resenya quotidiana

A punt d'anar cap a casa em disposo a fer la darrera resenya del dia.
Com ja us he dit per aquí fa calor, però estem a l'hivern, és a dir, època de pluges i de moment estem caminant per camins enfangats!
Diuen que plourà fins l'abril que comença l'estiu, però ja està bé viure aquesta època també. Ara anem caminant sota la pluja amb les sandalies, els pantalons curts o de 3/4 o la samarreta de màniga curta (amb el xubasquero, és clar). És a dir, que plou, però fa calor!!!

Ahir vam estar fent una sessió de cartes amb la Mari Carmen i la Priscila (les meves companyes casa), així anem fent vida de família! Però el més xulu va ser poder compartir els sentiments i les vivències. Això d'aquí és molt guapo, però també és cert que els ecuatorians tenen la seva manera de fer, el seu ritme i les seves prioritats que xoquen amb les nostres. No es tracta de ser ràpid o lent, però són una mica apalancats. Jo m'imagino que això és dóna a tot el que han hagut i han de treballar a casa seva, s'han de construir la casa! Anar posant canyes, fusta i, amb una mica de sort, maons. A més tenen el pes a sobre de no poder pagar-ho tot. No sé, és com anar amb l'aigua al coll constantment.

Ahir ens vam llevar amb la notícia de la ministra de defensa que va morir a l'helicòpter (si no sabeu de què va mireu www.telenoticies.cat). El cas és que per aquí sospiten massa de que es tracti una altra vegada d'un "error humà". No sé com acabarà això, però tenen la impressió de que ha estat provocat i això els inquieta perquè demanen estabilitat al govern. Un govern que cada any canvia de president.

Avui he estat situada en el que serà el meu lloc de feina, vaig mirant i em sembla una muntanya aprendre tot això, però estic segura de que amb el temps m'ho faré meu.

Dintre d'uns messos em traslladaré perquè ens estan fent una casa nova un carrer més amunt, de manera que la casa ja no quedarà just davant de la carretera. Visca!

No he comentat res del menjar, bàsicament es menja sopa i arròs. L'arròs els acompanya en tots els àpats i diàriament!

Avui he anat per barris força desfavorits visitant alguna escola... espais petits, cartellets i unes taules de fusta menjada en la que hi entra mig full.
No l'he vist en acció, però hi posen entusiasme i proven de fer-ho el millor que poden.

Deixo les impressions per més endavant, em sento amb poca llicència per jutjar, demà farà tan sols una setmana que sóc aquí i he conegut un munt de coses noves i de gent. Ara que ve el cap de setmana toca païr. Es presenta molt bé, sembla que podré fer una mica de ruta pel barri i conèixe'l una miqueta millor: les botiguetes, els camins enfangats i els veïns amb la seva amabilitat i els seus somriures.

Apa, bon cap de setmana i fins aviat.