lunes, 25 de junio de 2007

Revetlla de Sant Joan... i nosaltres de trasllat!

Avui és 23 de juny, per vosaltres les 11 de la nit, així que... molt bona revetlla de St Joan!!!!! Us tinc ben presents!

Avui nosaltres ens traslladem a una casa més gran pels voluntaris que queda un carrer més amunt. La casa és xulíssima i l'havien de fer més gran perquè va arribar un noi de Madrid i aviat arribaran 3 xilens més i una holandesa, així que hi haurà movient, ja serem 7 a casa!

La família que hem acollit a casa es queden a viure allà. Esperem que els vagi tot bé.

Per aquí continuo ben immersa, amb la gent d'Hogar de Cristo ens veiem bastant i fem sortidetes xules. Ahir vam anar a escoltar música en viu, genial. I, per fi, abans d'ahir va ser el gran dia... vam anar a veure Shrek 3!!!!! Genial! La veritat és que ja feia uns messos que la pel·li estava en DVD, pirata, és clar! La venien a tot arreu, però m'he volgut esperar a veure-la al cine. Aquí les pel·lis surten molt abans en DVD que al cine, jaja.

Darrerament he estat força ficada en la construcció i en la posada en marxa d'una escola. Dilluns passat la vam inagurar. Aquí teniu la foto de la inaguració. Vam començar quan només teníem un terreny i hem anat portant material i tot el que li pot caldre a una escoleta de canya per començar. Vam passar pel barri anunciant totes les reunions que hem fet per les mares (evidentment qui es mou pels nens i per la casa són les dones) i fent les inscripcions. Està sent molta feina, a vegades una mica esgotadora, però ha valgut la pena. Tenim més de 20 nens inscrits. Una de les gràcies de posar aquesta escola aquí és animar a les dones a que treguin una casa d'Hogar de Cristo o que s'animin a formar bancs comunals amb el tema dels microcrèdits.


Per altra banda, estem capacitant nois de secundària i mestres de les escoles amb les que treballem per fer una bona feina amb els nens. Així que molts dissabtes (la majoria) ens ha tocat estar aquí.

Els divendres a les 17,30h, a l'acabar ja hem agafat per costum fer uns partidets de futbol aquí mateix, genial! Ja sabeu que els ecuatorians són uns fans del volei (ecuavolei que diuen ells, amb 3 jugadors) i del futbol.

Fa poc vam fer un mega desfile de tot el que aprenen aquí les microempresaries. La notícia va sortir a la tele, va ser un exitàs total. La veritat és que és ben tendre veure tot el que fan aquestes dones i les ganes que hi posen en aprendre, tot i que també hi ha algunes que proven d'escabullir-se, però no és fàcil quan tens situacions complexes a casa. Realment les senyores que venen aquí a rebre els micorcrèdits tenen situacions difícils, però moltes treballadores d'aquí també. Viuen en casetes petites i fetes amb material que no aguanta massa res, però aquí estan, amb el somriure als llavis i donant gràcies pel que tenen.

Bé, ho deixo aquí, que gaudiu de la Revetlla , que el Barça faci millor temporada l'any que ve (vaig veure el darrer partit envoltada de madrilenys i madrilistes), i que tingueu un molt bon estiu! Aquí estem tot just començant el curs!

Que trepitjeu moltes platges, que en això us porto una mica d'avantantge (quines platgetes que tenim per aquí i quin bon temps que fa!).

Abraçades fortes per tots, que us tinc presents!

lunes, 4 de junio de 2007

L'estada de l'Uri i el post-Uri o com estar ficada en una pel·li d'Almodovar

L'Uri ja ha passat per aquí i ha estat quelcom fugaç i genial! Hem gaudit un munt. Des del primer dia va estar ficat en tot el que feiem i hem visitat Cuenca i Quito (hem estat a la meitat del món!). La veritat és que el país és ben maco i canvia el clima d'una manera brutal! Tots dos llocs són a la serra i això és fred, però nosaltres estem a la costa que és caloreta constant.
Remarcaria un munt de coses, però crec que sempre recordarem un soparet de tapes catalanes i basques que vam fer una nit a Cuenca. Ufff, pa amb tomàquet, xistorra, truita de patates,...
Hem vist Guayaquil des del mar passejant en un barco pirata. El nen l'hem tingut envoltat de noies i treballant! jaja. Ah! i tranquis, que jo torno a dominar el català! A més em va portar el CD de Lax'n'Busto (que xulu que és) i algunes cartes (gràcies!!!!). Ja estic esperant els meus pares i la Gemma Castellera que arriben a mitjans i finals de juliol, i espero que em portin el CD dels Pets!
La veritat és que l'Uri ha calat i encara pregunten per ell, va caure molt bé (como no!), va ser realment molt xulu. No vam parar i el dia que va marxar (ben d'horeta) em va sortir el cansament i em vaig passar tot el dia absolutament reventada, què fort! Bé, ell podrà explicar més.

La rutina continua per aquí, però es tradueix en un no-parar! L'italià (l'Uri va assistir a una classe), va molt bé, amb exàmens i tot. És molt xulu. Continuo amb les classes de guitarra, aprenent molt!
Hem celebrat el dia del nen, tota una moguda. Els nens maquíssims i hem tingut un pallasso i tot.

Per altra banda, es veu que el nostre barri és perillòs, així que s'estan fent reunions de seguretat entre els veïns. L'altre dia els meus companys hi van anar (jo estava molt cansada i em vaig quedar dormint), i just l'endemà ens diuen que hi ha una dona que té 4 fills i el seu marit la té amenaçada de mort i, res, que l'hem acollit a casa. A ella i 3 dels seus fills. És una dona molt maca i és la mestra d'una de les escoles que bequem. La veritat és que tot plegat ens ho prenem a catxondeo perquè sembla surrealista!
A tot això el dissabte ens va aparèixer a la porta de casa un gos que s'estava morint! D'on va sortir, no ho sabem, però el gos estava allà i no es podia ni moure. L'endemà a la tarda el gos es va morir i el nostre company de casa el va tirar no sé on.

Mentrestant hem tingut un cap de setmana ben mogut. El dissabte al matí van venir uns nois d'una escola de secundària que ens ajuden donant reforç escolar als nens de les escoles amb les que treballem. Va ser un taller molt guapo, vam estar treballant el tema de la pobresa amb nois que tenen els seus calerons. La veritat és que és xulo, però tenim els dissabtes hipotecats!
A la tarda vam anar a una parrillada que organitzaven unes sòcies dels microcrèdits que ja porten força temps a Hogar de Cristo i tenen el seu petit negoci. Expliquen orgulloses com ha pujat el seu negoci. Una ens ensenyava el seu taller de costura i tot mostrant-nos una màquina de cosir ens explicava que era la primera que va tenir i que ara ja en té 4!
A la nit vam arribar a casa i allò semblava un camp de batalla! jaja. Els nens estaven tots esverats i van dedicar-se a portar la mare de cap. Van anar a dormir i ja va arribar la calma. La veritat és que la dona té una situació difícil. Gairebé no tenia roba pels nens perquè va marxar de casa bastant ràpid i no sabia quan podia tornar sense que estigués el marit.
L'endemà vam anar a la Catedral perquè diumenge van beatificar a Roma la fundadora de la Asunción (una escola amb la que treballem força). Va ser molt maco i estava ple de gent.
A la tarda vam anar a casa d'una de les noies que treballen aquí, amiga nostra, perquè el seu fill feia 4 anys i vam anar a la festa d'aniversari. Va venir una noia a fer l'animació i va fer una funció molt maca amb titelles per explicar als nens l'importància de rentar-se les dents! jajaja. Imagino que la noia em va calar la meva debilitat per l'educació infantil i em va fer participar força. Ens ho vam passar molt bé. A més, i això és molt típic aquí, van pintar les cares als nens (haremos caritas pintadas, diuen ells).
Així que, aquí estem, amb la dona i els nens a casa, jo m'he mudat d'habitació per deixar pas als nous inquilins... jaja.

La veritat és que no volia explicar massa tot això perquè realment és una mica perillòs i des d'aquí tot es veu diferent, però aquesta és la realitat i no volia deixar d'apropar-vos-la.

Ah! I avui ha vingut un bon home a tallar-nos la gespa que tenim de davant de casa perquè això és responsabilitat de cada veí! Per 10 dòlars el bon home ens ha fet el favor i quan hem arribat a casa per dinar l'hem trobat allà fora així que l'hem convidat a taula i hem dinat la meva companya Mari Carmen, el bon home talla-gespa i jo.

Ara, mentre parlem amb les companyes de la situació acabem de definir com cal prendre's això: aquí o et parteixes de riure o et deprimeixes! Així que a riure, companys! que tot està per fer i tot és possible com deia en Martí i Pol.

Una abraçada i gràcies pels comentaris!