Aquest matí he estat fent papers (què pessat és ser immigrant) i m'he estat passejant pel centre de la ciutat. He anat sola per primer vegada, així que m'he hagut d'espavilar, però he superat la prova!
Durant ahir i aquesta tarda m'han estat explicant com funciona el tema dels microcrèdits. Una promotora va a un zona concreta on Hogar de Cristo treballa i fa una xerrada explicativa a tots, se'ls explica en què consisteix tot plegat i se'ls convoca per una segona reunió pels interessats en els microcrèdits.
Es tracta de formar bancs de unes quantes dones i se'ls dóna un crèdit per a què elles puguin muntar un negoci o quelcom semblant mentre se'ls ofereix cursos que els serveixin pels seus negocis.
Durant un temps determinat el negoci ha d'haver funcionat i cada dona ha d'anar tornant els diners per poder rebre més, tot sense interessos.
Per altra banda van creant un fons solidari d'on poden tirar en cas que una d'elles no pugui pagar tot el que deu. A més creen un fons que seria com una assegurança, poden fer-se exàmens mèdics,...
D'aquesta manera les dones que tenen poca cosa passen a tenir una oportunitat i es motiven per tirar endavant el seu petit negoci.
Una mica seria el que deia en Martí i Pol en un fragment del seu poema "Ara mateix": De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
El cap de setmana es presenta tranquil·let, però segur que sortiran activiats, de moment sembla que ens estem animant per fer aviat un partit de voley i per anar a visitar l'Hospital de nens amb les companyes de casa.
A partir de dilluns espero posar-me a tope amb l'"Apoyo escolar", a més ens tocarà visitar escoles... té bona pinta.
Aviat us diré l'adreça on es poden enviar cartes o el que vulgueu, però només per si us ve de gust, eh! A mi això del bloc i del mail ja m'agrada.
Ah! No tinc telèfon, però aquí sembla que està arribant la dèria dels mòbils per la que vam passar també nosaltres. Novetat, voler tenir el millor i enviar sms tontos... és l'inici, és per on hem passat tots, que les noves tecnologies no ens tinguin atrapats! Només hi són per estar al nostre servei, sense abusar...
Per aquí continuem envoltats dels nostres amics els mosquits, les formigues i les mosques...
Que gaudiu tots plegats del cap de setmana i gràcies, gràcies, gràcies per escriure!
viernes, 2 de febrero de 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
7 comentarios:
De mosca a mosca y tiro porquie me toca!. Escolta, bromes a part, molt b això q expliques dels microcrèdits. hi ha alguna cosa del tipus "Bancomunal" de Bellvitge? ja diràs, així informaré al Sr. Dtor. del bancomunal Natxo Velsaco sj...
n'abraçut
Hola, wapa !!!
Gràcies mil a tú per a explicar-nos les teves vivències i els teus sentiments. Et recordes que durant el monogràfic et deia que m'agradaria tenir una filla com tú ??? Què orgullosa ha d'estar la teva mare !!! No ets dels que diu "hem de dir...", "hauríem de fer..."; tú DIUS i FAS, i això és genial i envejable. Si no tingués família et vindria a donar un cop de mà, i tant !!!
Per cert, he parlat amb la Raquel i amb la Mara i t'envien els seus ànims i molts records.
Fins aviat, molts petonets,
Núria Bosch i Ten
Hola nena!!
Acabo de llegir tots els missatges de cop!
Quina feinada que se't presenta, però veig que t'ho agafes amb ganes i que ets feliç, això és el més important tant per u com per fer bé la feina.
Apa, molts animus!! Per aqui res, d'examens jejeje
Un petó a mida!!!
Sílvia
Hola, Anna!! Això dels microcrèdits ho havia llegit a algun lloc... crec que a l'inventor dels microcrèdits li volien (o li van) donar un premi fa poc. Aquest cap de setmana he anat a fer una sorpresa als iaios a Tivenys!! Demà... començo a la UB una altra vegada!!! Tens tants projectes... ha de ser fantàstica la sensació de poder començar a posar-los en marxa!! Una abraçada! Gemma
Anna, Guayquil, plujas propers, reforç escolar, hospitsl de nens, microcredits, companys de pis, convivència, tendresa, paciència, calma, observar, pregar, apendre,escoltar, compartir, buidar,patir, fruir..... Mira si tens deures.
Endevant, espera sempre el millor, preveu sempre el pitjor i descansa en els braços de Jesús-germà
Natxo
He disfrutat molt llegint les teves aventures, els teus sentiments, la "descoberta" del teu nou pais -per un temps- .... a veura si ja comnças a treballar!!!
Es broma.
Tinc alguna informació sobre els bancs populars "Bankomunal li diuen a Venezuela. Si pot interesar-te `'ho dius i t'envio per email
Una abraçaada
Natxo
Eps, què xulus els missatges...
Eloi i Natxo, envieu informació, sempre està bé veure noves coses, i tant, gràcies!
Gemma, tens raó, al qui va iniciar-ho (no recordo el nom) li han donat fa poc el premi Nobel (crec).
Sílvia i tots els estudiants: ànims amb els exàmens!!!
Núria Bosch i Ten: moltes gràcies pels records, pel que dius i per la teva energia... us tinc presents!
Una abraçada per tots, Anna Santi o Anita com em diuen per aquí...
Publicar un comentario