Cartera

Avui he tingut oportunitat d'estar força estona a internet, així que posaré el que he fet avui.
La foto que he posat (o que provo de posar) és d'una "casita de Hogar de Cristo". Per poder pagar aquesta casa tenen 36 terminis sense interessos, és a dir, 3 anys. Avui m'he situat a l'espai on es cobrava la casa, cartera. Cada cas és un món, una realitat, un drama.
Tenen messos de no pagar i se'ls dóna un ultimàtum abans de prendre'ls-hi la casa, bé perquè no paguen, bé perquè l'han venut o bé perquè l'han fet servir per altres fins que no són els de viure (muntar botigueta, llogar-la, ocupar solar,...).
El cas és que els diuen que en 15 dies han de pagar 20 dòlars (uns 16 euros) i se'ls fa una muntanya. Supliquen que se'ls permeti uns dies més per arribar a fi de mes i cobrar la seva feina, però a voltes no tenen feina o es gasten els diners en altres coses. És complicat.

Ara m'han estat explicant els projectes que duen a terme per aconseguir calerons per tot plegat. Aviat us podré explicar les altres seccions de la casa, es preveu apasionant.

Jo per la meva banda estic molt bé, molt cuidada per aquesta gent. Els meus companys de casa són molt macos i la Gabi, el contacte que vaig tenir per venir aquí, està pendent de mi i és maquíssima, a més tenim la sort de que viu a la casa del costat.

Sovint penso que si nosaltres tractèssim els immigrants tan bé com ells ens tracten a nosaltres tot seria molt diferent. Com podria dir el Laporta als catalans: que n'aprenguin!

Aquestes dues setmanes estic a l'Hogar de Cristo de l'Atarazana, a 15 minuts en cotxe des de casa meva. Aquí construeixen les cases i tenen les oficines. Després estaré al de Nazareth (el meu barri) i ja us podré explicar com funciona.
Demà estaré a Nazareth... nou lloc, noves impressions, nova gent, nou aprenentatge.


Ho deixo aquí. Fins aviat i gràcies pels missatges!