L'estada de l'Uri i el post-Uri o com estar ficada en una pel·li d'Almodovar

L'Uri ja ha passat per aquí i ha estat quelcom fugaç i genial! Hem gaudit un munt. Des del primer dia va estar ficat en tot el que feiem i hem visitat Cuenca i Quito (hem estat a la meitat del món!). La veritat és que el país és ben maco i canvia el clima d'una manera brutal! Tots dos llocs són a la serra i això és fred, però nosaltres estem a la costa que és caloreta constant.
Remarcaria un munt de coses, però crec que sempre recordarem un soparet de tapes catalanes i basques que vam fer una nit a Cuenca. Ufff, pa amb tomàquet, xistorra, truita de patates,...
Hem vist Guayaquil des del mar passejant en un barco pirata. El nen l'hem tingut envoltat de noies i treballant! jaja. Ah! i tranquis, que jo torno a dominar el català! A més em va portar el CD de Lax'n'Busto (que xulu que és) i algunes cartes (gràcies!!!!). Ja estic esperant els meus pares i la Gemma Castellera que arriben a mitjans i finals de juliol, i espero que em portin el CD dels Pets!
La veritat és que l'Uri ha calat i encara pregunten per ell, va caure molt bé (como no!), va ser realment molt xulu. No vam parar i el dia que va marxar (ben d'horeta) em va sortir el cansament i em vaig passar tot el dia absolutament reventada, què fort! Bé, ell podrà explicar més.

La rutina continua per aquí, però es tradueix en un no-parar! L'italià (l'Uri va assistir a una classe), va molt bé, amb exàmens i tot. És molt xulu. Continuo amb les classes de guitarra, aprenent molt!
Hem celebrat el dia del nen, tota una moguda. Els nens maquíssims i hem tingut un pallasso i tot.

Per altra banda, es veu que el nostre barri és perillòs, així que s'estan fent reunions de seguretat entre els veïns. L'altre dia els meus companys hi van anar (jo estava molt cansada i em vaig quedar dormint), i just l'endemà ens diuen que hi ha una dona que té 4 fills i el seu marit la té amenaçada de mort i, res, que l'hem acollit a casa. A ella i 3 dels seus fills. És una dona molt maca i és la mestra d'una de les escoles que bequem. La veritat és que tot plegat ens ho prenem a catxondeo perquè sembla surrealista!
A tot això el dissabte ens va aparèixer a la porta de casa un gos que s'estava morint! D'on va sortir, no ho sabem, però el gos estava allà i no es podia ni moure. L'endemà a la tarda el gos es va morir i el nostre company de casa el va tirar no sé on.

Mentrestant hem tingut un cap de setmana ben mogut. El dissabte al matí van venir uns nois d'una escola de secundària que ens ajuden donant reforç escolar als nens de les escoles amb les que treballem. Va ser un taller molt guapo, vam estar treballant el tema de la pobresa amb nois que tenen els seus calerons. La veritat és que és xulo, però tenim els dissabtes hipotecats!
A la tarda vam anar a una parrillada que organitzaven unes sòcies dels microcrèdits que ja porten força temps a Hogar de Cristo i tenen el seu petit negoci. Expliquen orgulloses com ha pujat el seu negoci. Una ens ensenyava el seu taller de costura i tot mostrant-nos una màquina de cosir ens explicava que era la primera que va tenir i que ara ja en té 4!
A la nit vam arribar a casa i allò semblava un camp de batalla! jaja. Els nens estaven tots esverats i van dedicar-se a portar la mare de cap. Van anar a dormir i ja va arribar la calma. La veritat és que la dona té una situació difícil. Gairebé no tenia roba pels nens perquè va marxar de casa bastant ràpid i no sabia quan podia tornar sense que estigués el marit.
L'endemà vam anar a la Catedral perquè diumenge van beatificar a Roma la fundadora de la Asunción (una escola amb la que treballem força). Va ser molt maco i estava ple de gent.
A la tarda vam anar a casa d'una de les noies que treballen aquí, amiga nostra, perquè el seu fill feia 4 anys i vam anar a la festa d'aniversari. Va venir una noia a fer l'animació i va fer una funció molt maca amb titelles per explicar als nens l'importància de rentar-se les dents! jajaja. Imagino que la noia em va calar la meva debilitat per l'educació infantil i em va fer participar força. Ens ho vam passar molt bé. A més, i això és molt típic aquí, van pintar les cares als nens (haremos caritas pintadas, diuen ells).
Així que, aquí estem, amb la dona i els nens a casa, jo m'he mudat d'habitació per deixar pas als nous inquilins... jaja.

La veritat és que no volia explicar massa tot això perquè realment és una mica perillòs i des d'aquí tot es veu diferent, però aquesta és la realitat i no volia deixar d'apropar-vos-la.

Ah! I avui ha vingut un bon home a tallar-nos la gespa que tenim de davant de casa perquè això és responsabilitat de cada veí! Per 10 dòlars el bon home ens ha fet el favor i quan hem arribat a casa per dinar l'hem trobat allà fora així que l'hem convidat a taula i hem dinat la meva companya Mari Carmen, el bon home talla-gespa i jo.

Ara, mentre parlem amb les companyes de la situació acabem de definir com cal prendre's això: aquí o et parteixes de riure o et deprimeixes! Així que a riure, companys! que tot està per fer i tot és possible com deia en Martí i Pol.

Una abraçada i gràcies pels comentaris!