Això ho vaig començar a escriure el dimarts.
Avui he arribat ben d'hora a Hogar de Cristo amb la intenció de conèixer els passos que dóna una persona per tal de que li puguin oferta una vivenda.
El primer que es fa es anar a informació on expliquen el funcionament del procés i tot el referent a la vivenda. Es tracta de cases de 4,80x4,80 fetes de canya i fusta, el sostre és de zinc. És una sola habitació i cadascú es construeix el bany i l'escala per arribar a la casa. Ara no els poden oferir els 9 pals que sostenen la casa, doncs els falta material, així que cadascú es busca la vida una mica.
La casa no la poden posar a terra perquè les pluges són molt dolentes i la casa es faria malbé per dintre i per fora...
Després de rebre la informació han de passar per l'entrevista, allà vaig estar amb una noia i jo anava introduint les dades a l'ordinador. Ha estat una passada... aquestes dones sovint diuen algunes mentides per a què els concedeixin la casa, però tot i així el que expliquen no dista tant de la realitat.
Són realitats dures, són poquetes coses les que tenen, són lluites continuis, és poca educació a les escoles, és... a mesura que anava escoltant històries el cor se m'anava fent petit, però alhora amb el sentiment d'aprendre i de lluitar per aquestes injustícies.
A la tarda, unes monges espanyoles que des de fa dos anys i mig són a Ecuador celebràven anys del neixament de la seva fundadora: Maria Ward. És de l'època de St. Ignasi i pel que diuen (i a més es veu) són molt ignasianes. Segueixen els exercicis i es basen en punts com trobar a Déu en totes les coses. Va ser una celebració ben maca. Allà vaig poder conèixer un dels fundadors de Hogar de Cristo: el germà Roberto. Vam començar a xerrar i casualitats de la vida ell havia estat força temps a... Raimat! Diu que va ser uns dels qui van començar l'escola. I just després em diu: "També vaig estar un any i mig a Sant Cugat!" jaja. Genial: vam tenir una bona conversa.
Ahir vaig estar fent sortida, és a dir, anant amb la gent que demana casa a veure el seu solar i la casa on viuen ara per veure si realment en necessiten una altra.
Cada zona està divida en solars que té un senyor que nosaltres anomenariem "l'amo del tros", el cas és que ven a la gent solars i allà cadascú fa el que vol.
Ha estat brutal veure les casetes de la gent... em va xocar bastant i em vaig plantejar un munt de coses... com sempre que es veu la realitat. Jo vaig aprenent i estic segura que en treuré molt d'això. M'agradaria que ho veiessiu.
Bé, un altre dia us explicaré més que he d'anar a "cartera". En quan pugui us ho explico que no m'és tan fàcil conectar-me.
Petons per tots i moltes, moltes gràcies pels mails i pels comentaris que deixeu aquí, m'agrada moltíssim anar sabent de vosaltres.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
6 comentarios:
Escric ràpid pq vaig a bastoners però l'altre dia vaig estrenar-me amb la Roser i l'Anna... Jeje vaig passar-ho genial, primer vam llegir un conte, es van rentar les dents i a dormir!! Van intentar pendre'm el pel pero vaig dir: si us porteu malament avisaré l'Anna i ella s'enfadarà eh! Jejejeje i a partir de llavors van portar-se super super bé!!! És genial, a més la Judit i el Jordi tmb són molt agradables!! ;)
Un petó Anna!!!
Nena! Quina experiència....ha de ser brutal tot això....A veure si pots enviar fotos per completar els teus fantàstics comentaris. Per aquí tot bé....trobant a faltar el teu fantàstic somriure!
Cuida't molt, respira i aprén tot el que puguis.
Una abraçada ben forta.
Àgata
Gràcies per les teves paraules...de calor aquí no en fa gaire...però llegint-te portes una miqueta d'estiu cap aquí...les teves paraules són molt càlides...segueixo el teu blog...molta sort!!!
Dani /Cornellà
Escoltar-te és com tenir la il.lusió de 'tocar' un troçet del 'hogar de cristo'..., que properes has fet aquestes dones que mentien per aconseguir una casa...bravo por ellas!!
segueix obrint amb les teves paraules aquesta nova porta que és guayaquil... és preciós poder veure una realitat sense ser-hi, a través dels ulls d'una altre, a través dels teus ulls...t'estimo... faràs fotos...? :) muuas!!
Qué bien todas esas experiencias y sobre todo darnos cuenta de lo pequeño que es el mundo. Siempre hay un punto de contacto con una persona que no has visto en la vida. Es fantástico.
Un beso muy fuerte. Buenas noches
Ostres Anna!!!! quina passada d'entitat!!!! aixó realment si que es tocar tots els aspectes de la vida, em sorpren gratament! realment es cert que per fer sortir a les persones de la pobresa no n'hi ha prou amb posar-lis una casa, sino que cal una actuació integral: vivenda, feina, educacio, fe... sentir els teus comentaris em plena d'enveja sana i m'encoratja a, en un futur proper , qui sap, fer una visita activa! =)
Molts petons!
Xavi
Publicar un comentario