Quanta feina! I com m'agrada!

Ieps! He deixat això mig abandonat, però no pas perquè ja no tingui res a dir, sinó perquè la feina s'acumula! Ara ja no puc pas rascar-me la panxa, sinó que ens hem de posar les piles.
Estic encantada amb tirar endavant el programa d'Apoyo Escolar com a coordinadora. En teoria havia de venir una altra noia a fer-ho, però hi ha hagut retallada, així que m'encarrego jo!
Ara venen reunions, preparar material didàctic, enquestes, ítems de recollida de dades, metodologia, recursos... una feina apassionant per una educadora com jo.

Però que ningú es pensi que només treballo, nono, a part de fer fotos del que passa per aquí surto de festa, marxem a llocs, i sembla que aviat farem una escapadeta a la platja!

Em sento força integrada i contenta de ser aquí, de veure com es viu a l'altra banda del món. T'adones també que la relació Europa-diners és directa per ells, però aquí entra el conèixer d'aprop les persones i cada realitat. De totes formes en xerrades que hem anat o parlant amb la gent m'adono que miren molt cap a Europa i cap a Estats Units com a països desenvolupats cap on caminar, però sempre sense voler caure en vicis poc humans. És complicat tot plegat, i penso que em cal molt de temps per poder fer un bon anàlisi, tampoc podem tenir la imatge idealitzada de gent pobre econòmicament, però rics per dins. Hi ha de tot com a tot arreu! (Frase típica, però em penso que ben certa).

Ara ja toca plegar, és tardet i ja hem treballat prou avui!
Espero que hagueu encetat bé aquest mes de març, per nosaltres mes de matriculacions a les escoles que l'1 d'abril comença l'escola.

Fins aviat!