lunes, 22 de enero de 2007

Què és això d'Hogar de Cristo?

Aquest matí l'hem dedicat a fer una volta per Hogar de Cristo amb la intenció de fer una "inducción" i conèixer així tots aquests racons. Estaré fent això dues setmanes per anar coneixent com va tot i després aniré a un centre que està a prop de casa meva a treballar amb l'educació.
On sóc ara hi ha les oficines, s'atèn a la gent i es construeixen les parets de les cases per després muntar-les on s'escaigui. És tota una moguda, molt xulu.
Ara mateix tinc el cap ple de idees, departaments, responsables, noms, persones,... ; però provaré d'explicar què és això.

Hogar de Cristo (http://www.hogardecristo.org.ec) va nèixer fa gairebé 38 anys. Al principi es pretenia oferir cases a bon preu (ara valen 500 dòlars) a la gent necessitada. Aquests diners els poden pagar en 3 anys sense interessos.
Amb els anys van veure que aquest únic servei mancava en un tracatament integral de la persona, ja que amb una casa no poden sortir del que significa "ser pobre". Fa relativament poc van nèixer els 5 pilars de desenvolupament integral de la comunitat: vivenda, feina, educació, fe, salut.
Al parlar de feina s'entèn que la persona millori en la seva formació professional o trobi alguna cosa que la motivi creant microempreses. Per altra banda s'otorguen micro-crèdits per a què puguin bassar-se econòmicament en una quantitat segura.
L'educació va dirigida als fills de les dones que van a demanar la casa... aquest tema me'l reservo per quan comenci a treballar aquí (serà el meu lloc de feina). La fe, treball pastoral, on parlar de valors, d'autoestima, tallers, xerrades,...
Aquesta institució és enorme i compta amb moltíssims treballadors.
Realment val la pena treballar aquí.

La casa on estic està molt bé, just davant de la carretera principal (això no està tan bé, jaja), però és una cosa oberta, com totes, i la gent entra i surt per passar una estona amb nosaltres.
Al pati tenim dues hamaques, lloc perfecte per estirar-se a llegir i dormir-se una miqueta.
Tenim una cuina petita, però suficient per moure'ns. De música de fons podem comptar amb la d'una ràdio petita que ens diu l'hora i ens canta cançons. És un regalet que van deixar unes noies basques que estàven a la casa fins fa poc.
El lavabo funciona com tots els d'aquestes terres, el pots fer servir, però el paper a la paperera i si la cadena no va amb prou força has de tirar un cubell d'aigua. De la dutxa surt un xorro que va a parar a la paret, de manera que m'he d'interposar i amb un cubell acabar de tirar-me aigua per tot el cos.

Tot plegat té molt bona pinta, i tant! Amb la gent ens entenem bé i jo em sento com a casa. Sé que és el principi i que passaré per moltes etapes, però de moment gaudeixo d'aquest moment i en dono gràcies.

Tinc el calendari posat a l'habitació i a les meves companyes de casa els ha agradat molt!

Ara he tingut una estona per escriure, però no sé si això serà massa habitual.
Ho deixo aquí, aviat marxaré cap a casa.

Us envio una abraçada ben forta des de Guayaquil, on fa calor, calor i calor!

pd: de moment no puc posar fotos perquè en aquest ordinador no les puc descarregar, però ja preguntaré.

14 comentarios:

Bernat Picornell Grenzner dijo...

Ei que xulo que és tot oi Anna? :D Jejeje.
Per aquí tot bé, avui he fet la presentació del TR i super bé!! Just abans meu l'ha fet un noi que ha parlat sobre les diferents "Barcelones" que hi ha al món i si no m'equivoco per aquí prop de Guayaquil ha explicat que n'hi ha una.. Ja preguntaré!! ;)
Un petó i que segueixis gaudint com ho estàs fent fins ara!!
Un petó ben gran que creua "el xarco"

Berni

Anónimo dijo...

Anna quina ilLlusió més gran anar llegint el que vas fent per auqelles llunyanes terres. Mentre allà fa calor aquí arriba la onada de fred i sembla que am l'onada la neu que hem estat esperant tot l'hivern. Tots estem d'examens i el Botey m'espera d'aqui 2 dies, per ara t'informo que el Justo està aprovat! Increible? eh? bé, esparem anar rebent noticies teves i fen-te arribar a poc a poc les noticies de stq. Un peto amb molt d'amor. Laia

Anónimo dijo...

home per fi sabem que hi vas a fer per allà i que és hogar cristo...està molt bé...quina enveja lo de les hamaques, jo també en vull una per fer el vago jeje

Anónimo dijo...

Ei Anna!
Me n'alegro molt que ja estiguis situada! I sobretot que estiguis a Hogar de Cristo (ja aniràs explicant que tal tot, segur!). Jo avui estic contenta perquè ha estat l'últim matí que he anat a fer la guarderia al cole, fet que em permetrà a partir d'ara ser més feliç perquè podré dormir més! A part d'això, ahir vaig començar la nova feina, és un acompanyament a la llar amb disminuïts psíquics com ja et vaig explicar, i la veritat que ahir va anar molt bé, i tant de bó aquesta sigui la tònica del dia a dia. En fi, que tu comences una nova etapa i jo també, així que molta sort i endavant! Petons,
Sara.

Anónimo dijo...

Ei Anna!!!

Què bé tot això que ens expliques!! Sóna molt bé!!! Me'n alegro que arribéssis bé i que siguis tan feliç, com tu dius, passaràs per diferents etapes però tot i així hem d'estar agraïts, oi? I tant!!

Wenu, ja entrarem a la web hogar de Cristo per xafardejar... jej!! :) Apali, MOLTS PETONS BEN FORTS I ETERNS ;p ET TINC PRESENT...

eloi dijo...

q guapo viure a la mateixa casa amb Jesús, no?!, en la tradició hebrea "estar en pau" és "tenir el cor a casa"... que l'"hogar de cristo" sigui per a tu aquesta casa.
una abraçada
eloi

Anónimo dijo...

Anna!que guai sentir noticies teves.. i que vagi tot be!!!!aquí no hi ha masses novetats...esperem saber alguna coseta més tan aviat com puguissss! molts petonets
alba

Anónimo dijo...

Hola princesa!
Que interessant tot el que expliques! Espero que puguis continuar enviant notícies des de Guayaquil!La veritat és que la experiència ha de ser increible!
T'envio molta força i energia perquè perquè puguis continuar amb tota aquesta tasca tan fantàstica!
Una abraçada!!
P.D.Aquí ja ha arribat el fred!!!
Àgata

Anónimo dijo...

Hola Anna-Rosana !!! Com anem ???
Encara que no t'he escrit fins ara, estic enganxada al teu blog des del principi. Estic molt contenta de que l'experiència fins ara et resulti tan bona. Tothom amb qui he parlat està d'acord que t'anirà bé, segur. Ets una persona fantàstica i t'ho mereixes !!! Hem decidit de venir a fer el soparet que tenim pendent a Guayaquil, què et sembla ??? (Ei, que és broma, tant de bò poguéssim, oi ???)
Bé, wapa, no m'enrotllo més, que ja saps que a mi no hi ha qui m'aturi.
Petons gelats de de Cabrils

Núria (Bosch i Ten)

Per cert, quina ilu que portis la samarreta a la foto. Així m'agrada , que em facis propaganda a l'altra costat de l'oceà !!!!

Anónimo dijo...

Hola A!!!! quina alegria que estiguis bé... :) ja aniras explicant poc a poc... un petó ben gros

t'estimu!!!!! :)

la teva germaneta I!!!

Maria Escalas Bernat dijo...

Hola, he arribat al teu blog a través del de l'Eloi.
Jo he tingut gent molt estimada vivint a Equador molts anys, i també a guayaquil, concretament a Portoviejo.
El Luisfernando, un capellà d'Andújar, que s'hi va estar set o vuit anys, sempre em deia "un mes allí es como un año aquí".
Et desitjo que aprenguis molt i siguis molt feliç

Unknown dijo...

N'haurem d'aprendre d'aquestes experiències doncs en el nostre primer món, de l'abundància material (o no), cada cop és més complicat el tenir un sostre- Salvant totes les distàncies, és clar.

Anónimo dijo...

wow... quina il·lusió saber de tu!
tanco els ulls i provo d'imaginar-m'ho tot :) deu ser una experiència que Déu-n'hi-duret.
Celebro que l'acollida que has tingut hagi estat "confrotable" (tot i la calor) i que de bon començament estiguis motivada com expliques que estàs.

Per aquí ha vingut el fred des que has marxat. Els exàmens, però, continuen com sempre: els haurem d'afrontar.

Disfruta la fruta
i ja aniràs explicant cosetes...
i visca el centre on estàs; quina feina més maca i fantàstica que fan!

Anónimo dijo...

pruebo si tengo suerte y te sé enviar un mensaje. Sigue así de contenta.
Besitos.