Aquests dies de silenci es deuen simplement a la dificultat per entrar a internet! Ara sembla que tinc una estoneta i, després dels vostres comentaris, és impossible deixar d'escriure! Gràcies!!!

Aquests dies he anat força amunt i avall, us explico.
Encara estic fent la inducció, però ara estic més per l'altre edifici d'Hogar de Cristo, més a prop de casa.

Sembla que ja em començo a introduir en el tema educació amb el programa de "Apoyo escolar". M'estic llegint coses ja fetes per treballar a partir d'aquí, però sembla més complicat quan no tens internet a l'abast, quan no tens a mà els llibres que van bé (tot i que m'he emportat uns quants) i sobretot quan no tens la gent amb qui saps que treballes bé, molt bé.

A més he visitat les cases i les persones que tenen el seu cas a Fondo Social, vol dir, lo peor de lo peor... He sentit testimonis que posen la pell de gallina i et demanes a què es deu tanta injustícia, i quina part de responsabilitat tenim nosaltres, en què ens estem exedint, com es pot frenar, com lluitar... A l'acabar les visites vam anar a un hospital de nens que funciona molt bé. En una sala hi havia 14 llits i 14 cadires que acompanyàven a cada nen. Allà estava el fill d'una de les dones visitades ja que havia tingut un accident i tenia el taló destrossat. L'acompanyava la seva àvia, a la quan li havia donat ambòlia 3 cops i tenia una part del cos amb dificil moviment.
Només entrar allà em van venir ganes de quedar-me a estar amb aquells nens, a oferir-los-hi el meu temps, el meu espai, el meu... no ho sé, a oferir-me.

Veient això entens una vegada més que és coneixent que s'estima i és estimant que es dóna... companys, anem a veure què passa pel nostre voltant i posem-nos en marxa...

Per altra banda ja he parlat amb altra gent i m'estic ficant a col·laborar en una parròquia i potser (encara està una mica a l'aire) a muntar un grup de joves amb els de Fe y Alegría. Tot arribarà, de moment les ganes hi són, però els moments de dubtes, de cansament, de pors... també hi són. Malgrat tot, confiant, lluitant i pregant... Aquesta gent m'està ensenyant a ser creient d'una manera més propera. Poc a poc.

Ara toca fer papeleo, amunt i avall, es preveuen llargues cues i molta paciència, aquí sense paciència no es pot fer res i de vegades esperar massa llargament desespera... toca aprendre d'una altra manera d'actuar.