Bons amics i família! Fa molt de temps que no escric, però no per oblit, sinó perquè gairebé no tinc temps (la Gemma ho pot corrovorar).
Per aquí hi ha hagut molt moviment, va venir una amiga amb qui vaig fer el curs de VOLPA que està a Perú, havia de sortir del país i va fer una visita ràpida a Ecuador.
A la casa del Gran Hermano (la nostra) han vingut 3 xilens voluntaris que ja estan endinsats en el tema de l'educació i dels microcrèdits. Ara ja som 6 a casa! A part va arribar una holandesa i una basc que no viuen a casa, però sí ben a prop i fem força coses junts.
A més, evidentment, va arribar la Gemma Castellera i demà arriben els meus pares i marxem a Cuenca i a Quito (més o menys el que vam fer amb l'Uri).
Per altra banda, la feina no para i cada dia passen un munt de coses. A nivell d'aventures, dir de manera ràpida que el 3r dia que la Gemma era aquí ens vam trobar ficades en la persecució d'un violador. Tot el barri va sortir al carrer i vam fer una persecusió en tota regla. Semblava que fòssim en una pel·li, però que ningú no es preocupi, vam aconseguir que l'home es quedés una setmana a la presó. Realment va ser un tema delicat, però haviem de ser allà.
La situació no és fàcil per a molts, la pobresa, les situacions de violència,... no ajuden. Caldria fer un anàlisi ben profund del país i de la situació de cadascú. Sense voler justificar, penso que sí cal fer un esforç per provar d'entendre perquè existeixen situacions de violència, robatoris,...
Per altra banda, hem acabat d'entregar les motxilles escolars als nens becats. Ens faltaven dues escoles i vam anar fins a cadascuna d'elles per fer l'entrega. En una ens vam trobar que no hi havia ningú i vam anar fins on eren tots (una festa) per fer l'entrega. A l'altra escola vam tenir més sort, però inclús així vam anar a casa de dues senyores (fent investigació prèvia per saber on vivien) i els hi vam entregar. La cara dels nens evidentment és definitòria en la nostra motivació.
El treball a les escoles hauria de fer un gir ben gran, però costa treballar sense material, sense infrastructura, sense preparació, sense formació...
Ara estem ficats en les festes de Guayaquil i el dia 25 (Sant Jaume= Santiago), vam passar tot el dia al carrer veient un munt d'actes. Va ser una cosa ben xula.
L'endemà (Sta. Anna=jo, jajaja), vam anar la Gemma i jo a la platja, la Gemma es va estrenar al Pacífic!!!!
Avui hem estat preparant un taller per unes dones voluntàries, pot sortir molt bé. La idea de tot plegat surt d'un taller que vaig fer un cap de setmana que es deia "Aprenentatge-servei". A grans trets seria treballar des de les escoles els conceptes posant-los al servei d'una comunitat, essent els infants i joves els protagonistes del procés (elaborar el projecte, dur-lo a terme i avaluar-lo).
Demà ja arriben els meus pares (quines ganes!), i demà passat marxem, així que deixaré això per uns dies. Ja tinc ganes de vacances.
Espero que gaudiu de l'estiu!!!!
Ara marxem al cine a veure "The Simpson"!!!! Pot estar molt bé.
Fins aviat i bon estiu!!!!!!
pd: això ho vaig escriure divendres, però avui dissabte he vist que ja puc publicar-ho jo!!! Deixo descansar la Cristina Ruano i dir també que la pel·li està moooooooooolt bé i més veient-la en llatinoamericà!
sábado, 28 de julio de 2007
lunes, 25 de junio de 2007
Revetlla de Sant Joan... i nosaltres de trasllat!
Avui és 23 de juny, per vosaltres les 11 de la nit, així que... molt bona revetlla de St Joan!!!!! Us tinc ben presents!
Avui nosaltres ens traslladem a una casa més gran pels voluntaris que queda un carrer més amunt. La casa és xulíssima i l'havien de fer més gran perquè va arribar un noi de Madrid i aviat arribaran 3 xilens més i una holandesa, així que hi haurà movient, ja serem 7 a casa!
La família que hem acollit a casa es queden a viure allà. Esperem que els vagi tot bé.
Per aquí continuo ben immersa, amb la gent d'Hogar de Cristo ens veiem bastant i fem sortidetes xules. Ahir vam anar a escoltar música en viu, genial. I, per fi, abans d'ahir va ser el gran dia... vam anar a veure Shrek 3!!!!! Genial! La veritat és que ja feia uns messos que la pel·li estava en DVD, pirata, és clar! La venien a tot arreu, però m'he volgut esperar a veure-la al cine. Aquí les pel·lis surten molt abans en DVD que al cine, jaja.
Darrerament he estat força ficada en la construcció i en la posada en marxa d'una escola. Dilluns passat la vam inagurar. Aquí teniu la foto de la inaguració. Vam començar quan només teníem un terreny i hem anat portant material i tot el que li pot caldre a una escoleta de canya per començar. Vam passar pel barri anunciant totes les reunions que hem fet per les mares (evidentment qui es mou pels nens i per la casa són les dones) i fent les inscripcions. Està sent molta feina, a vegades una mica esgotadora, però ha valgut la pena. Tenim més de 20 nens inscrits. Una de les gràcies de posar aquesta escola aquí és animar a les dones a que treguin una casa d'Hogar de Cristo o que s'animin a formar bancs comunals amb el tema dels microcrèdits.
Per altra banda, estem capacitant nois de secundària i mestres de les escoles amb les que treballem per fer una bona feina amb els nens. Així que molts dissabtes (la majoria) ens ha tocat estar aquí.
Els divendres a les 17,30h, a l'acabar ja hem agafat per costum fer uns partidets de futbol aquí mateix, genial! Ja sabeu que els ecuatorians són uns fans del volei (ecuavolei que diuen ells, amb 3 jugadors) i del futbol.
Fa poc vam fer un mega desfile de tot el que aprenen aquí les microempresaries. La notícia va sortir a la tele, va ser un exitàs total. La veritat és que és ben tendre veure tot el que fan aquestes dones i les ganes que hi posen en aprendre, tot i que també hi ha algunes que proven d'escabullir-se, però no és fàcil quan tens situacions complexes a casa. Realment les senyores que venen aquí a rebre els micorcrèdits tenen situacions difícils, però moltes treballadores d'aquí també. Viuen en casetes petites i fetes amb material que no aguanta massa res, però aquí estan, amb el somriure als llavis i donant gràcies pel que tenen.
Bé, ho deixo aquí, que gaudiu de la Revetlla , que el Barça faci millor temporada l'any que ve (vaig veure el darrer partit envoltada de madrilenys i madrilistes), i que tingueu un molt bon estiu! Aquí estem tot just començant el curs!
Que trepitjeu moltes platges, que en això us porto una mica d'avantantge (quines platgetes que tenim per aquí i quin bon temps que fa!).
Abraçades fortes per tots, que us tinc presents!
lunes, 4 de junio de 2007
L'estada de l'Uri i el post-Uri o com estar ficada en una pel·li d'Almodovar
L'Uri ja ha passat per aquí i ha estat quelcom fugaç i genial! Hem gaudit un munt. Des del primer dia va estar ficat en tot el que feiem i hem visitat Cuenca i Quito (hem estat a la meitat del món!). La veritat és que el país és ben maco i canvia el clima d'una manera brutal! Tots dos llocs són a la serra i això és fred, però nosaltres estem a la costa que és caloreta constant.
Remarcaria un munt de coses, però crec que sempre recordarem un soparet de tapes catalanes i basques que vam fer una nit a Cuenca. Ufff, pa amb tomàquet, xistorra, truita de patates,...
Hem vist Guayaquil des del mar passejant en un barco pirata. El nen l'hem tingut envoltat de noies i treballant! jaja. Ah! i tranquis, que jo torno a dominar el català! A més em va portar el CD de Lax'n'Busto (que xulu que és) i algunes cartes (gràcies!!!!). Ja estic esperant els meus pares i la Gemma Castellera que arriben a mitjans i finals de juliol, i espero que em portin el CD dels Pets!
La veritat és que l'Uri ha calat i encara pregunten per ell, va caure molt bé (como no!), va ser realment molt xulu. No vam parar i el dia que va marxar (ben d'horeta) em va sortir el cansament i em vaig passar tot el dia absolutament reventada, què fort! Bé, ell podrà explicar més.
La rutina continua per aquí, però es tradueix en un no-parar! L'italià (l'Uri va assistir a una classe), va molt bé, amb exàmens i tot. És molt xulu. Continuo amb les classes de guitarra, aprenent molt!
Hem celebrat el dia del nen, tota una moguda. Els nens maquíssims i hem tingut un pallasso i tot.
Per altra banda, es veu que el nostre barri és perillòs, així que s'estan fent reunions de seguretat entre els veïns. L'altre dia els meus companys hi van anar (jo estava molt cansada i em vaig quedar dormint), i just l'endemà ens diuen que hi ha una dona que té 4 fills i el seu marit la té amenaçada de mort i, res, que l'hem acollit a casa. A ella i 3 dels seus fills. És una dona molt maca i és la mestra d'una de les escoles que bequem. La veritat és que tot plegat ens ho prenem a catxondeo perquè sembla surrealista!
A tot això el dissabte ens va aparèixer a la porta de casa un gos que s'estava morint! D'on va sortir, no ho sabem, però el gos estava allà i no es podia ni moure. L'endemà a la tarda el gos es va morir i el nostre company de casa el va tirar no sé on.
Mentrestant hem tingut un cap de setmana ben mogut. El dissabte al matí van venir uns nois d'una escola de secundària que ens ajuden donant reforç escolar als nens de les escoles amb les que treballem. Va ser un taller molt guapo, vam estar treballant el tema de la pobresa amb nois que tenen els seus calerons. La veritat és que és xulo, però tenim els dissabtes hipotecats!
A la tarda vam anar a una parrillada que organitzaven unes sòcies dels microcrèdits que ja porten força temps a Hogar de Cristo i tenen el seu petit negoci. Expliquen orgulloses com ha pujat el seu negoci. Una ens ensenyava el seu taller de costura i tot mostrant-nos una màquina de cosir ens explicava que era la primera que va tenir i que ara ja en té 4!
A la nit vam arribar a casa i allò semblava un camp de batalla! jaja. Els nens estaven tots esverats i van dedicar-se a portar la mare de cap. Van anar a dormir i ja va arribar la calma. La veritat és que la dona té una situació difícil. Gairebé no tenia roba pels nens perquè va marxar de casa bastant ràpid i no sabia quan podia tornar sense que estigués el marit.
L'endemà vam anar a la Catedral perquè diumenge van beatificar a Roma la fundadora de la Asunción (una escola amb la que treballem força). Va ser molt maco i estava ple de gent.
A la tarda vam anar a casa d'una de les noies que treballen aquí, amiga nostra, perquè el seu fill feia 4 anys i vam anar a la festa d'aniversari. Va venir una noia a fer l'animació i va fer una funció molt maca amb titelles per explicar als nens l'importància de rentar-se les dents! jajaja. Imagino que la noia em va calar la meva debilitat per l'educació infantil i em va fer participar força. Ens ho vam passar molt bé. A més, i això és molt típic aquí, van pintar les cares als nens (haremos caritas pintadas, diuen ells).
Així que, aquí estem, amb la dona i els nens a casa, jo m'he mudat d'habitació per deixar pas als nous inquilins... jaja.
La veritat és que no volia explicar massa tot això perquè realment és una mica perillòs i des d'aquí tot es veu diferent, però aquesta és la realitat i no volia deixar d'apropar-vos-la.
Ah! I avui ha vingut un bon home a tallar-nos la gespa que tenim de davant de casa perquè això és responsabilitat de cada veí! Per 10 dòlars el bon home ens ha fet el favor i quan hem arribat a casa per dinar l'hem trobat allà fora així que l'hem convidat a taula i hem dinat la meva companya Mari Carmen, el bon home talla-gespa i jo.
Ara, mentre parlem amb les companyes de la situació acabem de definir com cal prendre's això: aquí o et parteixes de riure o et deprimeixes! Així que a riure, companys! que tot està per fer i tot és possible com deia en Martí i Pol.
Una abraçada i gràcies pels comentaris!
Remarcaria un munt de coses, però crec que sempre recordarem un soparet de tapes catalanes i basques que vam fer una nit a Cuenca. Ufff, pa amb tomàquet, xistorra, truita de patates,...
Hem vist Guayaquil des del mar passejant en un barco pirata. El nen l'hem tingut envoltat de noies i treballant! jaja. Ah! i tranquis, que jo torno a dominar el català! A més em va portar el CD de Lax'n'Busto (que xulu que és) i algunes cartes (gràcies!!!!). Ja estic esperant els meus pares i la Gemma Castellera que arriben a mitjans i finals de juliol, i espero que em portin el CD dels Pets!
La veritat és que l'Uri ha calat i encara pregunten per ell, va caure molt bé (como no!), va ser realment molt xulu. No vam parar i el dia que va marxar (ben d'horeta) em va sortir el cansament i em vaig passar tot el dia absolutament reventada, què fort! Bé, ell podrà explicar més.
La rutina continua per aquí, però es tradueix en un no-parar! L'italià (l'Uri va assistir a una classe), va molt bé, amb exàmens i tot. És molt xulu. Continuo amb les classes de guitarra, aprenent molt!
Hem celebrat el dia del nen, tota una moguda. Els nens maquíssims i hem tingut un pallasso i tot.
Per altra banda, es veu que el nostre barri és perillòs, així que s'estan fent reunions de seguretat entre els veïns. L'altre dia els meus companys hi van anar (jo estava molt cansada i em vaig quedar dormint), i just l'endemà ens diuen que hi ha una dona que té 4 fills i el seu marit la té amenaçada de mort i, res, que l'hem acollit a casa. A ella i 3 dels seus fills. És una dona molt maca i és la mestra d'una de les escoles que bequem. La veritat és que tot plegat ens ho prenem a catxondeo perquè sembla surrealista!
A tot això el dissabte ens va aparèixer a la porta de casa un gos que s'estava morint! D'on va sortir, no ho sabem, però el gos estava allà i no es podia ni moure. L'endemà a la tarda el gos es va morir i el nostre company de casa el va tirar no sé on.
Mentrestant hem tingut un cap de setmana ben mogut. El dissabte al matí van venir uns nois d'una escola de secundària que ens ajuden donant reforç escolar als nens de les escoles amb les que treballem. Va ser un taller molt guapo, vam estar treballant el tema de la pobresa amb nois que tenen els seus calerons. La veritat és que és xulo, però tenim els dissabtes hipotecats!
A la tarda vam anar a una parrillada que organitzaven unes sòcies dels microcrèdits que ja porten força temps a Hogar de Cristo i tenen el seu petit negoci. Expliquen orgulloses com ha pujat el seu negoci. Una ens ensenyava el seu taller de costura i tot mostrant-nos una màquina de cosir ens explicava que era la primera que va tenir i que ara ja en té 4!
A la nit vam arribar a casa i allò semblava un camp de batalla! jaja. Els nens estaven tots esverats i van dedicar-se a portar la mare de cap. Van anar a dormir i ja va arribar la calma. La veritat és que la dona té una situació difícil. Gairebé no tenia roba pels nens perquè va marxar de casa bastant ràpid i no sabia quan podia tornar sense que estigués el marit.
L'endemà vam anar a la Catedral perquè diumenge van beatificar a Roma la fundadora de la Asunción (una escola amb la que treballem força). Va ser molt maco i estava ple de gent.
A la tarda vam anar a casa d'una de les noies que treballen aquí, amiga nostra, perquè el seu fill feia 4 anys i vam anar a la festa d'aniversari. Va venir una noia a fer l'animació i va fer una funció molt maca amb titelles per explicar als nens l'importància de rentar-se les dents! jajaja. Imagino que la noia em va calar la meva debilitat per l'educació infantil i em va fer participar força. Ens ho vam passar molt bé. A més, i això és molt típic aquí, van pintar les cares als nens (haremos caritas pintadas, diuen ells).
Així que, aquí estem, amb la dona i els nens a casa, jo m'he mudat d'habitació per deixar pas als nous inquilins... jaja.
La veritat és que no volia explicar massa tot això perquè realment és una mica perillòs i des d'aquí tot es veu diferent, però aquesta és la realitat i no volia deixar d'apropar-vos-la.
Ah! I avui ha vingut un bon home a tallar-nos la gespa que tenim de davant de casa perquè això és responsabilitat de cada veí! Per 10 dòlars el bon home ens ha fet el favor i quan hem arribat a casa per dinar l'hem trobat allà fora així que l'hem convidat a taula i hem dinat la meva companya Mari Carmen, el bon home talla-gespa i jo.
Ara, mentre parlem amb les companyes de la situació acabem de definir com cal prendre's això: aquí o et parteixes de riure o et deprimeixes! Així que a riure, companys! que tot està per fer i tot és possible com deia en Martí i Pol.
Una abraçada i gràcies pels comentaris!
sábado, 19 de mayo de 2007
El dia de la mare... i l'arribada de l'Uri!
Aquests dies hem estat celebrant el dia de la mare, és tota una celebració!
Aquí és el 2n diumenge de maig i el dijous abans ho vam celebrar amb les sòcies aquí. Van venir moltíssimes, va haver paraules, es va valorar la seva funció i els hi vam fem uns quants jocs, va ser realment molt divertit. Una canya veure les dones, tan tendres, tan "lindas" que diuen per aquí, valorant la seva condició de dones i de mares.
L'endemà les mares d'Hogar de Cristo van celebrar el mateix, paraules, proves, cants i cervesetes... jo no sóc mare, però em vaig colar per allà... jaja.
El diumenge vam estar fent el trasllat del Lucho, la Gabi i la Chayo perquè ja han anat a viure a la nova casa, a nosaltres encara ens queda una mica. Cap de nosaltres tenia la mare a prop, només la nena, així que, mentre tots estaven de celebració nosaltres vam passar el dia enfeinats.
És realment impressionant, es fan uns regals increïbles, i inclús van a cantar serenates als cementiris!
Per altra banda, estic ben feliç de tenir l'Oriol Andrés per aquí. Va arribar dimecres al matí i el tenim treballant, jaja, però també estem visitant la ciutat i els propers caps de setmana els tenim ocupats: Cuenca, Quito i la platja.
Estem fent feina amb les llistes dels nens que tenim becats a les escoles. És curiós perquè ell reconeix noms i cognoms típics d'aquí de les llistes d'Un nen, una joguina i jo dels de Bellvitge.
Es riu una mica de com parlo perquè la tonalitat i el vocabulari d'aquí se m'ha enganxat... jaja. Al principi em costava parlar català!!!! Què m'està passant??? jajaja.
Demà al matí tenim tota una moguda amb mestres i directors, a lo grande!
Continuo realment bé, estic gaudint moltíssim. Dilluns tenim l'examen d'italià per passar de nivell, realment m'agrada molt.
Bé, imagino que estareu ben endinsats amb els finals de curs, molts ànims, jo estic tot just començant.
Aquest dissabte el meu avi fa 90 anys i em perdré la celebració... però em fa molta il·lusió, 90 anys i l'home està perfectament bé.
Una abraçada ben forta!
Anna
pd: ja sabeu que tinc problemes per penjar això al bloc, així que ho faig mitjançant la Cristina Ruano i no ho penja el dia que jo ho escric, només faltaria pobreta, així que aviso que això ho he escrit el divendres 18 de maig.
Aquí és el 2n diumenge de maig i el dijous abans ho vam celebrar amb les sòcies aquí. Van venir moltíssimes, va haver paraules, es va valorar la seva funció i els hi vam fem uns quants jocs, va ser realment molt divertit. Una canya veure les dones, tan tendres, tan "lindas" que diuen per aquí, valorant la seva condició de dones i de mares.
L'endemà les mares d'Hogar de Cristo van celebrar el mateix, paraules, proves, cants i cervesetes... jo no sóc mare, però em vaig colar per allà... jaja.
El diumenge vam estar fent el trasllat del Lucho, la Gabi i la Chayo perquè ja han anat a viure a la nova casa, a nosaltres encara ens queda una mica. Cap de nosaltres tenia la mare a prop, només la nena, així que, mentre tots estaven de celebració nosaltres vam passar el dia enfeinats.
És realment impressionant, es fan uns regals increïbles, i inclús van a cantar serenates als cementiris!
Per altra banda, estic ben feliç de tenir l'Oriol Andrés per aquí. Va arribar dimecres al matí i el tenim treballant, jaja, però també estem visitant la ciutat i els propers caps de setmana els tenim ocupats: Cuenca, Quito i la platja.
Estem fent feina amb les llistes dels nens que tenim becats a les escoles. És curiós perquè ell reconeix noms i cognoms típics d'aquí de les llistes d'Un nen, una joguina i jo dels de Bellvitge.
Es riu una mica de com parlo perquè la tonalitat i el vocabulari d'aquí se m'ha enganxat... jaja. Al principi em costava parlar català!!!! Què m'està passant??? jajaja.
Demà al matí tenim tota una moguda amb mestres i directors, a lo grande!
Continuo realment bé, estic gaudint moltíssim. Dilluns tenim l'examen d'italià per passar de nivell, realment m'agrada molt.
Bé, imagino que estareu ben endinsats amb els finals de curs, molts ànims, jo estic tot just començant.
Aquest dissabte el meu avi fa 90 anys i em perdré la celebració... però em fa molta il·lusió, 90 anys i l'home està perfectament bé.
Una abraçada ben forta!
Anna
pd: ja sabeu que tinc problemes per penjar això al bloc, així que ho faig mitjançant la Cristina Ruano i no ho penja el dia que jo ho escric, només faltaria pobreta, així que aviso que això ho he escrit el divendres 18 de maig.
jueves, 10 de mayo de 2007
Què diu? Tres setmanes sense dir res???
Molt bon dia a tots i mil milions de disculpes per tenir això (i per tant, a vosaltres) tan abandonat.
L'excusa: la feina i el poc accés a internet.
Bé, des del darrer bloc han passat un munt de coses. La primera: St. Jordi! Hosti, què dur passar St. Jordi lluny de Catalunya, però alguns de vosaltres ja us vau encarregar de fer-me arribar llibres i roses virtuals! Gràcies.
Jo per la meva banda vaig anar a sopar amb les meves amiguetes després de fer un fantàstic examen d'italià. L'italià m'encanta, ja hem fet dos fantàstics examens. El cas és que els meus companys estan allà per raons que fan adonar-se de la realitat del país: la mare és a Itàlia, marxo aquest any a treballar allà perquè tinc tota la família allà... etc. I tots tenen 20 anys, 14... i ja tenen la família lluny.
A part d'això: tema feina. És de bojos! Estem repartint motxiles amb útils escolars a dins. Fem 3 tongades, la primera amb tot un acte fantàstic. En total repartirem unes 1150. Això implica fer les llistes i comprovar un munt de dades, però està sortint molt bé la cosa.
L'1 de maig va ser festa i ens van convidar a un acte lúdico-festiu-esportiu que va molar molt. Esport, música, ballaruca, cerveses, menjar,... ens ho vam passar molt bé! A més tot això ajuda a anar coneixent la gent i anar xerrant...
El dissabte vam anar a un acte de Govern. El tema era que el govern dóna el que anomenen el "Bono" mensual. Era de 15 dòlars i l'acte de dissabte va ser per presentar l'augment a 30 dòlars. El president Correa, totalment aclamat, i amb raó! Va parlar molt bé i es nota que està al costat de la gent més senzilla. Em va agradar molt.
Amb la família i els amics també molt bé, aquest dissabte es preveu una festeta amb uns quants d'aquí, de la feina, per celebrar un aniversari, però bàsicament és una excusa per trobar-nos!
Ah! Un altre tema curiós, aquest diumenge va ser el dia de la mare. Doncs bé, aquí es celebra el següent diumenge, i és tota una festa, tothom en parla per celebrar-ho amb la família! Aquí també es farà algun acte. El dia del pare el celebren el 3r diumenge de juny.
Bé, crec que de moment és això, em deixo un munt de coses, però ja és hora de treballar!
Vaig seguint el que passa pel país i com està la lliga... quins nervis!!!!!
Fins aviat!
L'excusa: la feina i el poc accés a internet.
Bé, des del darrer bloc han passat un munt de coses. La primera: St. Jordi! Hosti, què dur passar St. Jordi lluny de Catalunya, però alguns de vosaltres ja us vau encarregar de fer-me arribar llibres i roses virtuals! Gràcies.
Jo per la meva banda vaig anar a sopar amb les meves amiguetes després de fer un fantàstic examen d'italià. L'italià m'encanta, ja hem fet dos fantàstics examens. El cas és que els meus companys estan allà per raons que fan adonar-se de la realitat del país: la mare és a Itàlia, marxo aquest any a treballar allà perquè tinc tota la família allà... etc. I tots tenen 20 anys, 14... i ja tenen la família lluny.
A part d'això: tema feina. És de bojos! Estem repartint motxiles amb útils escolars a dins. Fem 3 tongades, la primera amb tot un acte fantàstic. En total repartirem unes 1150. Això implica fer les llistes i comprovar un munt de dades, però està sortint molt bé la cosa.
L'1 de maig va ser festa i ens van convidar a un acte lúdico-festiu-esportiu que va molar molt. Esport, música, ballaruca, cerveses, menjar,... ens ho vam passar molt bé! A més tot això ajuda a anar coneixent la gent i anar xerrant...
El dissabte vam anar a un acte de Govern. El tema era que el govern dóna el que anomenen el "Bono" mensual. Era de 15 dòlars i l'acte de dissabte va ser per presentar l'augment a 30 dòlars. El president Correa, totalment aclamat, i amb raó! Va parlar molt bé i es nota que està al costat de la gent més senzilla. Em va agradar molt.
Amb la família i els amics també molt bé, aquest dissabte es preveu una festeta amb uns quants d'aquí, de la feina, per celebrar un aniversari, però bàsicament és una excusa per trobar-nos!
Ah! Un altre tema curiós, aquest diumenge va ser el dia de la mare. Doncs bé, aquí es celebra el següent diumenge, i és tota una festa, tothom en parla per celebrar-ho amb la família! Aquí també es farà algun acte. El dia del pare el celebren el 3r diumenge de juny.
Bé, crec que de moment és això, em deixo un munt de coses, però ja és hora de treballar!
Vaig seguint el que passa pel país i com està la lliga... quins nervis!!!!!
Fins aviat!
martes, 17 de abril de 2007
Eleccions al país!
Com ja us haureu enterat diumenge va haver eleccions per l'Asamblea constituyente. Ha sortit el SI de carrer, i per aquí la gent està contenta, perquè és com una nova oportunitat de canviar coses del país. El cas és que pot anar qualsevol persona major d'edat que rebi l'1% de signatures del que seria la seva comunitat autònoma. D'aquesta manera cadascú envia a qui pensen que pot lluitar per alguna causa concreta.
Com a tema anecdòtic explicar dues coses: aquí existeix la Llei Seca per les eleccions! L'objectiu de la qual és que la gent no vagi borratxa a votar... jejeje. Cada país amb la seva realitat! Hi ha hagut uns quants detinguts que passen de 2 a 15 dies al carrer i perden el seu dret a vot. No es pot veure ni vendre alcohol des del divendres fins dilluns a les 20h. Els locals fan el negoci dijous al vespre perquè la gent s'endú les provisions a casa.
D'altra banda tenen l'obligació de votar i sinó reps una multa. Així que quan hi ha eleccions gairebé es paralitza el país perquè molta gent ha de tornar al seu lloc d'orígen per votar!
Per altra banda ahir vaig començar les meves classes d'italià! Genials. Som 6 noies a classe i la profe és una dona d'uns 80 anys, súper maca, es diu Renatita, jaja. Ahir ens explicava alguna batalleta de la 2a Guerra Mundial. Ella és de Firenze. Fa gràcia perquè explica coses de l'altra banda del món com a novetat i per mi és el més normal del món! Ahir parlava de les 4 estacions! Aquí tan sols hi ha dos: estiu (quan fa més fred), hivern (quan fa més calor).
Ara em toca estudiar, vull treure'n el màxim profit!!! Té gràcia que hagi vingut a l'altra banda del món i em posi a estudiar l'idioma d'un país que tenia al costat!
Una altra cosa graciosa és que ha estat el primer cop que he rentat la roba amb rentadora! tot un repte, tota una diversió. Cal trucar al senyor de la rentadora i te la porta a casa, l'endolla i llestos! Al cap d'una hora torna. El programa dura 15 minuts i t'ho fas tot. Omples la rentadora d'aigua amb un tub i hi poses sabó. Això evidentment cal fer-ho al pati de casa. Va ser molt divertit.
A més, cosa força increible, el senyor va arribar a les 7h en punt del matí, l'hora que haviem quedat!!!!
La resta tot molt bé, contenta, còmode i sentint que venir ha estat un gran pas.
Una abraçada a tots, fantàstic que el Barça continui líder, i sento no respondre tots els mails que voldria... tinc poc temps!
Com a tema anecdòtic explicar dues coses: aquí existeix la Llei Seca per les eleccions! L'objectiu de la qual és que la gent no vagi borratxa a votar... jejeje. Cada país amb la seva realitat! Hi ha hagut uns quants detinguts que passen de 2 a 15 dies al carrer i perden el seu dret a vot. No es pot veure ni vendre alcohol des del divendres fins dilluns a les 20h. Els locals fan el negoci dijous al vespre perquè la gent s'endú les provisions a casa.
D'altra banda tenen l'obligació de votar i sinó reps una multa. Així que quan hi ha eleccions gairebé es paralitza el país perquè molta gent ha de tornar al seu lloc d'orígen per votar!
Per altra banda ahir vaig començar les meves classes d'italià! Genials. Som 6 noies a classe i la profe és una dona d'uns 80 anys, súper maca, es diu Renatita, jaja. Ahir ens explicava alguna batalleta de la 2a Guerra Mundial. Ella és de Firenze. Fa gràcia perquè explica coses de l'altra banda del món com a novetat i per mi és el més normal del món! Ahir parlava de les 4 estacions! Aquí tan sols hi ha dos: estiu (quan fa més fred), hivern (quan fa més calor).
Ara em toca estudiar, vull treure'n el màxim profit!!! Té gràcia que hagi vingut a l'altra banda del món i em posi a estudiar l'idioma d'un país que tenia al costat!
Una altra cosa graciosa és que ha estat el primer cop que he rentat la roba amb rentadora! tot un repte, tota una diversió. Cal trucar al senyor de la rentadora i te la porta a casa, l'endolla i llestos! Al cap d'una hora torna. El programa dura 15 minuts i t'ho fas tot. Omples la rentadora d'aigua amb un tub i hi poses sabó. Això evidentment cal fer-ho al pati de casa. Va ser molt divertit.
A més, cosa força increible, el senyor va arribar a les 7h en punt del matí, l'hora que haviem quedat!!!!
La resta tot molt bé, contenta, còmode i sentint que venir ha estat un gran pas.
Una abraçada a tots, fantàstic que el Barça continui líder, i sento no respondre tots els mails que voldria... tinc poc temps!
viernes, 13 de abril de 2007
Setmana Santa
Després d'uns dies sense dir res i sense poder entrar al bloc he tornat a demanar ajuda per poder escriure al bloc (gràcies Cristina).
Per aquí han passat unes quantes coses. Anem per parts.
El dijous sant vam fer el que van anomenar unes convivències. Era dijous al matí, vam anar els 300 treballadors d'Hogar de Cristo de les diferents sucursals.
Jo vaig estar una mica en la preparació i la veritat és que m'espantava bastant el tema perquè estava una mica mal organitzat, però Déu hi va fer més que nosaltres (mai millor dit, jaja), i tothom va colaborar moltíssim i va ser un èxit absolut.
Vaig estar coordinant un grup de reflexió parlant del compartir, del compromís, de la Ressurrecció, de la nostra actitud amb els usuaris... A més em vaig dedicar a fer unes quantes fotos! És la meva feina, ja la començo a asumir... jaja.
A l'acabar vam marxar 4 dies a la platja... fantàstic. Calma, tranquilitat, sortidetes, festeta, mar,...
Jo pensava que aquest any la pasqua la viuria de manera molt diferent i que més aviat em deia ben poca cosa, però no va ser així. Les reflexions que vam fer dijous sant amb un religiós que parlava molt bé em van servir i em van arribar.
A més vaig començar a reflexionar sobre la meva estada aquí, em reafirmo: estic feliç d'haver vingut, però a voltes costa i en ocasions em puc sentir força inútil... hi ha mil coses que no sé com fer! Coses quotidianes... comprar segons què, no sé on, a la feina, em costa seguir bé perquè hi ha mil coses del país i del funcionament de l'educació aquí que se m'escapa. El vocabulari és diferent... mil coses! Però tinc la sort de trobar-me amb qui em recolça i a qui no l'importa parar una frase quatre vegades per explicar-me què signifiquen les paraules o de què estan parlant.
A més vaig tornar a pensar que no podia passar-me els dies sense cap activitat concreta més que no fos treballar, així que vaig pensar: costi el que costi, jo m'apunto a fer italià! Així que al tornar dilluns a treballar ja vaig fer les trucades pertinents i dilluns començo. Aniré dilluns i dimecres de 6,30h a 8,30h. Dues noies més s'han apuntat, així que serem 3 d'aquí. Tinc moltes ganes!
Per altra banda, una amiga m'ha dit que m'ensenyarà els altres dos dies a tocar la guitarra, perfecte! A veure si ho aconsegueixo d'una vegada, jaja.
És el primer any que visc una Setmana Santa tan curta, ha estat com un cap de setmana llarg! A més que jo no començo cap 3r trimestre! Aquí tot just estan començant les classes, i a nosaltres se'ns acumula la feina.
El dimarts vam estar fent una manifestació al matí, tota una preparació del tema, però ha valgut la pena. Hi ha una companyia molt forta de mòbils que es diu "Porta". Com si fos Telefónica, tothom ho critiquem, però tots ho fem servir... El cas és que l'any passat (quan jo encara no era aquí) van prometre que per cada sms que s'enviés ells donarien una quantitat econòmica concreta per Hogar de Cristo. Una empresa diferent va estar fent el recompte, va sortir un nombre concret amb la seva quantitat econòmica corresponent i Porta va dir que aquesta no era la quantitat i va oferir una quantitat absolutament inferior.
El dimarts vam fer la primera mobilització, genial veure a les dones i als nens cridar amb pancartes, xiulets... de tot. Jo, como no, ho vaig poder veure tot a través de la pantalleta de la càmara... m'encanta!!!!
Fins i tot em vaig pujar a un cotxe de la policia... jaja. Em van dir que em baixés, però no vaig fer massa cas i van passar de mi... jaja, la causa s'ho mereixia!!!
La Jen, la noia de París de la casa, ja ha marxat cap a França i creieu-me que em sap greu, ens vam entendre molt bé, espero que torni algun dia... així sembla que serà!
Continuo força a tope, estic molt a gust aquí, tot i que per fer una valoració global del tema em caldria mirar-m'ho tot des de lluny, ara penso que estic massa a dins.
Per altra banda, estic esperant la vinguda de l'Oriol Andrés que vindrà al maig! Visca! Quines ganes! Fa molta il·lusió.
Un altre dia us procuraré fer una bona explicació del que faig a la feina i en què consisteix això de l'Apoyo Escolar.
Una abraçada i gràcies per anar llegint el bloc, el feu enriquidor.
Anna
Per aquí han passat unes quantes coses. Anem per parts.
El dijous sant vam fer el que van anomenar unes convivències. Era dijous al matí, vam anar els 300 treballadors d'Hogar de Cristo de les diferents sucursals.
Jo vaig estar una mica en la preparació i la veritat és que m'espantava bastant el tema perquè estava una mica mal organitzat, però Déu hi va fer més que nosaltres (mai millor dit, jaja), i tothom va colaborar moltíssim i va ser un èxit absolut.
Vaig estar coordinant un grup de reflexió parlant del compartir, del compromís, de la Ressurrecció, de la nostra actitud amb els usuaris... A més em vaig dedicar a fer unes quantes fotos! És la meva feina, ja la començo a asumir... jaja.
A l'acabar vam marxar 4 dies a la platja... fantàstic. Calma, tranquilitat, sortidetes, festeta, mar,...
Jo pensava que aquest any la pasqua la viuria de manera molt diferent i que més aviat em deia ben poca cosa, però no va ser així. Les reflexions que vam fer dijous sant amb un religiós que parlava molt bé em van servir i em van arribar.
A més vaig començar a reflexionar sobre la meva estada aquí, em reafirmo: estic feliç d'haver vingut, però a voltes costa i en ocasions em puc sentir força inútil... hi ha mil coses que no sé com fer! Coses quotidianes... comprar segons què, no sé on, a la feina, em costa seguir bé perquè hi ha mil coses del país i del funcionament de l'educació aquí que se m'escapa. El vocabulari és diferent... mil coses! Però tinc la sort de trobar-me amb qui em recolça i a qui no l'importa parar una frase quatre vegades per explicar-me què signifiquen les paraules o de què estan parlant.
A més vaig tornar a pensar que no podia passar-me els dies sense cap activitat concreta més que no fos treballar, així que vaig pensar: costi el que costi, jo m'apunto a fer italià! Així que al tornar dilluns a treballar ja vaig fer les trucades pertinents i dilluns començo. Aniré dilluns i dimecres de 6,30h a 8,30h. Dues noies més s'han apuntat, així que serem 3 d'aquí. Tinc moltes ganes!
Per altra banda, una amiga m'ha dit que m'ensenyarà els altres dos dies a tocar la guitarra, perfecte! A veure si ho aconsegueixo d'una vegada, jaja.
És el primer any que visc una Setmana Santa tan curta, ha estat com un cap de setmana llarg! A més que jo no començo cap 3r trimestre! Aquí tot just estan començant les classes, i a nosaltres se'ns acumula la feina.
El dimarts vam estar fent una manifestació al matí, tota una preparació del tema, però ha valgut la pena. Hi ha una companyia molt forta de mòbils que es diu "Porta". Com si fos Telefónica, tothom ho critiquem, però tots ho fem servir... El cas és que l'any passat (quan jo encara no era aquí) van prometre que per cada sms que s'enviés ells donarien una quantitat econòmica concreta per Hogar de Cristo. Una empresa diferent va estar fent el recompte, va sortir un nombre concret amb la seva quantitat econòmica corresponent i Porta va dir que aquesta no era la quantitat i va oferir una quantitat absolutament inferior.
El dimarts vam fer la primera mobilització, genial veure a les dones i als nens cridar amb pancartes, xiulets... de tot. Jo, como no, ho vaig poder veure tot a través de la pantalleta de la càmara... m'encanta!!!!
Fins i tot em vaig pujar a un cotxe de la policia... jaja. Em van dir que em baixés, però no vaig fer massa cas i van passar de mi... jaja, la causa s'ho mereixia!!!
La Jen, la noia de París de la casa, ja ha marxat cap a França i creieu-me que em sap greu, ens vam entendre molt bé, espero que torni algun dia... així sembla que serà!
Continuo força a tope, estic molt a gust aquí, tot i que per fer una valoració global del tema em caldria mirar-m'ho tot des de lluny, ara penso que estic massa a dins.
Per altra banda, estic esperant la vinguda de l'Oriol Andrés que vindrà al maig! Visca! Quines ganes! Fa molta il·lusió.
Un altre dia us procuraré fer una bona explicació del que faig a la feina i en què consisteix això de l'Apoyo Escolar.
Una abraçada i gràcies per anar llegint el bloc, el feu enriquidor.
Anna
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
