Eleccions al país!

Com ja us haureu enterat diumenge va haver eleccions per l'Asamblea constituyente. Ha sortit el SI de carrer, i per aquí la gent està contenta, perquè és com una nova oportunitat de canviar coses del país. El cas és que pot anar qualsevol persona major d'edat que rebi l'1% de signatures del que seria la seva comunitat autònoma. D'aquesta manera cadascú envia a qui pensen que pot lluitar per alguna causa concreta.
Com a tema anecdòtic explicar dues coses: aquí existeix la Llei Seca per les eleccions! L'objectiu de la qual és que la gent no vagi borratxa a votar... jejeje. Cada país amb la seva realitat! Hi ha hagut uns quants detinguts que passen de 2 a 15 dies al carrer i perden el seu dret a vot. No es pot veure ni vendre alcohol des del divendres fins dilluns a les 20h. Els locals fan el negoci dijous al vespre perquè la gent s'endú les provisions a casa.
D'altra banda tenen l'obligació de votar i sinó reps una multa. Així que quan hi ha eleccions gairebé es paralitza el país perquè molta gent ha de tornar al seu lloc d'orígen per votar!

Per altra banda ahir vaig començar les meves classes d'italià! Genials. Som 6 noies a classe i la profe és una dona d'uns 80 anys, súper maca, es diu Renatita, jaja. Ahir ens explicava alguna batalleta de la 2a Guerra Mundial. Ella és de Firenze. Fa gràcia perquè explica coses de l'altra banda del món com a novetat i per mi és el més normal del món! Ahir parlava de les 4 estacions! Aquí tan sols hi ha dos: estiu (quan fa més fred), hivern (quan fa més calor).
Ara em toca estudiar, vull treure'n el màxim profit!!! Té gràcia que hagi vingut a l'altra banda del món i em posi a estudiar l'idioma d'un país que tenia al costat!

Una altra cosa graciosa és que ha estat el primer cop que he rentat la roba amb rentadora! tot un repte, tota una diversió. Cal trucar al senyor de la rentadora i te la porta a casa, l'endolla i llestos! Al cap d'una hora torna. El programa dura 15 minuts i t'ho fas tot. Omples la rentadora d'aigua amb un tub i hi poses sabó. Això evidentment cal fer-ho al pati de casa. Va ser molt divertit.
A més, cosa força increible, el senyor va arribar a les 7h en punt del matí, l'hora que haviem quedat!!!!

La resta tot molt bé, contenta, còmode i sentint que venir ha estat un gran pas.

Una abraçada a tots, fantàstic que el Barça continui líder, i sento no respondre tots els mails que voldria... tinc poc temps!

Setmana Santa

Després d'uns dies sense dir res i sense poder entrar al bloc he tornat a demanar ajuda per poder escriure al bloc (gràcies Cristina).
Per aquí han passat unes quantes coses. Anem per parts.

El dijous sant vam fer el que van anomenar unes convivències. Era dijous al matí, vam anar els 300 treballadors d'Hogar de Cristo de les diferents sucursals.
Jo vaig estar una mica en la preparació i la veritat és que m'espantava bastant el tema perquè estava una mica mal organitzat, però Déu hi va fer més que nosaltres (mai millor dit, jaja), i tothom va colaborar moltíssim i va ser un èxit absolut.
Vaig estar coordinant un grup de reflexió parlant del compartir, del compromís, de la Ressurrecció, de la nostra actitud amb els usuaris... A més em vaig dedicar a fer unes quantes fotos! És la meva feina, ja la començo a asumir... jaja.
A l'acabar vam marxar 4 dies a la platja... fantàstic. Calma, tranquilitat, sortidetes, festeta, mar,...
Jo pensava que aquest any la pasqua la viuria de manera molt diferent i que més aviat em deia ben poca cosa, però no va ser així. Les reflexions que vam fer dijous sant amb un religiós que parlava molt bé em van servir i em van arribar.
A més vaig començar a reflexionar sobre la meva estada aquí, em reafirmo: estic feliç d'haver vingut, però a voltes costa i en ocasions em puc sentir força inútil... hi ha mil coses que no sé com fer! Coses quotidianes... comprar segons què, no sé on, a la feina, em costa seguir bé perquè hi ha mil coses del país i del funcionament de l'educació aquí que se m'escapa. El vocabulari és diferent... mil coses! Però tinc la sort de trobar-me amb qui em recolça i a qui no l'importa parar una frase quatre vegades per explicar-me què signifiquen les paraules o de què estan parlant.
A més vaig tornar a pensar que no podia passar-me els dies sense cap activitat concreta més que no fos treballar, així que vaig pensar: costi el que costi, jo m'apunto a fer italià! Així que al tornar dilluns a treballar ja vaig fer les trucades pertinents i dilluns començo. Aniré dilluns i dimecres de 6,30h a 8,30h. Dues noies més s'han apuntat, així que serem 3 d'aquí. Tinc moltes ganes!
Per altra banda, una amiga m'ha dit que m'ensenyarà els altres dos dies a tocar la guitarra, perfecte! A veure si ho aconsegueixo d'una vegada, jaja.

És el primer any que visc una Setmana Santa tan curta, ha estat com un cap de setmana llarg! A més que jo no començo cap 3r trimestre! Aquí tot just estan començant les classes, i a nosaltres se'ns acumula la feina.

El dimarts vam estar fent una manifestació al matí, tota una preparació del tema, però ha valgut la pena. Hi ha una companyia molt forta de mòbils que es diu "Porta". Com si fos Telefónica, tothom ho critiquem, però tots ho fem servir... El cas és que l'any passat (quan jo encara no era aquí) van prometre que per cada sms que s'enviés ells donarien una quantitat econòmica concreta per Hogar de Cristo. Una empresa diferent va estar fent el recompte, va sortir un nombre concret amb la seva quantitat econòmica corresponent i Porta va dir que aquesta no era la quantitat i va oferir una quantitat absolutament inferior.
El dimarts vam fer la primera mobilització, genial veure a les dones i als nens cridar amb pancartes, xiulets... de tot. Jo, como no, ho vaig poder veure tot a través de la pantalleta de la càmara... m'encanta!!!!
Fins i tot em vaig pujar a un cotxe de la policia... jaja. Em van dir que em baixés, però no vaig fer massa cas i van passar de mi... jaja, la causa s'ho mereixia!!!

La Jen, la noia de París de la casa, ja ha marxat cap a França i creieu-me que em sap greu, ens vam entendre molt bé, espero que torni algun dia... així sembla que serà!

Continuo força a tope, estic molt a gust aquí, tot i que per fer una valoració global del tema em caldria mirar-m'ho tot des de lluny, ara penso que estic massa a dins.

Per altra banda, estic esperant la vinguda de l'Oriol Andrés que vindrà al maig! Visca! Quines ganes! Fa molta il·lusió.

Un altre dia us procuraré fer una bona explicació del que faig a la feina i en què consisteix això de l'Apoyo Escolar.

Una abraçada i gràcies per anar llegint el bloc, el feu enriquidor.

Anna

Més vivències!

Hola!
El departament de sistemes no em deixa entrar al bloc, per això ho vaig deixant més.
Per aquí continuo fent coses molt xules, estic molt contenta de ser aquí.
Amb una companya estem fent unes enquestes els caps de setmana a unes dones a les que els hi volem donar cursos. Jo vaig per fer les fotos, però realment és xulu anar sentint les històries d'aquestes dones, vivències, sentiments i lluita, lluita, lluita...

Ara ha vingut a la casa la Jane, una noia de Minessota que viu a París, una noia molt maca. La setmana passada vam tenir sessió de cinema: Shrek, visca!!! A més vam menjar unes pizzes i vam comprar un vinet, nens! Era un Torres catalanet (amb la senyera i tot, jaja).
Compartim habitació i la noia s'esforça per parlar un castellà que no li permet expressar tot el que voldria. Realment això de l'idioma limita... i vaja, potser ens hem ficat tant amb això de l'idioma que amb un parell més de per aquí estem mirant per apuntar-nos a italià, jaja. Ja veurem perquè hauria de sortir barato! Ahir va arribar el nòvio de la noia, en David, ben maco, ell fa més esforços que ella per l'idioma... s'estarà poc temps, però és ben xulu tenir gent per casa.
El cap de setmana ja marxen i jo em quedaré amb la noia de Madrid i el Quito. Està bé, però penso que passaré menys temps a casa que fins ara, jaja. M'agrada sortir, ja ho sabeu!
Aquesta nit fem el comiat de la Prisicila, una noia ben maca de la casa, senzilla, propera,... Va venir per poc temps i ara ja li toca fer les maletes, ella és d'Ecuador i està aquí aprenent com funciona el tema dels microcrèdits per portar-ho a Quevedo (d'on és ella). Ha estat un plaer compartir aquests dos messos amb ella.
Hi ha canvis, moviment, vida, i jo em sento aquí dins sense procurar perdre'm detall.

Tinc ganes de fer, fer i fer, de viure i passar-m'ho molt bé. I ho estic fent. Amb les amigues no baixem el nivell!

La feina avança... i a quin ritme! Costa quan no tens un control de la situació, però és un repte. El dissabte passat vaig estar coordinant un acte amb 85 mestres i directors per extreure necessitats, la veritat és que va ser guapíssim.

Demà fem un Via Crucis aquí perquè la setmana que ve es farà a l'altre edifici. De totes maneres dijous que ve estarem plegats fent un matí de Setmana Santa, després marxarem amb les coleguis a la platja.
Tot i que m'he ficat a muntar-ho i que estaré portant un grup em sembla que és una setmana santa ben apàtica per mi, tot són etapes.

Bé, penso que ja n'hi ha prou per avui, espero no trigar tant en escriure!

Petons per tots!!!!!

Sin noticias de Gurb

Sin noticias de Gurb

Hola a tots!
Sento no haver donat senyals de vida durant un temps, però és que no puc entrar, així que li he demanat a l'Eloi que pengi això al bloc (gràcies Eloi!).
Aquests dies hi ha hagut força moviment, bàsicament per l'aigua... han arribat les fortes pluges i barrejades amb un mal clavagueram s'han convertit en un parell d'inundacions pels que vivim a la part baixa de la muntanya. La imatge era veure'ns a tots 4 treient l'aigua amb galledes i després netejant tot el fang que es queda al terra. El segon dia l'aigua ens va arribar per sobre del genoll! No tenim res pel terra, tot elevat (com quan de petits jugàvem a la peste alta, jaja, res pot tocar el terra i quan més amunt millor!).
La primera nit vam poder dormir fora de casa, però l'endemà ja ens vam quedar i va ser despertar-nos a començar a netejar...
La sort és que casa nostra té dos pisos i ens hem instalat al pis de dalt! jaja, tota una odisea, tota una experiència...
A part d'això em vaig passar el cap de setmana passat a la platja, vam tornar dilluns al matí ja per anar directes a treballar! Així es comença bé la setmana! Allà on ens vam banyar hi havia força roques i el meu genoll ho va patir! Encara se m'estan tancant les farides, però em penso que ja tinc una batalleta més que explicar perquè em quedarà la marca!!!

Per la feina molt bé, però realment és tot més difícil quan no ets a casa teva i primer has d'entendre com funciona tot per posar-se a treballar, però m'agrada! I tant! Molt!
Durant aquesta setmana hem estat fent visita a les 23 escoles amb les que treballem, es veu de tot, però sobretot unes infrastructures que fan posar la pell de gallina... com es pot treballar així?
Ja us passaré alguna foto.
Per les escoles també hi havia nens voltant per allà (fins el 2 d'abril no comencen les classes). Fa gràcia perquè miro aquests nens pel carrer i per les escoles i em sento a Bellvitge... jaja. Així us tinc una mica més a prop. La veritat és que penso força en els infants del barri, en el Refuerzo, l'esplai, les colònies, els campaments,... i me'ls imagino uns anys enrera caminant per aquests carrers enfangats i jugant a futbol al carrer.

Bé, mentre això no em funcioni massa aniré actualitzant això mitjançant l'Eloi (tskv!), tampoc no puc mirar els comentaris, però parlant amb la gent pel msn ja me'ls passa... res que no es pugui solucionar!

Jo per aquí continuo contenta, estic gaudint molt i aprenent moltíssim.

Bé, aquí ho deixo, que tingueu un molt bon cap de setmana i fins aviat!

Astupendu tot!.... tot?

Dilluns, tornada a la feina, però després d'un bon cap de setmana. Me l'he passat amb les meves amigues, tranquil·litat, rialles, platja... reventada, però ben contenta. L'he gaudit molt i realment cada dia em sento més a gust aquí i més contenta de ser per aquí. Em sento còmode, a gust, bé. Penso que aquesta vivència, el fet de marxar a viure a un altre lloc et dóna una visió diferent de les coses, t'ho mires tot des d'una altra perspectiva i vas obrint la ment una miqueta perquè veus diferents maneres de fer, de ser, de viure, d'estimar...
Tot això es pot viure quan passes un temps prou llarg a un altre lloc, però no només quan marxes "de voluntària a un país com Ecuador".

Tot plegat es pot veure com quelcom maco, profund, però sovint sento que no és tan així. M'explico. Arribo a casa, contenta, obro el llibre "Paraula i vida" que em va regalar la Cristina Ruano (gràcies Cris) i allà cada dia trobo l'evangeli del dia juntament amb un comentari que em sembla molt adient.
Llegeixo l'evangeli i penso: què difícil, tu! I potser tot allò de que venir aquí és tan bonic i que aprens de la humilitat de la gent i de la seva humanitat tan rica es transforma, potser és que ara ho estic vivint d'una altra manera, potser és que he de posar altres noms, potser... no ho sé.

Malgrat tot, malgrat aquests dubtes que apareixen, continuo pensant i, sobretot sentint que això d'aquí és molt xulu i que ha estat un encert venir. Estic molt contenta. Sé que els dubtes, les preguntes i tot el que vaig vivint forma part d'un procés d'aprenentatge, de creixement... de caminar per ser més pels altres.

Darrerament s'ha obert en la pàgina de Foc Nou l'espai de la "blocsfera cristiana". El meu bloc figura en la llista i m'encanta que sigui així. Ja en vam parlar i estic totalment d'acord. Em sento en aquesta línia, però potser m'estic començant a adonar del complicat que arriba a ser això de ser cristià.

Bé, que aprenguem cada dia a caminar amb humilitat i que la vida ens porti a sentir-nos cada cop més seguidors de que parla d'Amor cap a un mateix i cap els altres.

Una verdad incómoda... o com prendre consicència de tot plegat poc a poc

Ahir vam estar mirant una pel·lícula, com ja us suposareu era "Una verdad incómoda". Per qui no sàpiga de què va explica el GRAN problema del canvi climàtic. Realment resulta esgarrifant i ho resulta encara més quan t'adones que fa anys que ens ho diuen i que en fem poqueta cosa.
Segurament la pel·lícula no serà la única manera d'anunciar el que ens ve a sobre, però, si més no, és una eina que tenim al nostre abast. Aquests petits elements ens van recordant com ens "estimem" el nostre planeta. El fet és que em vaig tornar a plantejar de quina manera jo puc contribuir en aquest món i en donar una mica de mi als altres...

Tot plegat ho he pogut relacionar avui amb la feina que hi ha hagut. Demà (sisi, St. Medir! festa a stq!!!) jo tinc una reunió sobre la manera com treballarem, pedagògicament parlant, l'Apoyo Escolar. M'he engrascat i, tot i que el meu cap ja no dóna massa més de sí, he estat fent una mica de reflexió sobre l'educació per poder anar una mica preparada a la reunió de demà.

Mentrestant m'adono que les meves reflexions i valoracions s'estan limitants força al bloc i no m'agafo massa a altres fórmules que sovintejava i ara estan quedant una mica en l'oblit... cosa del canvi d'etapa, cosa del canvi de lloc, cosa del canvi... que una va fent. Toca redefinir! I ha de ser aviat.

Molt bon cap de setmana per tots i feliç dia de St. Medir!!!!!!

Quanta feina! I com m'agrada!

Ieps! He deixat això mig abandonat, però no pas perquè ja no tingui res a dir, sinó perquè la feina s'acumula! Ara ja no puc pas rascar-me la panxa, sinó que ens hem de posar les piles.
Estic encantada amb tirar endavant el programa d'Apoyo Escolar com a coordinadora. En teoria havia de venir una altra noia a fer-ho, però hi ha hagut retallada, així que m'encarrego jo!
Ara venen reunions, preparar material didàctic, enquestes, ítems de recollida de dades, metodologia, recursos... una feina apassionant per una educadora com jo.

Però que ningú es pensi que només treballo, nono, a part de fer fotos del que passa per aquí surto de festa, marxem a llocs, i sembla que aviat farem una escapadeta a la platja!

Em sento força integrada i contenta de ser aquí, de veure com es viu a l'altra banda del món. T'adones també que la relació Europa-diners és directa per ells, però aquí entra el conèixer d'aprop les persones i cada realitat. De totes formes en xerrades que hem anat o parlant amb la gent m'adono que miren molt cap a Europa i cap a Estats Units com a països desenvolupats cap on caminar, però sempre sense voler caure en vicis poc humans. És complicat tot plegat, i penso que em cal molt de temps per poder fer un bon anàlisi, tampoc podem tenir la imatge idealitzada de gent pobre econòmicament, però rics per dins. Hi ha de tot com a tot arreu! (Frase típica, però em penso que ben certa).

Ara ja toca plegar, és tardet i ja hem treballat prou avui!
Espero que hagueu encetat bé aquest mes de març, per nosaltres mes de matriculacions a les escoles que l'1 d'abril comença l'escola.

Fins aviat!