Apa, bon cap de setmana i fins aviat.

jueves, 25 de enero de 2007

Cartera

Avui he tingut oportunitat d'estar força estona a internet, així que posaré el que he fet avui.
La foto que he posat (o que provo de posar) és d'una "casita de Hogar de Cristo". Per poder pagar aquesta casa tenen 36 terminis sense interessos, és a dir, 3 anys. Avui m'he situat a l'espai on es cobrava la casa, cartera. Cada cas és un món, una realitat, un drama.
Tenen messos de no pagar i se'ls dóna un ultimàtum abans de prendre'ls-hi la casa, bé perquè no paguen, bé perquè l'han venut o bé perquè l'han fet servir per altres fins que no són els de viure (muntar botigueta, llogar-la, ocupar solar,...).
El cas és que els diuen que en 15 dies han de pagar 20 dòlars (uns 16 euros) i se'ls fa una muntanya. Supliquen que se'ls permeti uns dies més per arribar a fi de mes i cobrar la seva feina, però a voltes no tenen feina o es gasten els diners en altres coses. És complicat.

Ara m'han estat explicant els projectes que duen a terme per aconseguir calerons per tot plegat. Aviat us podré explicar les altres seccions de la casa, es preveu apasionant.

Jo per la meva banda estic molt bé, molt cuidada per aquesta gent. Els meus companys de casa són molt macos i la Gabi, el contacte que vaig tenir per venir aquí, està pendent de mi i és maquíssima, a més tenim la sort de que viu a la casa del costat.

Sovint penso que si nosaltres tractèssim els immigrants tan bé com ells ens tracten a nosaltres tot seria molt diferent. Com podria dir el Laporta als catalans: que n'aprenguin!

Aquestes dues setmanes estic a l'Hogar de Cristo de l'Atarazana, a 15 minuts en cotxe des de casa meva. Aquí construeixen les cases i tenen les oficines. Després estaré al de Nazareth (el meu barri) i ja us podré explicar com funciona.
Demà estaré a Nazareth... nou lloc, noves impressions, nova gent, nou aprenentatge.


Ho deixo aquí. Fins aviat i gràcies pels missatges!

la foto, ara sí

martes, 23 de enero de 2007

Primera immersió...

Això ho vaig començar a escriure el dimarts.

Avui he arribat ben d'hora a Hogar de Cristo amb la intenció de conèixer els passos que dóna una persona per tal de que li puguin oferta una vivenda.
El primer que es fa es anar a informació on expliquen el funcionament del procés i tot el referent a la vivenda. Es tracta de cases de 4,80x4,80 fetes de canya i fusta, el sostre és de zinc. És una sola habitació i cadascú es construeix el bany i l'escala per arribar a la casa. Ara no els poden oferir els 9 pals que sostenen la casa, doncs els falta material, així que cadascú es busca la vida una mica.
La casa no la poden posar a terra perquè les pluges són molt dolentes i la casa es faria malbé per dintre i per fora...

Després de rebre la informació han de passar per l'entrevista, allà vaig estar amb una noia i jo anava introduint les dades a l'ordinador. Ha estat una passada... aquestes dones sovint diuen algunes mentides per a què els concedeixin la casa, però tot i així el que expliquen no dista tant de la realitat.
Són realitats dures, són poquetes coses les que tenen, són lluites continuis, és poca educació a les escoles, és... a mesura que anava escoltant històries el cor se m'anava fent petit, però alhora amb el sentiment d'aprendre i de lluitar per aquestes injustícies.

A la tarda, unes monges espanyoles que des de fa dos anys i mig són a Ecuador celebràven anys del neixament de la seva fundadora: Maria Ward. És de l'època de St. Ignasi i pel que diuen (i a més es veu) són molt ignasianes. Segueixen els exercicis i es basen en punts com trobar a Déu en totes les coses. Va ser una celebració ben maca. Allà vaig poder conèixer un dels fundadors de Hogar de Cristo: el germà Roberto. Vam començar a xerrar i casualitats de la vida ell havia estat força temps a... Raimat! Diu que va ser uns dels qui van començar l'escola. I just després em diu: "També vaig estar un any i mig a Sant Cugat!" jaja. Genial: vam tenir una bona conversa.

Ahir vaig estar fent sortida, és a dir, anant amb la gent que demana casa a veure el seu solar i la casa on viuen ara per veure si realment en necessiten una altra.
Cada zona està divida en solars que té un senyor que nosaltres anomenariem "l'amo del tros", el cas és que ven a la gent solars i allà cadascú fa el que vol.
Ha estat brutal veure les casetes de la gent... em va xocar bastant i em vaig plantejar un munt de coses... com sempre que es veu la realitat. Jo vaig aprenent i estic segura que en treuré molt d'això. M'agradaria que ho veiessiu.

Bé, un altre dia us explicaré més que he d'anar a "cartera". En quan pugui us ho explico que no m'és tan fàcil conectar-me.

Petons per tots i moltes, moltes gràcies pels mails i pels comentaris que deixeu aquí, m'agrada moltíssim anar sabent de vosaltres.

lunes, 22 de enero de 2007

Què és això d'Hogar de Cristo?

Aquest matí l'hem dedicat a fer una volta per Hogar de Cristo amb la intenció de fer una "inducción" i conèixer així tots aquests racons. Estaré fent això dues setmanes per anar coneixent com va tot i després aniré a un centre que està a prop de casa meva a treballar amb l'educació.
On sóc ara hi ha les oficines, s'atèn a la gent i es construeixen les parets de les cases per després muntar-les on s'escaigui. És tota una moguda, molt xulu.
Ara mateix tinc el cap ple de idees, departaments, responsables, noms, persones,... ; però provaré d'explicar què és això.

Hogar de Cristo (http://www.hogardecristo.org.ec) va nèixer fa gairebé 38 anys. Al principi es pretenia oferir cases a bon preu (ara valen 500 dòlars) a la gent necessitada. Aquests diners els poden pagar en 3 anys sense interessos.
Amb els anys van veure que aquest únic servei mancava en un tracatament integral de la persona, ja que amb una casa no poden sortir del que significa "ser pobre". Fa relativament poc van nèixer els 5 pilars de desenvolupament integral de la comunitat: vivenda, feina, educació, fe, salut.
Al parlar de feina s'entèn que la persona millori en la seva formació professional o trobi alguna cosa que la motivi creant microempreses. Per altra banda s'otorguen micro-crèdits per a què puguin bassar-se econòmicament en una quantitat segura.
L'educació va dirigida als fills de les dones que van a demanar la casa... aquest tema me'l reservo per quan comenci a treballar aquí (serà el meu lloc de feina). La fe, treball pastoral, on parlar de valors, d'autoestima, tallers, xerrades,...
Aquesta institució és enorme i compta amb moltíssims treballadors.
Realment val la pena treballar aquí.

La casa on estic està molt bé, just davant de la carretera principal (això no està tan bé, jaja), però és una cosa oberta, com totes, i la gent entra i surt per passar una estona amb nosaltres.
Al pati tenim dues hamaques, lloc perfecte per estirar-se a llegir i dormir-se una miqueta.
Tenim una cuina petita, però suficient per moure'ns. De música de fons podem comptar amb la d'una ràdio petita que ens diu l'hora i ens canta cançons. És un regalet que van deixar unes noies basques que estàven a la casa fins fa poc.
El lavabo funciona com tots els d'aquestes terres, el pots fer servir, però el paper a la paperera i si la cadena no va amb prou força has de tirar un cubell d'aigua. De la dutxa surt un xorro que va a parar a la paret, de manera que m'he d'interposar i amb un cubell acabar de tirar-me aigua per tot el cos.

Tot plegat té molt bona pinta, i tant! Amb la gent ens entenem bé i jo em sento com a casa. Sé que és el principi i que passaré per moltes etapes, però de moment gaudeixo d'aquest moment i en dono gràcies.

Tinc el calendari posat a l'habitació i a les meves companyes de casa els ha agradat molt!

Ara he tingut una estona per escriure, però no sé si això serà massa habitual.
Ho deixo aquí, aviat marxaré cap a casa.

Us envio una abraçada ben forta des de Guayaquil, on fa calor, calor i calor!

pd: de moment no puc posar fotos perquè en aquest ordinador no les puc descarregar, però ja preguntaré.

Ja estic situada!

Després de passar-me el dia 20 viatjant vaig arribar a les 21h (horari d'aquí) i vaig sortir de l'aeroport amb les meves maletes! De seguida em van dir que em treiés el jersei... ho vaig entendre de seguida, una onada de calor em va venir a rebre...

A la casa convivim 4 persones, tots voluntaris, una noia de Madrid i un noi i una noia d'altres bandes d'Ecuador. Tinc una habitació per mi amb un ventilador que agraeixo!

Aquest matí el despertador ha sonat a les 6h i ja estàvem a 27 graus!
Ara estic a Hogar de Cristo, el meu nou lloc de feina, està molt bé. Treballen per poder oferir cases barates a la gent que més ho necessita, la seva motivació més gran per treballar és el seguiment de Jesús...

Estic molt bé, ja aniré explicant més, ok? Moltes gràcies pels missatges que deixeu i pels mails que envieu, no els puc respondre, però els agraeixo moltíssim.

Una abraçada i fins aviat, Anna

viernes, 19 de enero de 2007

Unes horetes em separen de l'avió...

Bona nit, primer de tot agraïr-vos la bona rebuda que li heu donat al bloc! Sou impressionants, us asseguro que durant tots aquests dies m'he sentit totalment acompanyada per tots vosaltres.
Avui ja he aconseguit el visat que em permet passar-me dos anys a Guayaquil. Ha costat una mica, però finalment ho hem aconseguit!

A poques hores de pujar a l'avió que em portarà de camí cap a Guayaquil em sento en sintonia amb vosaltres i només em surt donar gràcies. És que no pareu d'acompanyar-me... gràcies!
Per altra banda, la sensació de que m'espera quelcom molt gran es va apoderant de mi... el temps ho dirà i el bloc en serà un bon testimoni per tots vosaltres.

Ara ja he descobert com es posen fotos aquí, així que la súper-càmara-digital farà la seva funció!

Bon viatge cap a Ítaca per a tots!

jueves, 18 de enero de 2007

Bon dia!
Després d'anar llegint habitualment el blog de l'Eloi (http://www.elblocdeleloi.blogspot.com/), i d'escoltar aquells que diuen que em faci un blog per explicar les batalletes des de Guayaquil, m'he decidit a fer-me'l.
De moment no té massa teca, però poc a poc ja aniré introduint canvis i espero que entre tots en fem del blog on bon lloc de comunicació.

Us agraeixo la festa de diumenge passat, als qui vau venir i als qui us va ser impossible, per participar en aquest projecte meu de diferents maneres. M'enduc un gran sentiment de tots vosaltres, gent ben especial que feu que tot plegat tingui ple sentit.

Una abraçada, Anna