sábado, 6 de diciembre de 2008

L'escola per a pares i mares


Bones! Aquesta setmana hem finalitzat l'escola per a pares i mares que hem estat portant a terme a 4 escoles. Aquestes escoles formen part de les 25 del programa "d'Apoyo Escolar". Estan a prop d'on treballem, però ens ha tocat pujar turons vàries vegades, ja que és allà on estan situades les escoles. La majoria de les mares que vénen són les que estan becades per Hogar de Cristo, tot i que l'escola queda oberta a tots els pares i les mares que vulguin venir. Generalment l'educació que donen als seus fills pot caure massa en el càstig i en els retrets, però això creiem que és important explicar que hi ha altres maneres d'arribar als nens i perquè es comporten d'una manera o d'una altra. A les 4 escoles (Francisco Zevallos Reyre, Socios del Aprendizaje, Blanca García de Arias i María Mercedes Silva Carrión) han funcionat molt bé i les mares han quedat molt agraïdes. El darrer dia se'ls hi donava un Diploma com a reconeixement per haver vingut i perquè recordin què van aprendre durant el taller. A la foto es veu tot el grup de mares que va assistir durant 4 sessions (qui més qui menys) a la primera escola on vam treballar. A la dreta de tot surto jo amb la samarreta verda, em veieu? He estat l'encarregada de donar els tallers. Al principi, amb la Rocío (la xilena), que havia d'anar fent el registre de tot, ens vam espantar només de pensar en les 16 sessions que havíem de fer i amb els turons que havíem de pujar. Però la veritat és que s'ha passat volant i ha valgut molt la pena. Hem treballat la família i les diferents etapes per les que passa una persona, l'aprenentatge (amb Piràmide de Maslow inclosa), la resolució de conflictes i l'abús sexual. Les mares han marxat ben contentes i diuen haver après coses noves que poden ser d'utilitat a l'hora d'educar els fills.
Més coses interessants: aquest dilluns comencem la construcció de la segona aula de l'escola Ciudad de Israel. Espero durant aquest mes anar explicant com avança i poder publicar la foto de l'escola ja construïda. De moment hem anat a veure quan val el material i aquest dilluns ja començarem a comprar.
Seguim amb els tallers pel mestres, sobretot per les mestres, que, encara que l'assistència no és la que voldríem, van força bé.
Com anunciava a l'entrada passada, el cap de setmana passat vaig marxar a Playas. Queda a una hora i mitja de Guayaquil i té, com el seu nom indica, platja. Vam anar a avaluar un projecte de salut que s'ha estat portant a les comunitats. Èrem gent de diferents departaments perquè el projecte els ha contemplat a tots. Jo anava per Formació (el meu departament), ja que les sòcies han rebut tallers sobre salut. El projecte consistia en que voluntàries comunitàries (després parlaré d'elles) anéssin pels diferents sectors i convidessin a les sòcies d'Hogar de Cristo (les que tenen casa, en aquest cas) a anar al Sub-centre de Salut d'Hogar de Cristo del seu sector per fer-se exàmens i rebre formació en temes de salut. Al Sub-centre treballen metges i auxiliars (voluntàries) que compaginaven la gent que venia pel projecte amb la gent que anava habitualment a la consulta.
La feina ha estat increïble perquè moltes vegades la resposta de les sòcies era negativa per algun problema que tenen a la casa. A les voluntàries els ha tocat moltes vegades quedar-se una bona estona xerrant amb les senyores sobre els seus problemes i derivar-les. Aquestes voluntàries de salut són un grup de 30 dones que viuen a les comunitats. Algunes d'elles són sòcies d'Hogar de Cristo per la vivenda o perquè tenen microcrèdit. Són persones emprenedores que creuen en el treball comunitari i en l'importància de la salut. Surten al carrer a menjar pols i pujar turons amunt i sent criticades pels seus veïns i per la seva pròpia família per fer aquest servei a la comunitat, ja que no entenen que no es quedin a la casa fent el dinar i netejant tot el dia. A més fan informes i un munt de coses més. Són increïbles. Jo amb elles havia treballat perquè alguns dissabtes els hi vaig estar fent tallers de salut.
Ens ho vam passar molt bé, l'avaluació va ser positiva i jo vaig conèixer una mica més aquestes dones que sempre veia passejar amunt i avall per les oficines.
Ahir era el dia del voluntariat i dels voluntaris. Vam fer un petita festeta a l'Atarazana amb tota la gent voluntària d'Hogar de Cristo, que no som pocs. Va estar prou bé, paraules, coral, fotos i teca.
Avui, dissabte, estem treballant per recuperar els ponts que ens agafem per Nadal i per Cap d'Any. El Nadal el passarem aquí, però els següents dies (26, 27 i 28) anirem tots els voluntaris estrangers a Playas, ens convida la Patricia Moreira, la cap de Voluntariat que ens cuida un munt. Per Cap d'Any a Esmeraldes (més platja).
Mentrestant la calor va en augment i només queda esperar els dies de les fortes pluges que, per la construcció de l'escola, espero que encara triguin un mes en arribar.
Per altra banda, la Paula (la xilena que viu amb mi) ens ha anunciat que marxa cap a Xile al gener (mig any abans del previst) perquè té problemes a casa. Ens sap molt de greu a tots, sobretot a ella, però ha aguantat força i realment ha de marxar. El Whala es quedarà fins el juliol per completar l'any, però ja serà amb altre gent perquè la Rocío, el Darío i la Paula marxen al gener i jo al febrer.
Això és tot de moment. Ens veiem aviat!

10 comentarios:

Bernat Picornell Grenzner dijo...

jajaja la foto és com la dels 30 anys del pessebre que vàrem fer des de dalt de la parròquia... L'has vista??


Un petó, guapa!

Anónimo dijo...

Me encanta la cantidad de trabajo que vais haciendo. Todo va en una misma dirección: que las mujeres recobren su dignidad.
Se me hace rato tanta playa, Con el frio que estamos pasando aquí!!!
Besazos.

Anónimo dijo...

Ya me ha pasado como tantas otras veces, la del anterior mensaje soy yo: tu mamaíta.

Anónimo dijo...

Aix, Anna, tinc un parell d'amigues fora que allarguen l'estada! Que bé que tornis aviat i haven aconseguit tantes millores!!
muà

Anónimo dijo...

Hola Anna, soy Carolina Ramírez:
Qué cosas tiene la vida. Hoy he llegado a tu blog a través de otro y cuando he visto que eras tú, jo qué alegría. He ido entrando a tu blog regularmente, Ya sabes, trabajando con tu mamaíta... Pero cómo la queremos, no? La verdad es que no me había animado a escribirte, pero hoy sí. He llegado a tu blog indirectamente y me ha hecho ilusión justamente hoy porque ayer pude compartir con tus padres y tus hermanas el gran concierto de tu hermano en Santa María del Mar. El Mesías fue fantástico, no más aún fue una maravilla. La basílica estaba llena y tu hermano con esa serenidad y esa sonrisa, jo fue una autèntica delicia. Bueno, un beso muy fuerte y nos vemos cuando regreses. Feliz Navidad guapa.
CAROLINA

eloi dijo...

Bon Nadal Anna!!!!

Anónimo dijo...

Hola Anna,
Ja fa dies vaig veure als pares,vam estar sopant junts i sempre parlem de tu.Sé que aquestes festes la mare no ha fet gaire bé els deures i no t'ha enviat torrons amb l'excusa de que vens aviat: sort que en pot comprar tot l'any!!!.
Felicitats per tota la feina feta,que mai et manqui la força i un any nou ple de noves experiències i de somnis complerts.Ens veiem aviat,vina preparada a fer de tieta.
Una abraçada
Berta

anna santi dijo...

Jajajaja, Berta!
Aquest any no m'han enviat torrons, però crec que és perquè estan preparant tot un àpat per quan torni...

Una abraçada!

Anónimo dijo...

Ya están construyendo la segunda aula de CdeI!!!!! Que felicidad!!!
Besos catalana!!!!
Nata.
(Me gustó eso de talleres para las madres, adoctinando que no solo a través del castigo y reprimendas se enseña...al menos eso entendí...jeje)

Unknown dijo...

Hola Annita!

Me encanta todo el trabajo que estáis haciendo. Es esperanzador ver que las cosas pueden canviar aunque sea a pequeños pasos pero con grandes ilusiones.

Besitos

Aurora