cap de setmana intens... com a base de noves reflexions

Uau, deixo de mirar el bloc i quan hi torno... 16 missatges! No sabeu el bé que em fa! El cap de setmana ha estat ben mogut, i ben xulu!
El divendres vam fer el partit de voley esperat, la veritat és que ens ho vam prendre amb calma, a més, a l'acabar en esperaven unes empanadilles boníssimes!!!
Per mi, fer aquestes coses és una manera més d'apropar-me a aquesta gent, de fer vida, de conèixer, de relacionar-me... i m'apunto a tot el que se'm passi pel davant i m'agradi.
El dissabte a la tarda, amb les de casa, vam anar a l'Hospital de nens a veure els xiquets que estan ingressats. Van estar ben agraïts, veus les cares dels nens, ja cansats d'estar allà i preguntant-se què fan allà enlloc d'estar jugant amb els amics. Alguns deixaven caure llàgrimes de mal i de ràbia, mentre els qui ja porten més temps els animen una miqueta. Les mares i àvies que acompanyaven els infants assegudes amb una cadira al costat del llit ens somreien amb la il·lusió de veure cares noves per allà, però de fons se'ls veu el patiment pels seus petits que pateixen tant...
Tot plegat es barreja dins del cor i no saps ben bé què fas allà, per què hi has anat i què pot significar... però més aviat ho redueixo a pensar que és el mínim que es pot fer per uns nens que estan passant uns dies o uns messos de la seva infantesa allà tancats.
El diumenge van tenir l'aniversari de la Chayo, feia 5 anys. La Chayo és la filla de la Gabi i el Lucho, els nostres veïns dels que ja us he parlat altres vegades. La veritat és que hi havia força gent, alguns nens amb els qui vam estar fent jocs. Entre altres hi havia la Gladis, una noia maquíssima que, a part de convidar-nos a casa seva a jugar a voley va estar animant els infants amb els seus jocs.
El meu paper va ser el de reportera, sembla que m'estic acostumant a aquesta tasca! jaja. Vaig poder veure a través de la pantalleta de la càmara tot un seguit de cares d'il·lusió i d'oferiment. Estava allà pensant... tot això, tota aquesta gent, tota aquesta moguda, tot per la Chayo; no deixa d'impressionar-me com som capaços de moure'ns tant i de dedicar els nostres esforços per algú. És fantàstic, senzillament fantàstic.

A la nit estàvem fetes caldo de tota la moguda, els de casa no vam parar durant la festa, però necessitàvem esbargir-nos una mica i, com ja portem fent alguns dies ens vam anar a còrrer, una dutxeta i a dormir!
A més hem tingut la visita a casa de'n Renato, un noi de Quito que dedica el seu temps a promoure el voluntariat, treballant a SIGVOL (servicio ignaciano de voluntariado). Entreu a la pàgina!
Durant aquesta setmana venen 30 joves a Guayaquil des de Quito a "armar" les cases.


Aquest matí hem anat a Samborondon, un barri de Guayaquil en el que s'ha iniciat aviat un banc comunal amb els microcrèdits. Hi havia força gent, tres bancs, i una bona dona, directora d'un dels bancs que ha dedicat el seus temps de micro per dir que lluitaran per tirar endavant els seus negocis amb empenta.
Ha estat maco de veure i de ser testimoni de la lluita d'unes dones no han volgut caure en la desgràcia i en el seu propi oblit.

La foto és d'un paisatge molt característic per aquí, cases posades en muntanyes, cadascuna en un solar diferent, com poden, mig caigudes... però darrera de cada casa hi ha la lluita dels qui l'han estat construint perquè una de les seves motivacions i lluites és fer-se casa seva i no estar vivint a casa d'altres familiars o en solars prestats...

Demà més, avui ja he deixat una bona crònica, gràcies per llegir-les!