Després d'un mes aquí ja tenia ganes de fer una valoració global de la meva estada aquí.
He deixat passar més d'un mes perquè intuia uns canvis que volia deixar palesos, allà va!
Com va aquest mes per Ecuador?
Bé, molt bé
Però explica una mica més, com va ser el principi?
Els primers dies sembla que només em dedicava a mirar tot i a tot arreu, com si fos una esponja que va absorvint, però sense acabar de païr res.
I ara?
Ara és diferent, ara continuo volent conèixer el que em rodeja, però ara ja entenent més i païnt. Ara valorant, ara acceptant, sense deixar de sorprendre'm.
I la gent?
La d'aquí? O la d'allà? Això és molt gran, Guayaquil és gran, Hogar de Cristo és gran i casa nostra és petita (bueno, està molt bé, però per 4 queda poc espai íntim). Així que costa una mica establir bones relacions, però tinc alguns amics (més aviat, amigues) per aquí. Amb un parell ens entenem molt, molt bé i hi puc xerrar tranquil·lament, riure un munt i sentir-me totalment a gust.
Amb la resta de gent, bé, ens anem coneixent! Poc a poc. Amb els de casa, també bé, fem coses junts, però també hi ha ganes (i ja ho començo a fer) de fer coses per altres bandes.
I la gent de Catalunya... al principi us trobava a faltar moltíssim, sobretot al pensar que això era quelcom que anava per llarg, però amb el temps he anat aprenent. Jo trobava a faltar la complicitat, les mirades, les bromes que venen de llarg, l'idioma, les bromes culturals... no ho sé, un munt de coses, i costava. El principi ha costat, sí. Necessitava (i necessito) els mails, els posts del bloc... us esteu portant fantàsticament bé, moltíssimes gràcies!
La feina t'agrada?
Sí! Molt, ara sí! Al principi un se sent més que està escalfant una cadira que una altra cosa, i em plantejava què feia aquí, però hi ha hagut una cosa molt bona: la coordinadora, ens hem entés molt bé (és una de les amigues que mencionava abans). Això ha ajudat molt. Ara entenc més de què va aquesta feina, ara tinc una responsabilitat, ara he de posar les meves habilitats com educadora al servei d'aquesta gent. El fet és que era m'encarrego de coordinar el tema de l'Apoyo Escolar, és una feinada, però alhora és un repte fantàstic.
Per què deies que ara que fa més d'un mes intuies alguns canvis?
Perquè ara ja sento que em sé moure més per aquí, ara té un sentit ser aquí, ara conec la gent, vaig coneixent com funciona tot i em sento còmode.
Ara, per fi, sent conscient que em queda molt per endavant, em sento adaptada.
I els comentaris que deixa la gent o els mails, t'agraden?
Em fan un servei que ni us imagineu, fa molta il·lusió i així em sento ben acompanyada, de debò!!! No ho deixeu de fer. M'agrada molt anar sabent de vosaltres.
Algun missatge final...
Conèixer, aprendre, i estimar perquè és quan es coneix que s'estima i és quan estimem que servim els altres (no dic res de nou, ho sé, però a mi m'ajuda).
N'abraçuts (com diu l'Eloi) per tots! i gràcies per acompanyar-me!
lunes, 26 de febrero de 2007
jueves, 22 de febrero de 2007
Dimecres de cendra... o com viure un moviment de masses dins l'Església
Ahir, dimecres de cendra, vam anar a l'Eucaristia que se celebrava al barri del costat de casa. Era a les 19,30h i a les 19,10h ja estava ben plena. És una església grandeta... a les 19,30h era a tope... mai havia vist una església tan plena, inclús pel passadís central... tot!!! I molta gent per fora.
El que feia la missa, un capellà colombià és força crack. Va començar convidant a tothom a que tirés endavant perquè "l'església és de tots". Endavant, doncs. Alguns del carrer ja podien anar entrant. Jo era a un lateral, per poc vaig poder entrar, però fora era ple!
Comencem, i quan arriba el moment de seure el bon home fa una broma: qui estigui als bancs que seguin, els qui estigueu de peu podeu continuar de peu. Rialla general.
Va fer un sermó llarg amb una força intensa. Et senties totalment perdonat pel pare i cridat a la conversió. Genial.
Durant la missa es van sentint cants amb guitarres de fons. Arriba el moment de la cendra... algú s'esperava que ho faria general??? No, no! El bon home, juntament amb un altre van començar a passar per tota l'església... encara no sé com va poder passar. La gent es tirava a sobre per rebre la cendra. Vam estar una bona estona, però molta estona. Quan encara no havia acabat ja eren les 21h, feia una hora i mitja que erem allà. La meva amiga s'havia quedat a fora preveient un mareig perquè no es trobava massa bé, però jo era a dins junt amb una senyora i els seus tres fills fent de barrera per a què la gent que volia anar a buscar el capellà no els aixefés. Pels micros s'anava sentint: si us plau, la gent que és a fora que no entri, el capellà anirà per fora a posar la cendra a tothom. Un caos, tothom empenyent, cops,... de tot! Jo allà al mig, contemplava allò i no sé per què, em sentia feliç. Anava parlant amb la gent. Mentrestant, enmig de tot aquell soroll continuavem cantant: "de rodillas, señor, de rodillas" y "señor, me has mirado a los ojos,...". Per mi era fantàstic perquè són les cançons que vaig deixar de cantar després de fer la comunió, és a dir, quan ja vaig començar a anar a missa en català.
Jo vaig rebre la cendra de les primeres, una senyora que tenia a prop em va agafar perquè em posés a la fila i rebrés la creu.
A l'acabar hi havia gent que no havia rebut la cendra, els diuen que quan prenguin la comunió ja els hi posaran. Tothom ho enten i quan arriba el moment de la comunió es repeteix el mateix. És que realment era impossible que algú es movés per allà. Jo vaig pensar que ja no podia estar més estona allà i vaig marxar. A fora era la meva amiga esperant perquè ja s'havia anat a seure una mica marejada.
Vaig poder sortir encara no sé com perquè era la 3a vegada que ho intentava sense que la massa de gent m'obligués a tornar a entrar.
Va ser impressionant.
Que molts més actes d'aquest estil omplin esglésies i, sobretot, que els que hi anem estiguem diposats a canviar.
El que feia la missa, un capellà colombià és força crack. Va començar convidant a tothom a que tirés endavant perquè "l'església és de tots". Endavant, doncs. Alguns del carrer ja podien anar entrant. Jo era a un lateral, per poc vaig poder entrar, però fora era ple!
Comencem, i quan arriba el moment de seure el bon home fa una broma: qui estigui als bancs que seguin, els qui estigueu de peu podeu continuar de peu. Rialla general.
Va fer un sermó llarg amb una força intensa. Et senties totalment perdonat pel pare i cridat a la conversió. Genial.
Durant la missa es van sentint cants amb guitarres de fons. Arriba el moment de la cendra... algú s'esperava que ho faria general??? No, no! El bon home, juntament amb un altre van començar a passar per tota l'església... encara no sé com va poder passar. La gent es tirava a sobre per rebre la cendra. Vam estar una bona estona, però molta estona. Quan encara no havia acabat ja eren les 21h, feia una hora i mitja que erem allà. La meva amiga s'havia quedat a fora preveient un mareig perquè no es trobava massa bé, però jo era a dins junt amb una senyora i els seus tres fills fent de barrera per a què la gent que volia anar a buscar el capellà no els aixefés. Pels micros s'anava sentint: si us plau, la gent que és a fora que no entri, el capellà anirà per fora a posar la cendra a tothom. Un caos, tothom empenyent, cops,... de tot! Jo allà al mig, contemplava allò i no sé per què, em sentia feliç. Anava parlant amb la gent. Mentrestant, enmig de tot aquell soroll continuavem cantant: "de rodillas, señor, de rodillas" y "señor, me has mirado a los ojos,...". Per mi era fantàstic perquè són les cançons que vaig deixar de cantar després de fer la comunió, és a dir, quan ja vaig començar a anar a missa en català.
Jo vaig rebre la cendra de les primeres, una senyora que tenia a prop em va agafar perquè em posés a la fila i rebrés la creu.
A l'acabar hi havia gent que no havia rebut la cendra, els diuen que quan prenguin la comunió ja els hi posaran. Tothom ho enten i quan arriba el moment de la comunió es repeteix el mateix. És que realment era impossible que algú es movés per allà. Jo vaig pensar que ja no podia estar més estona allà i vaig marxar. A fora era la meva amiga esperant perquè ja s'havia anat a seure una mica marejada.
Vaig poder sortir encara no sé com perquè era la 3a vegada que ho intentava sense que la massa de gent m'obligués a tornar a entrar.
Va ser impressionant.
Que molts més actes d'aquest estil omplin esglésies i, sobretot, que els que hi anem estiguem diposats a canviar.
miércoles, 21 de febrero de 2007
Carnaval a Manabí... o al paradís!
Buffff, impressionant... La imatge: bona música tranquileta, unes bones hamaques, la cerveseta (Pilsener, la d'aquí, aquesta sí que m'agrada), la platja, excursions per la muntanya, bon temps, espai, bona cuina, bones converses, foguera a la nit a la llum de la lluna, bona companyia, bones lectures, descans...
Aquesta escapadeta ha servit i molt, ha estat fantàstic i a mi m'ha anat de conya per valorar una miqueta aquest primer mes aquí.
Però la veritable cara del Carnaval aquí és una moguda gran. Tothom surt al carrer i entre grupets es llencen aigua i ous... tot un espectacle... si pots quedar al marge!
Ha estat molt bé viure aquesta festa aquí, és una manera d'anar coneixent el país.
Avui ja hem tornat a la feina, als cotxes, a... aquest matí hem fet la pregària inicial dels dimecres i ens han explicat en què consisteix el dimecres de cendra i quin sentit té i per uns moments m'he traslladat a Sant Cugat, al Monestir i recordava les celebracions de la Cendra que fèiem amb el Lluís que amb aquella veu profunda ens deia "converteix-te i creu en l'Evangeli". Ha estat una estona especial recordar quelcom compartit amb vosaltres.
Ara sembla que tenim feina, jo que em queixava de poca feina i, per tant, de poca motivació, sembla que la cosa comença a canviar.
Aviat faré una valoració d'aquest mes amb vosaltres.
pd: ho sé, el Barça de bàsquet i de futbol han perdut... aixxxxxxxxxxxx, quina ràbia!
Aquesta escapadeta ha servit i molt, ha estat fantàstic i a mi m'ha anat de conya per valorar una miqueta aquest primer mes aquí.
Però la veritable cara del Carnaval aquí és una moguda gran. Tothom surt al carrer i entre grupets es llencen aigua i ous... tot un espectacle... si pots quedar al marge!
Ha estat molt bé viure aquesta festa aquí, és una manera d'anar coneixent el país.
Avui ja hem tornat a la feina, als cotxes, a... aquest matí hem fet la pregària inicial dels dimecres i ens han explicat en què consisteix el dimecres de cendra i quin sentit té i per uns moments m'he traslladat a Sant Cugat, al Monestir i recordava les celebracions de la Cendra que fèiem amb el Lluís que amb aquella veu profunda ens deia "converteix-te i creu en l'Evangeli". Ha estat una estona especial recordar quelcom compartit amb vosaltres.
Ara sembla que tenim feina, jo que em queixava de poca feina i, per tant, de poca motivació, sembla que la cosa comença a canviar.
Aviat faré una valoració d'aquest mes amb vosaltres.
pd: ho sé, el Barça de bàsquet i de futbol han perdut... aixxxxxxxxxxxx, quina ràbia!
viernes, 16 de febrero de 2007
Arriba Carnestoltes... i nosaltres a la platja 4 dies!
Després de celebrar que tots som amics, arriba Carnestoltes. Tothom marxa aquests 4 dies de festa o se'ls prenen per descansar molt i molt.
Nosaltres (els de casa i la família de la Gabi) marxem els 4 dies a Manabí, a la platja! Quines ganes!
Ahir ja em van ensenyar on poder treballar amb ordinador propi (per les dues voluntàries), tenim un espai per decorar, per omplir, per fer nostre... Serà l'espai de l'Apoyo Escolar.
Aquest matí hem anat a una xerrada sobre "La campaña por los Derechos Económicos, Sociales y Culturales de las mujeres". Ha estat molt bé, la veritat. Anaven explicant què fa la Fundación Yerbabuena (que treballa pels drets de la dona) i l'Institut de la Dona d'Espanya.
El millor ha estat sentir el testimoni d'una dona que explicava com una constructora l'havia enganyat i l'havia robat i deixat sense casa. A part de moltes barbaritats més. Explicava conmoguda com finalment s'havia armat de valor i havia anat en contra d'aquesta gent i, inclús rebent amanaces de mort, havia aguantat. Finalment tot es va solucionar, però el seu testimoni ens ha arribat de fons.
A la tarda m'esperava força feina, ara sembla que serà un no-parar. A més m'han demanat que faci fotos individuals a les promotores dels micro-crèdits... genial veure com es pentinaven i es maquillaven per sortir a la foto! M'he rigut molt.
Avui he trucat als meus avis, hem estat xerrant una estoneta, és fantàstic poder sentir a prop els de casa. A més m'han dit que van llegint el que explico perquè els de casa ja s'encarreguen de fer-los-hi arribar.
Així que una abraçada ben forta des d'aquí per ells!
Ja plego, que venen 4 dies de festa fantàstics!
Que gaudiu molt i ens veiem dimecres!!!
Nosaltres (els de casa i la família de la Gabi) marxem els 4 dies a Manabí, a la platja! Quines ganes!
Ahir ja em van ensenyar on poder treballar amb ordinador propi (per les dues voluntàries), tenim un espai per decorar, per omplir, per fer nostre... Serà l'espai de l'Apoyo Escolar.
Aquest matí hem anat a una xerrada sobre "La campaña por los Derechos Económicos, Sociales y Culturales de las mujeres". Ha estat molt bé, la veritat. Anaven explicant què fa la Fundación Yerbabuena (que treballa pels drets de la dona) i l'Institut de la Dona d'Espanya.
El millor ha estat sentir el testimoni d'una dona que explicava com una constructora l'havia enganyat i l'havia robat i deixat sense casa. A part de moltes barbaritats més. Explicava conmoguda com finalment s'havia armat de valor i havia anat en contra d'aquesta gent i, inclús rebent amanaces de mort, havia aguantat. Finalment tot es va solucionar, però el seu testimoni ens ha arribat de fons.
A la tarda m'esperava força feina, ara sembla que serà un no-parar. A més m'han demanat que faci fotos individuals a les promotores dels micro-crèdits... genial veure com es pentinaven i es maquillaven per sortir a la foto! M'he rigut molt.
Avui he trucat als meus avis, hem estat xerrant una estoneta, és fantàstic poder sentir a prop els de casa. A més m'han dit que van llegint el que explico perquè els de casa ja s'encarreguen de fer-los-hi arribar.
Així que una abraçada ben forta des d'aquí per ells!
Ja plego, que venen 4 dies de festa fantàstics!
Que gaudiu molt i ens veiem dimecres!!!
miércoles, 14 de febrero de 2007
San Valentín: el día del amor y la amistad
Per fi ha arribat el dia esperat! Sisí, impressionant. M'he despertat i les meves companyes de casa m'han cantat "Yo quiero tener un millón de amigos" fent-me la broma de que avui era el dia de l'amistat.
Cada dimecres es fa una estona de pastoral, una oració a la que assistim tots els empleats d'Hogar de Cristo. Doncs avui hem acabat amb pastissos, piruletes, xiclets, bombons,... de tot! Tothom es regalava targetetes i es destijaven "feliç dia" en persona o per mòbil... Li he començat a agafar el gust al dia i tot! Amb lo poc que m'agrada a mi Sant Valentí... jaja
De totes formes m'ha agradat molt veure com se celebra per aquestes terres...
Ahir vaig tenir la meva primera experiència sanitària! Sisi, em feia mal el queixal i vaig anar a cal dentista. Em va fer una neteja bucal i em va fer un empaste. Jo pensava que m'arrencava les dents! Què bèstia! jaja, però ara ja ho tinc bé. Tinc fotos, però no les possaré... jaja.
Aquest matí hem assistit a una xerrada sobre la responsabilitat social que tenen les empreses i la integració dels sistemes de gestió. La xerrada la feia un xilè, ha estat prou bé. El problema és que hem fet tard per l'oració del matí i quan hem arribat ja estaven per la segona part. Bé, de fet hem arribat quan quedaven 10 minuts pel refigeri: cafè o altres begudes i tot un sanvitx (com s'escriu?). No eren pastetes, nono, tot un entrepà que ens hem guardat i ha servit per dinar.
Parlaven bàsicament de que l'èxit es basava en tres punts: la seguretat, la qualitat i el medi ambient. Han explicat força coses i força ràpid, ara cal mirar-ho amb calma.
A més aquests dies anem definint tot el programa d'Apoyo Escolar que realitzarem. El que passa és que a vegades no sé massa què fer i m'invento la feina. Cal tenir paciència, sisi, sé que ho he dit més cops, però és que realment cal.
Fins l'abril no comencen les classes i de moment hi ha feina, però fins el març no apretarem més. S'ho prenen amb calma...
M'estic trobant amb gent maca amb qui m'entenc, amb qui em puc expressar prou bé; i també gent amb qui no, està clar!
Amb la coordinadora del meu departament, és a dir, la jefa (Italia, es diu), ens portem molt bé i això ajuda molt.
Una altra cosa que volia comentar és el tema higiènic. No saps com, però s'acaba el dia i les ungles estan brutes... i no les hem posat enlloc especial! És l'ambient, és la contaminació. Els cotxes deixen anar molta polució... massa...
Hi ha barris que queden apartats on només els arriba l'aigua a través dels "tanqueros". Uns tios que porten l'aigua dins d'un tanc enorme i la posen en cubells gegants a casa de la gent. Els cobren un dòlar per omplir-ho. Aquests tancs tenen dues sortides de l'aigua, són dos tubs que estan al final del tanc i no estan tancats, de manera que tota la contaminació entre a dins. Altres vegades és pitjor perquè els tubs cauen i van arrosegant per la carretera mentre van perdent aigua. Després els tornen a pujar i llestos, sense netejar ni res! Això per no parlar de tots els bitxets que es concentren a les aigues dels barris més pobres on a vegades no arribar el bus (el colectivo que li diuen aquí) per haver massa fang. I els bussos passen per tot arreu, així que és realment impossible.
Ahir vam sortir d'Hogar de Cristo i vam topar amb el camió que anava fumigant, era per la malària, vam intentar evitar-ho i ens tapàvem la boca, era realment fastigosa l'olor i força contaminant!!!
Almenys durant ahir la tarda-nit no vam tenir mosquits per la casa, cosa que s'agraeix perquè tenim les cames plenes de picades i no hi ha protecció contra els mosquits que els aturi!
Més temes:
- fantàstic que el Barça hagi guanyat al Madrit podrit! Gràcies per informar!
- l'adreça que vaig posar on es poden enviar les cartes hi ha un petit error: no és Roberto Acosta, sinó Roberto Costa.
- Eloi, genial que l'adreça hagi estat posada a paperets de Bellvitge! Animo a tothom ha deixar aquí el seu comentari.
Realment estic contenta d'estar per aquí, us tinc ben presents! Continueu escrivint i gràcies per tots els comentaris que deixeu i pels mails personals.
Fins aviat!
Cada dimecres es fa una estona de pastoral, una oració a la que assistim tots els empleats d'Hogar de Cristo. Doncs avui hem acabat amb pastissos, piruletes, xiclets, bombons,... de tot! Tothom es regalava targetetes i es destijaven "feliç dia" en persona o per mòbil... Li he començat a agafar el gust al dia i tot! Amb lo poc que m'agrada a mi Sant Valentí... jaja
De totes formes m'ha agradat molt veure com se celebra per aquestes terres...
Ahir vaig tenir la meva primera experiència sanitària! Sisi, em feia mal el queixal i vaig anar a cal dentista. Em va fer una neteja bucal i em va fer un empaste. Jo pensava que m'arrencava les dents! Què bèstia! jaja, però ara ja ho tinc bé. Tinc fotos, però no les possaré... jaja.
Aquest matí hem assistit a una xerrada sobre la responsabilitat social que tenen les empreses i la integració dels sistemes de gestió. La xerrada la feia un xilè, ha estat prou bé. El problema és que hem fet tard per l'oració del matí i quan hem arribat ja estaven per la segona part. Bé, de fet hem arribat quan quedaven 10 minuts pel refigeri: cafè o altres begudes i tot un sanvitx (com s'escriu?). No eren pastetes, nono, tot un entrepà que ens hem guardat i ha servit per dinar.
Parlaven bàsicament de que l'èxit es basava en tres punts: la seguretat, la qualitat i el medi ambient. Han explicat força coses i força ràpid, ara cal mirar-ho amb calma.
A més aquests dies anem definint tot el programa d'Apoyo Escolar que realitzarem. El que passa és que a vegades no sé massa què fer i m'invento la feina. Cal tenir paciència, sisi, sé que ho he dit més cops, però és que realment cal.
Fins l'abril no comencen les classes i de moment hi ha feina, però fins el març no apretarem més. S'ho prenen amb calma...
M'estic trobant amb gent maca amb qui m'entenc, amb qui em puc expressar prou bé; i també gent amb qui no, està clar!
Amb la coordinadora del meu departament, és a dir, la jefa (Italia, es diu), ens portem molt bé i això ajuda molt.
Una altra cosa que volia comentar és el tema higiènic. No saps com, però s'acaba el dia i les ungles estan brutes... i no les hem posat enlloc especial! És l'ambient, és la contaminació. Els cotxes deixen anar molta polució... massa...
Hi ha barris que queden apartats on només els arriba l'aigua a través dels "tanqueros". Uns tios que porten l'aigua dins d'un tanc enorme i la posen en cubells gegants a casa de la gent. Els cobren un dòlar per omplir-ho. Aquests tancs tenen dues sortides de l'aigua, són dos tubs que estan al final del tanc i no estan tancats, de manera que tota la contaminació entre a dins. Altres vegades és pitjor perquè els tubs cauen i van arrosegant per la carretera mentre van perdent aigua. Després els tornen a pujar i llestos, sense netejar ni res! Això per no parlar de tots els bitxets que es concentren a les aigues dels barris més pobres on a vegades no arribar el bus (el colectivo que li diuen aquí) per haver massa fang. I els bussos passen per tot arreu, així que és realment impossible.
Ahir vam sortir d'Hogar de Cristo i vam topar amb el camió que anava fumigant, era per la malària, vam intentar evitar-ho i ens tapàvem la boca, era realment fastigosa l'olor i força contaminant!!!
Almenys durant ahir la tarda-nit no vam tenir mosquits per la casa, cosa que s'agraeix perquè tenim les cames plenes de picades i no hi ha protecció contra els mosquits que els aturi!
Més temes:
- fantàstic que el Barça hagi guanyat al Madrit podrit! Gràcies per informar!
- l'adreça que vaig posar on es poden enviar les cartes hi ha un petit error: no és Roberto Acosta, sinó Roberto Costa.
- Eloi, genial que l'adreça hagi estat posada a paperets de Bellvitge! Animo a tothom ha deixar aquí el seu comentari.
Realment estic contenta d'estar per aquí, us tinc ben presents! Continueu escrivint i gràcies per tots els comentaris que deixeu i pels mails personals.
Fins aviat!
lunes, 12 de febrero de 2007
cap de setmana intens... com a base de noves reflexions
.JPG)
Uau, deixo de mirar el bloc i quan hi torno... 16 missatges! No sabeu el bé que em fa! El cap de setmana ha estat ben mogut, i ben xulu!
El divendres vam fer el partit de voley esperat, la veritat és que ens ho vam prendre amb calma, a més, a l'acabar en esperaven unes empanadilles boníssimes!!!
Per mi, fer aquestes coses és una manera més d'apropar-me a aquesta gent, de fer vida, de conèixer, de relacionar-me... i m'apunto a tot el que se'm passi pel davant i m'agradi.
El dissabte a la tarda, amb les de casa, vam anar a l'Hospital de nens a veure els xiquets que estan ingressats. Van estar ben agraïts, veus les cares dels nens, ja cansats d'estar allà i preguntant-se què fan allà enlloc d'estar jugant amb els amics. Alguns deixaven caure llàgrimes de mal i de ràbia, mentre els qui ja porten més temps els animen una miqueta. Les mares i àvies que acompanyaven els infants assegudes amb una cadira al costat del llit ens somreien amb la il·lusió de veure cares noves per allà, però de fons se'ls veu el patiment pels seus petits que pateixen tant...
Tot plegat es barreja dins del cor i no saps ben bé què fas allà, per què hi has anat i què pot significar... però més aviat ho redueixo a pensar que és el mínim que es pot fer per uns nens que estan passant uns dies o uns messos de la seva infantesa allà tancats.
El diumenge van tenir l'aniversari de la Chayo, feia 5 anys. La Chayo és la filla de la Gabi i el Lucho, els nostres veïns dels que ja us he parlat altres vegades. La veritat és que hi havia força gent, alguns nens amb els qui vam estar fent jocs. Entre altres hi havia la Gladis, una noia maquíssima que, a part de convidar-nos a casa seva a jugar a voley va estar animant els infants amb els seus jocs.
El meu paper va ser el de reportera, sembla que m'estic acostumant a aquesta tasca! jaja. Vaig poder veure a través de la pantalleta de la càmara tot un seguit de cares d'il·lusió i d'oferiment. Estava allà pensant... tot això, tota aquesta gent, tota aquesta moguda, tot per la Chayo; no deixa d'impressionar-me com som capaços de moure'ns tant i de dedicar els nostres esforços per algú. És fantàstic, senzillament fantàstic.
A la nit estàvem fetes caldo de tota la moguda, els de casa no vam parar durant la festa, però necessitàvem esbargir-nos una mica i, com ja portem fent alguns dies ens vam anar a còrrer, una dutxeta i a dormir!
A més hem tingut la visita a casa de'n Renato, un noi de Quito que dedica el seu temps a promoure el voluntariat, treballant a SIGVOL (servicio ignaciano de voluntariado). Entreu a la pàgina!
Durant aquesta setmana venen 30 joves a Guayaquil des de Quito a "armar" les cases.
Aquest matí hem anat a Samborondon, un barri de Guayaquil en el que s'ha iniciat aviat un banc comunal amb els microcrèdits. Hi havia força gent, tres bancs, i una bona dona, directora d'un dels bancs que ha dedicat el seus temps de micro per dir que lluitaran per tirar endavant els seus negocis amb empenta.
Ha estat maco de veure i de ser testimoni de la lluita d'unes dones no han volgut caure en la desgràcia i en el seu propi oblit.
La foto és d'un paisatge molt característic per aquí, cases posades en muntanyes, cadascuna en un solar diferent, com poden, mig caigudes... però darrera de cada casa hi ha la lluita dels qui l'han estat construint perquè una de les seves motivacions i lluites és fer-se casa seva i no estar vivint a casa d'altres familiars o en solars prestats...
Demà més, avui ja he deixat una bona crònica, gràcies per llegir-les!
viernes, 9 de febrero de 2007
més i més...
.JPG)
Avui, per fi, us poso una foto! Es tracta d'una escola situada a un barri pobre, es diu "Colina del Sinaí". És una de les escoles amb les que treballem. Com ja veieu té la letrina a fora, com moltes i l'estructura no és massa forta, però és el que hi ha! Cal lluitar força, no sé.
Ahir vam fer ruta en cotxe per aquests barris i vaig poder tirar unes quantes fotos amb la súper-càmara que em vau regalar. Fa fotos inclús a través del vidre (com és el cas). És una passada, gràcies!!!
La veritat és que aquest recorregut l'he fet 3 vegades, però ara que ja estic una mica més implicada ja m'ho he fet més meu. Sento que em vaig ficant cada vegada més en tot això i em sento part activa, tot i que 3 setmanetes no són res!
Mentrestant les nostres activitats continuen. Ara ens hem apuntat a un curs d'anglès gratuït que ofereixen a tots els treballadors d'Hogar de Cristo. El farem 2 cops per setmana, pot ser diveritit! A més el vespre anem a còrrer una mica amb les de casa i ens hem animat a jugar aquesta tarda el nostre primer, i espero que no últim, partit de voley.
Aquest dissabte procurarem anar a l'hospital a visitar els nens, no sé què, però estic segura que alguna cosa se'm remourà...
Poc a poc vaig sentint que ja no estic tan impressionada per tot plegat, però ja és bo perquè ara visc tot plegat com quelcom meu, un espai que m'he de fer meu, en el que vaig entrant i en el que no són tot flors i violes, però estic contenta de ser aquí.
Ahir al matí van venir aquí uns quants nens que estan apadrinats per nois d'un institut i els van fer regals. Va ser maco veure la cara d'il·lusió i de desconcert dels nens.
Bé, que passeu un molt bon cap de setmana i prometo una altra foto per dilluns! La tinc guardada a l'ordinador, però no vull posar dues fotos en la mateixa entrada.
Sigueu bons minyons!
miércoles, 7 de febrero de 2007
feina, feina... i com em vaig introduint per aquí
Després d'una jornada de treball d'oficina (sisi, treballo en oficines, sentint tota l'estona el telèfon, el teclat, les impressores,...) tinc el cap una mica saturat, però no volia deixar d'escriure.
Ahir ja ens vam posar en marxa a comprovar dades de les mares dels nens becats que tenen casa a Hogar de Cristo. Avui hem continuat fent el mateix, mentre estava fent la feina ha vingut un voluntari, un noi de 15 anys que treballa per aquí també. Estan obligats a fer voluntariat durant les vacances. Hem estat xerrant molt bé i m'ha expressat la seva debilitat pel Barça, era un gran coneixedor de la realitat blaugrana, però a més hem estat compartint com és la vida a cada lloc (Guayaquil i Catalunya). Per mi ha estat un bon moment per barrejar cultures i sobretot per aprendre dels altres i de la seva manera de fer.
Ahir a la tarda vam fer una sortideta que va estar molt bé. Ens van convidar a un acte en el que es tractaven les estrategies educatives a Ecuador de cara el 2007, oferint una agenda 2007-2015. Tot plegat sembla ambiciós, però sembla que ja han aconseguit força cosa. Volen que sigui un tema de carrer, que tothom prengui consciència de la importància de l'educació, que a les escoles es faci una tasca de cualitat, que s'evitin els maltractes a casa i a l'escola...
Per altra banda, treballen amb el govern per a què prenguin compromisos i els tirin endavant.
A més, és un bon moment per fer contactes perquè les "grans institucions" de l'educació estan allà podem posar-nos d'acord amb coses.
Després vam estar voltant pel centre i vam comprar un petit radioK7! Ara ja podem escoltar música a casa!
Estic animada i contenta amb la feina, a més es compta amb mi i la "jefa", una crack que va estar un anyet a Barcelona estudiant a l'UAB!!! és molt maca i ens tracta molt bé.
Canviant de tema, al final sembla que no anirem a muntar la casa dissabte, però ens hem animat amb les de casa per anar a còrrer una mica perquè a més es veu que han organitzat unes mega-jornades esportives amb tot els d'Hogar de Cristo!
Pel que fa al meu estat anímic sembla que encara m'estic adaptant, però estic amb ganes, tot i que falta la gent més propera (vosaltres), però això ja ho explicaré un altre dia...
Una altra cosa que fa gràcia és veure la importància que li donen a dies que per mi poden significar poc o gens. Estan tots animadíssims amb St Valentí!!! q a mi m'importa poquet i tindrem 4 dies de festa per Carnestoltes! Aquí es celebra molt i nosaltres marxarem a Manabí, a prop de la platja a unes cabanes que diuen que hi ha per allà... genial.
Bé, ara toca descansar, escriuré més un altre dia.
Fins aviat!
Ahir ja ens vam posar en marxa a comprovar dades de les mares dels nens becats que tenen casa a Hogar de Cristo. Avui hem continuat fent el mateix, mentre estava fent la feina ha vingut un voluntari, un noi de 15 anys que treballa per aquí també. Estan obligats a fer voluntariat durant les vacances. Hem estat xerrant molt bé i m'ha expressat la seva debilitat pel Barça, era un gran coneixedor de la realitat blaugrana, però a més hem estat compartint com és la vida a cada lloc (Guayaquil i Catalunya). Per mi ha estat un bon moment per barrejar cultures i sobretot per aprendre dels altres i de la seva manera de fer.
Ahir a la tarda vam fer una sortideta que va estar molt bé. Ens van convidar a un acte en el que es tractaven les estrategies educatives a Ecuador de cara el 2007, oferint una agenda 2007-2015. Tot plegat sembla ambiciós, però sembla que ja han aconseguit força cosa. Volen que sigui un tema de carrer, que tothom prengui consciència de la importància de l'educació, que a les escoles es faci una tasca de cualitat, que s'evitin els maltractes a casa i a l'escola...
Per altra banda, treballen amb el govern per a què prenguin compromisos i els tirin endavant.
A més, és un bon moment per fer contactes perquè les "grans institucions" de l'educació estan allà podem posar-nos d'acord amb coses.
Després vam estar voltant pel centre i vam comprar un petit radioK7! Ara ja podem escoltar música a casa!
Estic animada i contenta amb la feina, a més es compta amb mi i la "jefa", una crack que va estar un anyet a Barcelona estudiant a l'UAB!!! és molt maca i ens tracta molt bé.
Canviant de tema, al final sembla que no anirem a muntar la casa dissabte, però ens hem animat amb les de casa per anar a còrrer una mica perquè a més es veu que han organitzat unes mega-jornades esportives amb tot els d'Hogar de Cristo!
Pel que fa al meu estat anímic sembla que encara m'estic adaptant, però estic amb ganes, tot i que falta la gent més propera (vosaltres), però això ja ho explicaré un altre dia...
Una altra cosa que fa gràcia és veure la importància que li donen a dies que per mi poden significar poc o gens. Estan tots animadíssims amb St Valentí!!! q a mi m'importa poquet i tindrem 4 dies de festa per Carnestoltes! Aquí es celebra molt i nosaltres marxarem a Manabí, a prop de la platja a unes cabanes que diuen que hi ha per allà... genial.
Bé, ara toca descansar, escriuré més un altre dia.
Fins aviat!
lunes, 5 de febrero de 2007
ja comença la feina!
Avui m'he iniciat en la meva feina, per fi! (Natxo, ara sí que m'he posat de debò). M'han explicat en què consisteix la meva tasca i sembla que ens espera una feinada gran, però molt guapa.
Treballem amb 23 escoles oferint beques als nens, a més de material escolar. El més important, però, és que treballarem amb les i els directors i les mestres per tal de fer formació.
Per altra banda, es farà una feina de nutrició i higiene. Fa il·lusió estar ficada en aquest projecte perquè sento que puc aprendre molt, és una bona oportunitat. A part m'agrada molt i gaudiré visitant les escoles i tractant la gent directament.
De totes maneres sembla que costa arrencar i jo ho voldria començar a fer tot ja, però cal paciència (ho havia dit ja? jaja).
Per altra banda, dir-vos que ja he aconseguit els papers, ja estic censada! Vam anar a immigració i ens van convidar a marxar i que tornéssim l'endemà. La Mari Carmen (la noia de casa) i jo vam anar amb la idea de no marxar d'allà sense el carnet, així que els vam dir que no ens pensàvem moure i ho vam aconseguir!
Com ja us vaig dir us passo l'adreça postal d'Hogar de Cristo per si algú té ganes d'enviar alguna cosa:
Hogar de Cristo
Hno. Roberto Acosta
Anna Santiago
Voluntariado
Casilla 09-01-4201
Guayaquil
Ecuador.
Aquest divendres tenim el primer partit de voley! Estem tots rovellats, pot ser impressionant!!!
El dissabte anirem a construir una casa (està feta, només d'hem d'ajuntar les parets) i diumenge tenim una festa d'aniversari! La Chayo, la filla de la Gabi i del Lucho (els nostres veïns i els qui estan per nosaltres) fa 5 anys!
Bé, poc a poc això s'està animant, i ja m'agrada! A més fem unes partides de cartes a la nit xulíssimes, això de no tenir cap més distrecció ajuda.
No deixeu d'escriure i ànims amb els exàmens!
Treballem amb 23 escoles oferint beques als nens, a més de material escolar. El més important, però, és que treballarem amb les i els directors i les mestres per tal de fer formació.
Per altra banda, es farà una feina de nutrició i higiene. Fa il·lusió estar ficada en aquest projecte perquè sento que puc aprendre molt, és una bona oportunitat. A part m'agrada molt i gaudiré visitant les escoles i tractant la gent directament.
De totes maneres sembla que costa arrencar i jo ho voldria començar a fer tot ja, però cal paciència (ho havia dit ja? jaja).
Per altra banda, dir-vos que ja he aconseguit els papers, ja estic censada! Vam anar a immigració i ens van convidar a marxar i que tornéssim l'endemà. La Mari Carmen (la noia de casa) i jo vam anar amb la idea de no marxar d'allà sense el carnet, així que els vam dir que no ens pensàvem moure i ho vam aconseguir!
Com ja us vaig dir us passo l'adreça postal d'Hogar de Cristo per si algú té ganes d'enviar alguna cosa:
Hogar de Cristo
Hno. Roberto Acosta
Anna Santiago
Voluntariado
Casilla 09-01-4201
Guayaquil
Ecuador.
Aquest divendres tenim el primer partit de voley! Estem tots rovellats, pot ser impressionant!!!
El dissabte anirem a construir una casa (està feta, només d'hem d'ajuntar les parets) i diumenge tenim una festa d'aniversari! La Chayo, la filla de la Gabi i del Lucho (els nostres veïns i els qui estan per nosaltres) fa 5 anys!
Bé, poc a poc això s'està animant, i ja m'agrada! A més fem unes partides de cartes a la nit xulíssimes, això de no tenir cap més distrecció ajuda.
No deixeu d'escriure i ànims amb els exàmens!
la protesta pel canvi climàtic
Després explicaré la posada en marxa de la meva feina aquí, però abans volia fer una petita reflexió sobre la notícia que donava www.telenoticies.cat sobre la protesta.
Vaig llegir per internet que es volia fer una apagada general a les cases el dijous a les 20h durant 5 minuts com a protesta pel canvi climàtic, cosa que em va semblar molt bé.
La gràcia va ser llegir a les 18,30h que l'apagada havia anat molt bé tot i que només s'havia fet a Europa... vaig pensar que era "fantàstic" que se'ns jutgés abans d'hora... des d'on sóc jo vaig pensar: "a Amèrica Llatina no hem respòs perquè la notícia no ens ha arribat massa i sobretot perquè ENCARA NO SÓN LES VUIT DEL VESPRE!!!". Encara no eren les vuit i ja s'estava dient que l'apagada mundial havia estat un èxit. L'hauríem d'haver fet a les dues de la tarda...
Així que vaig adonar-me una vegada més de la importància de saber llegir les notícies perquè la font que jo vaig mirar era catalana i no pas equatoriana...
Bé, no té més, no passa res, però vaig fer-me una petita reflexió i la volia compartir.
Una abraçada!
Vaig llegir per internet que es volia fer una apagada general a les cases el dijous a les 20h durant 5 minuts com a protesta pel canvi climàtic, cosa que em va semblar molt bé.
La gràcia va ser llegir a les 18,30h que l'apagada havia anat molt bé tot i que només s'havia fet a Europa... vaig pensar que era "fantàstic" que se'ns jutgés abans d'hora... des d'on sóc jo vaig pensar: "a Amèrica Llatina no hem respòs perquè la notícia no ens ha arribat massa i sobretot perquè ENCARA NO SÓN LES VUIT DEL VESPRE!!!". Encara no eren les vuit i ja s'estava dient que l'apagada mundial havia estat un èxit. L'hauríem d'haver fet a les dues de la tarda...
Així que vaig adonar-me una vegada més de la importància de saber llegir les notícies perquè la font que jo vaig mirar era catalana i no pas equatoriana...
Bé, no té més, no passa res, però vaig fer-me una petita reflexió i la volia compartir.
Una abraçada!
viernes, 2 de febrero de 2007
els microcrèdits o les 2es oportunitats...
Aquest matí he estat fent papers (què pessat és ser immigrant) i m'he estat passejant pel centre de la ciutat. He anat sola per primer vegada, així que m'he hagut d'espavilar, però he superat la prova!
Durant ahir i aquesta tarda m'han estat explicant com funciona el tema dels microcrèdits. Una promotora va a un zona concreta on Hogar de Cristo treballa i fa una xerrada explicativa a tots, se'ls explica en què consisteix tot plegat i se'ls convoca per una segona reunió pels interessats en els microcrèdits.
Es tracta de formar bancs de unes quantes dones i se'ls dóna un crèdit per a què elles puguin muntar un negoci o quelcom semblant mentre se'ls ofereix cursos que els serveixin pels seus negocis.
Durant un temps determinat el negoci ha d'haver funcionat i cada dona ha d'anar tornant els diners per poder rebre més, tot sense interessos.
Per altra banda van creant un fons solidari d'on poden tirar en cas que una d'elles no pugui pagar tot el que deu. A més creen un fons que seria com una assegurança, poden fer-se exàmens mèdics,...
D'aquesta manera les dones que tenen poca cosa passen a tenir una oportunitat i es motiven per tirar endavant el seu petit negoci.
Una mica seria el que deia en Martí i Pol en un fragment del seu poema "Ara mateix": De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
El cap de setmana es presenta tranquil·let, però segur que sortiran activiats, de moment sembla que ens estem animant per fer aviat un partit de voley i per anar a visitar l'Hospital de nens amb les companyes de casa.
A partir de dilluns espero posar-me a tope amb l'"Apoyo escolar", a més ens tocarà visitar escoles... té bona pinta.
Aviat us diré l'adreça on es poden enviar cartes o el que vulgueu, però només per si us ve de gust, eh! A mi això del bloc i del mail ja m'agrada.
Ah! No tinc telèfon, però aquí sembla que està arribant la dèria dels mòbils per la que vam passar també nosaltres. Novetat, voler tenir el millor i enviar sms tontos... és l'inici, és per on hem passat tots, que les noves tecnologies no ens tinguin atrapats! Només hi són per estar al nostre servei, sense abusar...
Per aquí continuem envoltats dels nostres amics els mosquits, les formigues i les mosques...
Que gaudiu tots plegats del cap de setmana i gràcies, gràcies, gràcies per escriure!
Durant ahir i aquesta tarda m'han estat explicant com funciona el tema dels microcrèdits. Una promotora va a un zona concreta on Hogar de Cristo treballa i fa una xerrada explicativa a tots, se'ls explica en què consisteix tot plegat i se'ls convoca per una segona reunió pels interessats en els microcrèdits.
Es tracta de formar bancs de unes quantes dones i se'ls dóna un crèdit per a què elles puguin muntar un negoci o quelcom semblant mentre se'ls ofereix cursos que els serveixin pels seus negocis.
Durant un temps determinat el negoci ha d'haver funcionat i cada dona ha d'anar tornant els diners per poder rebre més, tot sense interessos.
Per altra banda van creant un fons solidari d'on poden tirar en cas que una d'elles no pugui pagar tot el que deu. A més creen un fons que seria com una assegurança, poden fer-se exàmens mèdics,...
D'aquesta manera les dones que tenen poca cosa passen a tenir una oportunitat i es motiven per tirar endavant el seu petit negoci.
Una mica seria el que deia en Martí i Pol en un fragment del seu poema "Ara mateix": De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
El cap de setmana es presenta tranquil·let, però segur que sortiran activiats, de moment sembla que ens estem animant per fer aviat un partit de voley i per anar a visitar l'Hospital de nens amb les companyes de casa.
A partir de dilluns espero posar-me a tope amb l'"Apoyo escolar", a més ens tocarà visitar escoles... té bona pinta.
Aviat us diré l'adreça on es poden enviar cartes o el que vulgueu, però només per si us ve de gust, eh! A mi això del bloc i del mail ja m'agrada.
Ah! No tinc telèfon, però aquí sembla que està arribant la dèria dels mòbils per la que vam passar també nosaltres. Novetat, voler tenir el millor i enviar sms tontos... és l'inici, és per on hem passat tots, que les noves tecnologies no ens tinguin atrapats! Només hi són per estar al nostre servei, sense abusar...
Per aquí continuem envoltats dels nostres amics els mosquits, les formigues i les mosques...
Que gaudiu tots plegats del cap de setmana i gràcies, gràcies, gràcies per escriure!
jueves, 1 de febrero de 2007
Aquests dies de silenci es deuen simplement a la dificultat per entrar a internet! Ara sembla que tinc una estoneta i, després dels vostres comentaris, és impossible deixar d'escriure! Gràcies!!!
Aquests dies he anat força amunt i avall, us explico.
Encara estic fent la inducció, però ara estic més per l'altre edifici d'Hogar de Cristo, més a prop de casa.
Sembla que ja em començo a introduir en el tema educació amb el programa de "Apoyo escolar". M'estic llegint coses ja fetes per treballar a partir d'aquí, però sembla més complicat quan no tens internet a l'abast, quan no tens a mà els llibres que van bé (tot i que m'he emportat uns quants) i sobretot quan no tens la gent amb qui saps que treballes bé, molt bé.
A més he visitat les cases i les persones que tenen el seu cas a Fondo Social, vol dir, lo peor de lo peor... He sentit testimonis que posen la pell de gallina i et demanes a què es deu tanta injustícia, i quina part de responsabilitat tenim nosaltres, en què ens estem exedint, com es pot frenar, com lluitar... A l'acabar les visites vam anar a un hospital de nens que funciona molt bé. En una sala hi havia 14 llits i 14 cadires que acompanyàven a cada nen. Allà estava el fill d'una de les dones visitades ja que havia tingut un accident i tenia el taló destrossat. L'acompanyava la seva àvia, a la quan li havia donat ambòlia 3 cops i tenia una part del cos amb dificil moviment.
Només entrar allà em van venir ganes de quedar-me a estar amb aquells nens, a oferir-los-hi el meu temps, el meu espai, el meu... no ho sé, a oferir-me.
Veient això entens una vegada més que és coneixent que s'estima i és estimant que es dóna... companys, anem a veure què passa pel nostre voltant i posem-nos en marxa...
Per altra banda ja he parlat amb altra gent i m'estic ficant a col·laborar en una parròquia i potser (encara està una mica a l'aire) a muntar un grup de joves amb els de Fe y Alegría. Tot arribarà, de moment les ganes hi són, però els moments de dubtes, de cansament, de pors... també hi són. Malgrat tot, confiant, lluitant i pregant... Aquesta gent m'està ensenyant a ser creient d'una manera més propera. Poc a poc.
Ara toca fer papeleo, amunt i avall, es preveuen llargues cues i molta paciència, aquí sense paciència no es pot fer res i de vegades esperar massa llargament desespera... toca aprendre d'una altra manera d'actuar.
Aquests dies he anat força amunt i avall, us explico.
Encara estic fent la inducció, però ara estic més per l'altre edifici d'Hogar de Cristo, més a prop de casa.
Sembla que ja em començo a introduir en el tema educació amb el programa de "Apoyo escolar". M'estic llegint coses ja fetes per treballar a partir d'aquí, però sembla més complicat quan no tens internet a l'abast, quan no tens a mà els llibres que van bé (tot i que m'he emportat uns quants) i sobretot quan no tens la gent amb qui saps que treballes bé, molt bé.
A més he visitat les cases i les persones que tenen el seu cas a Fondo Social, vol dir, lo peor de lo peor... He sentit testimonis que posen la pell de gallina i et demanes a què es deu tanta injustícia, i quina part de responsabilitat tenim nosaltres, en què ens estem exedint, com es pot frenar, com lluitar... A l'acabar les visites vam anar a un hospital de nens que funciona molt bé. En una sala hi havia 14 llits i 14 cadires que acompanyàven a cada nen. Allà estava el fill d'una de les dones visitades ja que havia tingut un accident i tenia el taló destrossat. L'acompanyava la seva àvia, a la quan li havia donat ambòlia 3 cops i tenia una part del cos amb dificil moviment.
Només entrar allà em van venir ganes de quedar-me a estar amb aquells nens, a oferir-los-hi el meu temps, el meu espai, el meu... no ho sé, a oferir-me.
Veient això entens una vegada més que és coneixent que s'estima i és estimant que es dóna... companys, anem a veure què passa pel nostre voltant i posem-nos en marxa...
Per altra banda ja he parlat amb altra gent i m'estic ficant a col·laborar en una parròquia i potser (encara està una mica a l'aire) a muntar un grup de joves amb els de Fe y Alegría. Tot arribarà, de moment les ganes hi són, però els moments de dubtes, de cansament, de pors... també hi són. Malgrat tot, confiant, lluitant i pregant... Aquesta gent m'està ensenyant a ser creient d'una manera més propera. Poc a poc.
Ara toca fer papeleo, amunt i avall, es preveuen llargues cues i molta paciència, aquí sense paciència no es pot fer res i de vegades esperar massa llargament desespera... toca aprendre d'una altra manera d'actuar.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
