Ha guanyat el SI!!!!!!!!!!

Com ja sabreu el SI va guanyar a tot l'Equador, menys a Guayaquil. Si bé tampoc no va guanyar el NO, no es pot dir que el SI ha triomfat. Sigui com sigui és una gran notícia perquè té marca d'esperança. Cal tenir paciència i anar lluitant, però crec que Equador pot sortir endavant.

Vam passar el cap de setmana de les eleccions (27 i 28 de setembre) a Quito, ja que vam celebrar l'aniversari i el comiat d'un amic quiteny, el Renato.

En Rena és un noi de 23 anys que marxa al País Basc a estudiar. Jo vaig conèixer el Rena quan no tenia ni dues setmanes aquí. És un noi senzill i molt donat a oferir-se als altres. Li desitjo el millor, és un gran noi.

La foto ens la vam fer al tornar de la celebració del SI i ens vam endur material electoral a casa. Us explico qui som a la foto. Començant per la part de dalt de l'esquerra: el Rena i el Pancho (quitenys), a l'altra banda: la Paula (xilena que viu a Guayaquil, amb mi) i el Rodolfo (xilè que viu a Quito -anomenat "Flaco"). A baix el Nacho (el madrileny que vivia amb mi i que ha vingut a passar uns dies aquí -avui ja marxa), jo, la Fabi (xilena que viu a Quito), el Whala (xilè que viu a Guayaquil, també amb mi) i la Fa (xilena que viu a Quito).

A la feina hem començat un procés de diagnòstic amb les escoles amb les que treballem. De fet, aquest procés el vam començar ara fa un any i ara estem treballant amb el director, mestres, mares i alumnes de cada una de les escoles perquè siguin ells mateixos qui diguin què els manca i com poden trobar solucions. Sembla que s'està fent bona feina, esperem que sigui productiu, hi confiem molt.

Temes personals: ja tinc bitllet de tornada! Seré a casa el diumenge 8 de febrer al matí. A més seré tieta!!!!! El meu germà i la meva cunyada estan esperant un nen pel febrer (estem veient qui arribarà abans dels dos a Catalunya). Em fa molta il·lusió tot plegat. Per altra banda, no vull dedicar-me massa a pensar com em sentiré quan marxi d'aquí.

Aquest divendres tenim festa i jo marxo a Caracas a veure defensar la tesis a la meva germana Irene!!!!! Estaré des del divendres fins el dimarts allà i el dimecres em reincorporaré de nou a la feina. Tinc moltíssimes ganes.

Així que, ja veieu, estic en un moment d'expectatives.

A Hogar de Cristo hem celebrat els 37 anys de la Institució amb una missa fent un repàs del que han significat aquests anys. Hogar de Cristo va nèixer a Xile, pel Pare Hurtado. Ell deia missa en una comunitat de gent que tenia calerons. Llavors un dia, a la missa, va començar a parlar dels nens que vivien al carrer i va dir alguna cosa així com: "Cómo no dar hogar a estos Cristos que viven en la calle!!". I les dones de la comunitat van començar a dir-li: "Tenga el dinero, padre, haga un Hogar de Cristo". I ell es va veure entusiasmat i gairebé "obligat" a començar l'obra amb la construcció de les cases. La veritat és que a mi em sembla una història fantàstica.

A més estem preparant les Olimpiades en les que els treballadors podem participar en futbol, bàsquet, natació i un campionat d'un joc de cartes típic d'aquí: cuarenta. Nosaltres, amb les noies del departament i de microcrèdits, ens hem apuntat a futbol. Són coses que uneixen a la gent i fan que la feina sigui més amena.

El temps passa rapidíssim. S'acosta el final de l'any i amb ell hem d'anar tancant tots els temes de la feina.

Fins aviat!!!!!!!!!