lunes, 29 de enero de 2007

Sessió de cinema, sessió cultural

Després de passar el meu primer cap de setmana complet a Guayaquil em venen al cap força moments que vull compartir.
El matí va dissabte el vam dedicar a la neteja de la casa i de la roba, ben quotidià per aquí. Fa gràcia perquè aquí estens la roba al matí i al migdia ja la pots treure, s'asseca en dos segons!
Amb la Mari Carmen (la noia de Madrid que viu amb mi) vam anar a passar la resta del dia al centre. Allà es veu tot diferent, hi ha més vida, més botigues... i un cinema!
Vam anar a comprar coses per la casa, fer trucada a la família, revelar fotos (ja tinc totes les fotos de la festa de comiat!), passejar i al final vam anar al cinema a veure "Babel". La pel·lícula és fantàstica, però el més curiós és veure com afecta la cultura en una sala de cine. Durant la pel·li va haver gent entrant i sortint, sonaven missatges de mòbil... i no passava res, però el més curiós va ser que els llums es van obrir una mica abans de que acabés la pel·li, just quan posaven a qui la dedicaven i començaven a sortir les lletres i tothom es va aixecar de la butaca i en 15 segons tan sols quedàvem la Mari Carmen i jo a la sala, païnt una mica la pel·li, és a dir, fent el que es fa per les nostres terres. Les dues vam flipar, era com si els hagéssin posat una agulla al seient.
El cas en sí és poca cosa i simplement provoca gràcia, però després, donant-li voltes. T'adones de fins a quin punt afecten les diferències culturals en el quotidià i sobretot t'adones que quan una persona emigra cap a Catalunya no cal que s'aprengui la discografia del Llach, que sigui del Barça i s'apunti a Castellers, sinó que l'ajudem a situar-se. Vull dir: com ens saludem, quan es paga el bus, si cal aixecar-se quan ve algú, fins a quina hora es pot trucar a les cases i un llargíssim etcètera... Aquestes coses són les que descol·loquen, les que et deixen fora de joc i amb les que et sents perdut; i no tant seguir els partits blaugranes o entendre quan un castell a fet l'aleta quan tocava o no.

L'endemà, després de visitar el Parque Histórico de Guayaquil (espècies maques) vam fer una altra sessió de cinema a casa del Lucho i la Gabi (els nostres veïns que ens cuiden un munt), aquest cop vam veure "Hotel Rwanda", fantàstica. A l'acabar, igual, els equatorians s'aixequen i se'n van i la Mari Carmen i jo sentades i rient del mateix fet. Just després el Lucho ens va previndre de les fortes pluges que ens esperen i com casa nostra queda en un carrer que s'enfanga de seguida i les inundacions a les cases són fortes ens traslladarem un carrer més amunt i allà estarem tranquils. Després de veure "Hotel Rwanda" ens vam sentir "refugiats", però altre cop, passada la broma, t'adones de les barbaritats de les que som capaços de fer i del patiment pel que han hagut de passar certes persones al llarg de la seva vida.

Aquest matí he estat a Fondo social, és a dir, l'extrema pobressa... i els casos no deixen de sorprendre i de fer que el cor es vagi fent petit, petit; però alhora gran per acullir totes aquestes persones i les seves vides.

14 comentarios:

Bernat Picornell Grenzner dijo...

Jejeje m'encanta llegir el que vas fent! I em sembla que m'agrada a mi i a mooooolta altr gent!! ;)
Lo de la mort de la ministra va arribar la notícia però res més! Sobre el terreny es veuen molt millor aquestes coses i el que pensa la gent oi?
Pel que fa al tema pelis... jaja doncs sí, molt graciós el que expliques... com canvia la manera de fer!! Per aquí, ahir va haver-hi la cerimònia dels Goya i "Salvador" només va obtenir un premi... ooooh jejeje ;)
Bé, un petó ben gran i segueix explicant que això és molt xulo!!

PD: Demanem una altr fotografia!!! :P

Bernat Picornell

eloi dijo...

Ei Anna!, fantàstic tot el que expliques, bé, més aviat, el fetd'explicar-ho. No ho deixis!. Hi ha un blocaire (no sóc jo)que te per lema "nulle dies sine post" (cap dia sense article). Així sigui encara que només escriguis una línia. n'abraçut
pd: també he vist aquestes dues pelis, són molt bones

Anónimo dijo...

Hola, Anna !
És curiós que estan tan lluny et sentim tan a prop. (què meravellosa és la informàtica, diria el meu home, és clar que com que és el seu "modus vivendi" què vols que digui, je je je)
És curiós que tú ja hagis vist Babel i jo encara no, i això que sóc fan injcondicional i suoperenamorada d'en Brad Pitt. Bé, espero no trigar gaire a veure-la. Què sorprenent el que expliques del cinema, us he imaginat allà assegudetes i m'he partit el pit de riure !!!!

Bé, rein. Fins aviat.
Molts petons !!!

Núria Bosch i Ten

Unknown dijo...

Déu n'hi do!! En un cap de setmana has vist dues películes que no et deixen indiferent, i per això suposo que xoca més que la gent pugui aixecar-se tan ràpid del seient...com si no quedéssin tocats, no? Suposo que com tu dius, és una qüestió cultural: la reflexió pot aparèixer en qualsevol espai i en qualsevol moment, no?
El que m'encanta és veure com encara que l'entorn pugui ser "apalancat" (havia llegit, t'ho juro, "aplatanat") tu segueixes tan activa com sempre amb ganes, força i entusiasme!! Endavaaaaaaaant!!

I sobre tot, no deixis d'escriure!
Iñaki

P.S.:És una ofensa que a Salvador només li donéssin un Goia! Estic indignadissim! ;) :P

Cris Ruano dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Cris Ruano dijo...

Quin cap de setmana més mogut!
És cert que aquestes "petites" coses són les que més descol·loquen...
Totalment d'acord amb Hotel Rwanda. Està per casa i la veig de tant en tant: segueix removent cosetes dins meu.
Gràcies per anar-nos posant al dia de com estan les coses per allà!!
Una abraçada

Cris Ruano dijo...

Sorry, que al d'abans m'havia sortit només la meitat del comentari :S

Anónimo dijo...

Com m'agrada llegir-te.
Una abraçada forta
per continuar endavant.

Anónimo dijo...

Hola Anita! eso que te llama la atención al acabar el cine, recuerdo que pasaba también en españa cuando yo era pequeña. Con el tiempo hemos ido cambiando y hemos prestado más atención a los créditos. El fin de semana...intenso, verdad?
muchos besos y sigue con tus crónicas.

Anónimo dijo...

Tens tot la rao del mon, anaar a un altre pais i integrarte no es fer-se seguidor de l'equip de futbol, sino entendre els costums i la manera. M'agraden molt les teves croniques segueix escrivint!!petons

Anónimo dijo...

Hola Anna:
Sóc Berta, companya dels pares, que ens vam trobar un dia a casa la Lluïsa i el Jesús. La teva mare m'ha passat el teu blog i aprofito per escriure't.
M'agradaria que t'arribessin els meus millors desitjos de que tot et vaigi molt i molt bé, no et desanimis davant de cap contrarietat la força de les persones que t'estimen està amb tu.
Sort, molta sort i endavant!
Una abraçada
Berta

Unknown dijo...

quina il·lusió anar-te llegint. Aquí poc a poc s'acaben els examens, demà El sr Peris i demà passat entregar el treball del Gimeno... ja veus... i la setmana que ve a començar les pràctiques. M'agrada molt el centre i aprenc moltissim, ja t'aniré explicant com va tot... Tot i l'estres estic feliç i me n'alegro que a tu et vagi tan bé. El cor se't fa petit de tristesa però gran d'amor i d'acolliment. Segueix fent feina, amb granets de sorra com els teus, un dia farem un gran desert que es veurà des de qualsevol lloc del món. Un petonas cap!!!
Laia

neusetes dijo...

Anetaaaa!!! m'alegro molt k t'agradi! I a mi encara m'agrada més perque em vas explican totes les coses i es com si estigues allà amb tu!! com a les colonies dels elefants!

Anónimo dijo...

Hola Anna!!així que has vist ja Babel???vaya tela!!jo pensava que no hi havia cine,...ja saps com sóc, internet pel matí al salvador...!i hotel rwanda gra n peli!ostres me mare m'està cridant pq està plovent al camp del barça, ja podia estar així mesos pq l'aigua s'acaba..si he vist les notícies que parlàvem d'ecuador i jo dic silenci tothom...i me family diu qpasa i jo ostres que és ecuador on està l'anna...xo pel que veig tot bé. Vinga guapa un ptonas i aquí estem esperant que ens expliquis més coses.Gràcies.I ja quedarem x anar el cine el cap de setmana. Serveix el +26???