domingo, 9 de noviembre de 2008

Hi ha tantes coses per fer...


Bones! Avui m'he decidit a escriure perquè es preveu un mes fort de feina i no vull deixar d'explicar coses.

Després d'anar a Caracas va venir la celebració del meu aniversari... sisi, ja en són 28, i vam poder celebrar-ho durant una setmana sencera. Va ser realment molt xulu. A la foto es veu un grup de gent amb qui vam estar en un karaoke com a part de la festa. A més em van preparar truita de patates, pa amb tomàquet... em van cuidar molt.
Just després de tot això ens enterem de que una de les xilenes amb les que estava vivint havia decidit marxar a Xile de nou. La història és molt llarga i poc entretinguda, però el fet és que tenia molts problemes seus personals i aquí va acabar de sortir tot. Així que ara, a casa, som el Whala, la Paula i jo. Estem molt tranquils, així que el tema no ens ha preocupat massa més.
Us vull parlar dels meus veïns: una home i una dona d'uns 60 anys. A ell el coneixem perquè ens va venir a posar les portes dels armaris de la cuina i perquè, sempre que la necessitem, ens deixa la seva "carretilla" per baixar material que pesa al carrer de baix. A ells, com a parella, els veig sempre passejant pel barri agafats del braç, ens parem i xerrem. Els trobo tendres.
Arribo del cap de setmana passat que vam anar a la platja i em diuen que una senyora del barri ha mort, una que viu pel carrer d'abaix... A la tarda vaig a sortir de casa i em trobo al senyor que em confirma que ha estat la seva dona... Li dono una paraula d'ànim i em convida a anar l'endemà a l'oració que es farà a casa seva per la seva dona, la Rosa. Hi vaig, m'agraeix el gest. Estem una hora pregant per ella. Em sento en sintonia amb els veïns. Em sap greu la seva mort, si senyor...
Més temes: L'altre dia vam inagurar les V Olimpíades d'Hogar de Cristo. Ara juguem futbol cada 15 dies... ens ho passem molt bé. Això de les Olimpíades no és qualsevol cosa... s'ho prenen ben en serio! Tots anem ben equipats, res d'una samarreta qualsevol, nono, tot l'equip sencer! Amb padrines, mascotes, cartells, ... desfilem... de tot!
A la feina estem ficats en una escola per a pares i mares que donaré jo. Serà en 4 de les escoles del Programa. Són 4 dies per escola. Comencem demà. Estic amb moltes ganes perquè crec que pot sortir molt bé. Ja us diré!
A més estem a punt d'iniciar la segona aula de l'escola Ciudad de Israel. Així que serà un mes molt, molt mogut, però ben xulu.
A nivell personal també estic molt bé, aprofitant el temps que queda... El divendres vam anar a celebrar que els xilens ja porten 4 messos per aquí i que la Rocío (l'espanyola que surt a un parell d'entrades més avall) en porta 3... Ja li queda poc temps, perquè a finals de novembre torna a Sevilla... Aquí no para de venir i marxar gent... jeje.
Bé, marxo cap a casa, que ja tinc gana!
Una abraçada i que segueixi guanyant el Barça!
pd: el títol és per la cançó del Pets... per la feinada que es ve per aquest mes!

7 comentarios:

Anónimo dijo...

Qué variedad de actividades! adelante, tieta. Te está pasando como al Barça, que está imparable marcando tantos goles. Tú ahora estás escribiendo más a menudo y casi se me acumulan las entradas del blog. Xiqueta, a seguir así de productiva.
Petonets y sigue disfrutando mucho. Da recuerdos a nuestros conocidos.
Mamá

gempi dijo...

i ens queda tan poc... temps per fer-les
llavis per besaar
i a fora hi ha un diaaa
a punt d'explotaaar

Quatre mesos i una que ja duu gairebé dos anys: uauuuu. Que lluny queda quan ens explicaves les ganes que tenies de fer coses i que tot era preparació, ara cada dos x 3 comences una activitat nova... em penso que els has acabat revolucionant a tots!
una abraçada

Darío y Rocío dijo...

Encara que la truita de patates no va quedar com la de la teva mare, vam fer l'esforç!
(Això dels traductors automàtics és útil!)
Petons
Rocío, La xilena.

Arturo Celedon dijo...

buena anna!!!
un saludo desde Chile...
bkn tu blog... lastima que no entienda catala... pero eso es un detalle...

r2

Anónimo dijo...

Es las peñas la foto de tu cumple verdad??'
por lo que se estuvo bien bueno y lo celebraron como una semana, jajaja.
te mando un abrazo y nos vemos pronto.
Fabi

eloi dijo...

"... i ens queda tant poctemps per fer-les!"
records i molts d'ànims en la recta final!.

Tondo Rotondo dijo...

Veig que tot marxa bé... ara feia dies que no visitava el teu blog!

Ànim