Què és això d'Hogar de Cristo?

Aquest matí l'hem dedicat a fer una volta per Hogar de Cristo amb la intenció de fer una "inducción" i conèixer així tots aquests racons. Estaré fent això dues setmanes per anar coneixent com va tot i després aniré a un centre que està a prop de casa meva a treballar amb l'educació.
On sóc ara hi ha les oficines, s'atèn a la gent i es construeixen les parets de les cases per després muntar-les on s'escaigui. És tota una moguda, molt xulu.
Ara mateix tinc el cap ple de idees, departaments, responsables, noms, persones,... ; però provaré d'explicar què és això.

Hogar de Cristo (http://www.hogardecristo.org.ec) va nèixer fa gairebé 38 anys. Al principi es pretenia oferir cases a bon preu (ara valen 500 dòlars) a la gent necessitada. Aquests diners els poden pagar en 3 anys sense interessos.
Amb els anys van veure que aquest únic servei mancava en un tracatament integral de la persona, ja que amb una casa no poden sortir del que significa "ser pobre". Fa relativament poc van nèixer els 5 pilars de desenvolupament integral de la comunitat: vivenda, feina, educació, fe, salut.
Al parlar de feina s'entèn que la persona millori en la seva formació professional o trobi alguna cosa que la motivi creant microempreses. Per altra banda s'otorguen micro-crèdits per a què puguin bassar-se econòmicament en una quantitat segura.
L'educació va dirigida als fills de les dones que van a demanar la casa... aquest tema me'l reservo per quan comenci a treballar aquí (serà el meu lloc de feina). La fe, treball pastoral, on parlar de valors, d'autoestima, tallers, xerrades,...
Aquesta institució és enorme i compta amb moltíssims treballadors.
Realment val la pena treballar aquí.

La casa on estic està molt bé, just davant de la carretera principal (això no està tan bé, jaja), però és una cosa oberta, com totes, i la gent entra i surt per passar una estona amb nosaltres.
Al pati tenim dues hamaques, lloc perfecte per estirar-se a llegir i dormir-se una miqueta.
Tenim una cuina petita, però suficient per moure'ns. De música de fons podem comptar amb la d'una ràdio petita que ens diu l'hora i ens canta cançons. És un regalet que van deixar unes noies basques que estàven a la casa fins fa poc.
El lavabo funciona com tots els d'aquestes terres, el pots fer servir, però el paper a la paperera i si la cadena no va amb prou força has de tirar un cubell d'aigua. De la dutxa surt un xorro que va a parar a la paret, de manera que m'he d'interposar i amb un cubell acabar de tirar-me aigua per tot el cos.

Tot plegat té molt bona pinta, i tant! Amb la gent ens entenem bé i jo em sento com a casa. Sé que és el principi i que passaré per moltes etapes, però de moment gaudeixo d'aquest moment i en dono gràcies.

Tinc el calendari posat a l'habitació i a les meves companyes de casa els ha agradat molt!

Ara he tingut una estona per escriure, però no sé si això serà massa habitual.
Ho deixo aquí, aviat marxaré cap a casa.

Us envio una abraçada ben forta des de Guayaquil, on fa calor, calor i calor!

pd: de moment no puc posar fotos perquè en aquest ordinador no les puc descarregar, però ja preguntaré.