viernes, 26 de enero de 2007

resenya quotidiana

A punt d'anar cap a casa em disposo a fer la darrera resenya del dia.
Com ja us he dit per aquí fa calor, però estem a l'hivern, és a dir, època de pluges i de moment estem caminant per camins enfangats!
Diuen que plourà fins l'abril que comença l'estiu, però ja està bé viure aquesta època també. Ara anem caminant sota la pluja amb les sandalies, els pantalons curts o de 3/4 o la samarreta de màniga curta (amb el xubasquero, és clar). És a dir, que plou, però fa calor!!!

Ahir vam estar fent una sessió de cartes amb la Mari Carmen i la Priscila (les meves companyes casa), així anem fent vida de família! Però el més xulu va ser poder compartir els sentiments i les vivències. Això d'aquí és molt guapo, però també és cert que els ecuatorians tenen la seva manera de fer, el seu ritme i les seves prioritats que xoquen amb les nostres. No es tracta de ser ràpid o lent, però són una mica apalancats. Jo m'imagino que això és dóna a tot el que han hagut i han de treballar a casa seva, s'han de construir la casa! Anar posant canyes, fusta i, amb una mica de sort, maons. A més tenen el pes a sobre de no poder pagar-ho tot. No sé, és com anar amb l'aigua al coll constantment.

Ahir ens vam llevar amb la notícia de la ministra de defensa que va morir a l'helicòpter (si no sabeu de què va mireu www.telenoticies.cat). El cas és que per aquí sospiten massa de que es tracti una altra vegada d'un "error humà". No sé com acabarà això, però tenen la impressió de que ha estat provocat i això els inquieta perquè demanen estabilitat al govern. Un govern que cada any canvia de president.

Avui he estat situada en el que serà el meu lloc de feina, vaig mirant i em sembla una muntanya aprendre tot això, però estic segura de que amb el temps m'ho faré meu.

Dintre d'uns messos em traslladaré perquè ens estan fent una casa nova un carrer més amunt, de manera que la casa ja no quedarà just davant de la carretera. Visca!

No he comentat res del menjar, bàsicament es menja sopa i arròs. L'arròs els acompanya en tots els àpats i diàriament!

Avui he anat per barris força desfavorits visitant alguna escola... espais petits, cartellets i unes taules de fusta menjada en la que hi entra mig full.
No l'he vist en acció, però hi posen entusiasme i proven de fer-ho el millor que poden.

Deixo les impressions per més endavant, em sento amb poca llicència per jutjar, demà farà tan sols una setmana que sóc aquí i he conegut un munt de coses noves i de gent. Ara que ve el cap de setmana toca païr. Es presenta molt bé, sembla que podré fer una mica de ruta pel barri i conèixe'l una miqueta millor: les botiguetes, els camins enfangats i els veïns amb la seva amabilitat i els seus somriures.

Apa, bon cap de setmana i fins aviat.

10 comentarios:

Anónimo dijo...

és fantàstic poder-te llegir,
no deixis d'escriure!!
M'agrada imaginar-me tot el que expliques...
una cosa que em xoca, encara, és que ritme sigui "apalancat" i tu emmig, que sempre tens una energia i una canya d'admirar... jeje

una abraçada,
per la millor CapDeTrons
;)

Anónimo dijo...

Ei annnnna!!!!!

wenu, hogar de Cristo, Nazareth... què bé! jej!! ;)

Quina vida més diferent a la nostra... però quina riquesa humana no?? això sembla per tot el què ens expliques. Què bé poder viure una experiència així!!

Gràcies per apropar-nos la realitat d'un país tan llunyà. MOLTS PETONS I QUE SEGUEIXIS APROFITANT TANT CADA DIA!!

una abraçada ETERNA... un dia d'aquests t'envio un mail llarg... de moment, no news... ;p

Anónimo dijo...

que interesante todo lo que comentas. Aquí llegó la noticia del accidente pero nada más. Es bueno que nos aportes tu punto de vista estando cerca y viviéndolo.
Por cierto, suerte que te gusta el arroz si no...
Besitos y adelante. Ya nos contarás el weekend
Besotes.

Anónimo dijo...

Hola Anna !!!
Veig que segueixes amb la teva inacabable energia. Ets genial. Et tinc una miqueta d'enveja sana perquè cada dia estàs posant una granet de sorra importantíssim per a canviar aquest mon que de vegades és tan injust. Segueix així !!!
Molts records i petons de la Raquel i la Nuri (els vaig transmetent les teves notícies.

Petonassos cabrilencs

Núria

Anónimo dijo...

Hola!!!
m'agrada molt el que ens expliques, pq hi poses detalls, i m'ho puc imaginar!! A més aixi et setim una mica mes a prop!! A mes segur que faras moltes coses bones per aquesta gent, pq tu tens molta energia.
molts petons i et segure llegint que m'agrada molt saber coses de tu!

Anónimo dijo...

Quina gran sort poder-te anar llegint! Els que estem aquí i et llegim per uns moments ens transportem a Equador, al teu costat i de la realitat complicada que comences a conèixer. Estic segura que la teva forma de ser ajudarà a tots els que estan allà i que tot i que hi haurà moments complexes tot anirà molt bé i aprendràs un munt!!! molts ànims i no deixis d'escriure!!!
Un petonas de peu a cap amb molt d'amor!
laia carbonara!

Anónimo dijo...

Hola Anna!!increible tot el que expliques!!!és un honor que ens tinguis informats de tot el que fas. Cada vegada que llegeixo el teu bloc em continues sorprenent, es increible el que estàs fent!!apa rosana no canviïs i segueix així. Un ptonàs guapa. Ah ahir el madrid va perdre 1-0 contra Villareal, i el Barça va empatar dc contra Betis 1-1.Donen pena. Ronaldo potser marxa a Italia i a mi m'ha fitxat el Barça.

Anónimo dijo...

Ei maca!!! genial tot això que expliques... perquè a més sento més o menys com et sents, i no sé... em dona la sensació de viure jo el què expliques ( per exemple, jugar a cartes ).
Molts ànims guapissima!!!

No et preocupis que per aquí Gales també plou... però estem SEMPRE en època de plujes!!! jejejejeje....

Clara

eloi dijo...

tranki... "todo se andará"
n'abraçut
eloi

Anónimo dijo...

Hola, Anna!! Estic molt contenta perquè veig que estàs bé i que no pares, coneixent-ho tot i amb molts projectes al cap que aniràs madurant i duient a terme. M'agrada llegir-te perquè em planteges una vivència molt rica i mostres la cara positiva de tot. Seguix explicant com funciona, com ho veus i a qui coneixes perquè et puguem sentir tan propera com sempre. Tinc una amiga que va anar al Salvador i va estar a una escola: se'n va enamorar, ha VISCUT molt. Gràcies per voler-ho compartir amb natros!! (Uiii, a Torí hi fa fred, però jo ja tornooo). Una estimada!
Gempi