Carnaval a Manabí... o al paradís!

Buffff, impressionant... La imatge: bona música tranquileta, unes bones hamaques, la cerveseta (Pilsener, la d'aquí, aquesta sí que m'agrada), la platja, excursions per la muntanya, bon temps, espai, bona cuina, bones converses, foguera a la nit a la llum de la lluna, bona companyia, bones lectures, descans...
Aquesta escapadeta ha servit i molt, ha estat fantàstic i a mi m'ha anat de conya per valorar una miqueta aquest primer mes aquí.

Però la veritable cara del Carnaval aquí és una moguda gran. Tothom surt al carrer i entre grupets es llencen aigua i ous... tot un espectacle... si pots quedar al marge!
Ha estat molt bé viure aquesta festa aquí, és una manera d'anar coneixent el país.

Avui ja hem tornat a la feina, als cotxes, a... aquest matí hem fet la pregària inicial dels dimecres i ens han explicat en què consisteix el dimecres de cendra i quin sentit té i per uns moments m'he traslladat a Sant Cugat, al Monestir i recordava les celebracions de la Cendra que fèiem amb el Lluís que amb aquella veu profunda ens deia "converteix-te i creu en l'Evangeli". Ha estat una estona especial recordar quelcom compartit amb vosaltres.

Ara sembla que tenim feina, jo que em queixava de poca feina i, per tant, de poca motivació, sembla que la cosa comença a canviar.

Aviat faré una valoració d'aquest mes amb vosaltres.

pd: ho sé, el Barça de bàsquet i de futbol han perdut... aixxxxxxxxxxxx, quina ràbia!